Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

La Catalunya profunda dels imams

La presència gihadista ha requerit un esforç dels serveis d'intel·ligència, amb l'ajuda de França

La rondalla política que suposa un islam plenament integrat com a part de Catalunya ja va xocar amb la percepció social de friccions en procés acumulatiu i ha constatat la seva incidència oculta en desplaçaments electorals recents. Arriben els imams a la Catalunya profunda i es produeix una dissociació que contradiu espectacularment les afirmacions d'un multiculturalisme made in Barcelona i configurat com a consens més enllà del com —segons tal doctrina— solament existeixen el racisme i la islamofòbia. D'una part, esperem de l'Islam la necessària actitud de respecte per la llei del país d'acollida; per una altra, són manifests els fervors bèl·lics de les mesquites salafistes salmejant un missatge d'intolerància guerrera.

Entre els danys col·laterals de les polítiques multiculturalistes hi ha el de no distingir entre dimensions tan diferents, aplicar la llei sense rigor creïble o provocar la insatisfacció en zones urbanes amb una presència immigratòria elevada poc inclinada a la integració. Aquest bloc immigratori immune a la integració és en la seva majoria d'origen musulmà, però continua sent políticament incorrecte qualsevol intent que això ja no sigui innombrable. Davant de l'agressió islamista, és una gran peculiaritat l'autoinculpació per part de les societats obertes i pluralistes. O més ben dit, per part de les seves elits més progressistes, fet que produeix un distanciament continu amb la vida pul·lulant dels barris amb més immigració.

No és el mateix una zona urbana en la qual s'ha superat el llindar d'absorció immigratòria que un viver de terror islamista. Però també cal tenir en compte que la penetració islamista —gihadista— a Catalunya no és insignificant. Les detencions han estat nombroses, com en tot el Llevant. La presència gihadista a Catalunya ha requerit un esforç especial dels serveis d'intel·ligència, en col·laboració especialment amb França, la qual cosa va portar a un altre deliri victimista dels partidaris de la secessió, un deliri que va ser atallat en el seu moment pel conseller Ramon Espadaler. En realitat, l'efectivitat dels serveis d'intel·ligència a Catalunya és el que ha provocat un desplaçament parcial del gihadisme cap a Múrcia i València, a dues passes del ferri Alacant-Alger.

En què els ha pogut defraudar la manera de vida europea perquè decideixin lluitar en les files del Nou Califat per després tornar a França, Espanya o Itàlia amb la idea de matar per posar fi al poder d'Occident?

No en poques ocasions, els efectes de reagrupació familiar sobrecarreguen la sanitat pública o alteren les dinàmiques escolars. Hi ha hagut un excés d'improvisació en les polítiques de discriminació positiva en aspectes com l'habitatge protegit o les beques menjador. De la mateixa manera, existeixen nuclis d'immigrants sense papers als quals fins i tot s'ha concedit el vot en una consulta virtual sobre la independència de Catalunya. És possible que la Generalitat s'ocupi més de catalanitzar els immigrants musulmans que de contribuir a pal·liar un dilema que Catalunya comparteix amb el conjunt d'Espanya i de gairebé tot Europa.

L'atemptat contra el setmanari Charlie Hebdo ha catalitzat tot un vertigen que ja es defineix com a generació 2.0 d'aliances terroristes. Tornem a sospesar el difícil equilibri entre llibertat i seguretat. Les crítiques a la teoria del xoc de civilitzacions de Samuel Huntington van ser molt superficials. Alguna cosa semblant passa amb l'angelisme en matèria immigratòria i, no obstant això, l'ombra de la immigració que rebutja integrar-se —especialment la musulmana— ha canviat el mapa electoral d'Europa. Un tema tan conflictiu va ser tabú durant massa temps mentre es generava una insatisfacció social que temporalment té la seva contentació en la demagògia.

La qualitat cívica d'una societat pot mesurar-se observant com reacciona davant d'imprevists o, en el cas de l'islamisme, davant de processos de llarga incubació. Per a la consciència europea és profundament torbador que joves ciutadans la família dels quals era originària de països musulmans estiguin disposats a anar a Síria o o a l'Iraq a matar i morir, per tornar a Europa amb el propòsit de continuar matant en nom d'un Estat islamista. Van néixer en un hospital de la Seguretat Social, van ser educats en escoles públiques de totes les nacions d'Europa, les seves famílies estaven integrades a la xarxa protectora de l'Estat del Benestar. En què els ha pogut defraudar la manera de viure europea perquè decideixin lluitar a les files del Nou Califat per després tornar a França, Espanya o Itàlia amb la idea de matar per posar fi al poder d'Occident? És una cosa que va molt més enllà d'una qüestió de pobresa o de ressentiment social perquè en realitat té els ressons sempre indesitjats d'una declaració de guerra de l'Islam contra Occident.

L'existència del gihadisme a Espanya va més enllà de qualsevol dubte, de tal manera que encara que en una dimensió numèrica inferior al de França, la seva capacitat de reclutament al món del fonamentalisme musulmà pot significar que, després d'un període actiu en el front de l'Estat Islàmic, el retorn a Espanya constitueixi una missió destructora. Tenim constància de les detencions que efectuen la forces de seguretat però, lògicament, ni tenim informació sobre les operacions en curs ni sobre d'altres actuacions que han atallat un acte terrorista. Mentrestant hi ha qui continua culpant Occident del que avui és un fanatisme específic de l'islam radical.

Valentí Puig és escriptor.