Selecciona Edició
Connecta’t
La Crònica de Balears

Ultres i fatxes (una memòria)

El ‘Diario de Mallorca’ i TV-3 foren blanc d’agressions i d'atacs violents

Pintada actual a una porta de subministrament elèctric a Palma.
Pintada actual a una porta de subministrament elèctric a Palma.

L'esclafit i el nigul de fum de l'artefacte de pólvora llançat al vestíbul de la redacció del Diario de Mallorca, a Palma, de matinada, el 12 de novembre de 1974, van causar impacte entre els periodistes i operaris de tallers.

L’ensurt va trasbalsar especialment un vell redactor, don Rafel Caldentey, un mossèn amb sotana que era el subdirector i puntuava i titulava a l'antiga els teletips [telegrames amb notícies] d'internacional. Aquell periodista del passat duia un ocellet a la feina i posava la gàbia damunt la seva taula.

Els protagonistes de l'acció violenta o atemptat eren ultradretans que van ser identificats de cop. Els van agafar, corrent, a la Rambla, a uns 150 metres del lloc dels fets, dos joves reporters del diari, Tomeu Garcías Tolo, exjugador de bàsquet i Pep Best José María Barceló. Amb l’ensurt i la ràbia van repartir diverses galtades i empentes. "S'ha de demostrar que som nosaltres", va apel·lar un.

A l'hemeroteca en línia de l’Abc la breu crònica de l'extint Sebastià Verd, que era periodista d'escola i anava uniformat de soldat de la Marina, deixa constància històrica de l'episodi. Es va intentar ferir aquell diari simbòlic que gestaren entre d’altres, el director Antonio Alemany (avui pres per corrupció) i el desaparegut editorialista Andrés Ferret.

Per l'agressió feixista van ser encartats 6 individus dels quals quatre van ser condemnats: Andrés Nicolau Trobat, Juan Bonet Colomar, Jaime Clar Gelabert i Antonio Enseñat Font, vinculats a la Guàrdia de Franco.

En plena dictadura la condemna per als ultres va ser de cinc dies d'arrest major i multa de dues mil pessetes, per una falta contra l'ordre públic. Era la pena màxima; més alta que la sol·licitada pel fiscal. El jutge va determinar que hi havia finalitat dolosa d'alterar l'ordre i la convivència social encara que sense l'ànim d'ofendre o lesionar ningú sinó amb la intenció de produir alarma.

A l'Arxiu Linz de la Transició, a la Fundació March, consta que el febrer de 1977 la Policia va verificar la fermesa i persistència d'aquestes idees fora del sistema. En fer una batuda de detencions en àmbits extremistes van caure, altre cop, Antonio Enseñat, de 23 anys, estudiant, dels Círculos Doctrinales José Antonio; Francisco Bauzá Giménez, de 28 anys, peixater, de Fuerza Nueva i Miguel Llabrés Ramis, de 34 anys, mecànic.

Bauzá Giménez va ser durant anys un comerciant important de peix i congelats fins al seu fracàs polèmic. Al director del Balears, Antonio Pizá, li va demanar més branca als adversaris. L’exdirector de Fuerza Nueva, Antonio Agustin, era distant en aquella redacció. Al seu torn, els ultres de Blas Piñar i el seu grup Fuerza Nueva van tenir de delegat balear i veu pública Mateo Oliver Pardo. Ell, a Portocolom, va voler rebentar a crits una conferència del periodista José Oneto, va ser expulsat per l'alcalde delegat governatiu, al qual va denunciar. Oliver era marí militar i sogre de l’esmentat Antonio Alemany.

L'anomenat 'camarada Bonet’, Juan, va encoratjar durant anys el grupuscle del falangisme electoral i l'enyorança del seu passat redemptor. Toni Enseñat va continuar a la seva, va presidir confraries de caputxes de Setmana Santa i va fer carrera al PP com a assessor de confiança del Govern amb Rosa Estaràs i a l'Ajuntament de Palma. El 2011 va caure, es va destapar que tenia causa i denúncia per suposats maltractaments a la seva exdona. El bisbe i l'alcalde el van destituir.

Ultra falangista nostàlgic condemnat a sis anys de presó per l'atemptat del 1989 contra el repetidor de TV-3 a Mallorca, Jaume Martorell Mir (1924-2009) va ser encarcerat el maig de 1994, autor del delicte d'estralls "susceptible de causar mals personals i materials importantíssims" que va crear alarma social.

Mostrava una cicatriu en una cama, una ferida de Rússia, amb la División Azul. Va ser president i activista del Círculo Cultural Mallorquí, va ventar durant anys el caliu d’un anticatalanisme radical i lingüísticament 'gonella' (dissident). El juny de 1979 va ser detingut per col·locar un artefacte incendiari al Govern civil a Palma. L’UCD va nomenar un governador català, Jacinto Ballesté. Una candidatura a la dreta l’usà per demanar el vot a mallorquins.

L'ultra acudia als diaris a vociferar i passar pamflets. El novembre de 1978 una bomba feixista contra EL PAÍS a Madrid va matar el company Andrés Fraguas i Martorell anà a la seu del Balears per dir que "els havia sortit barat". Un periodista li va demanar que marxés, uns altres varen callar o riure la "gràcia". Al cap d’uns dies un portal de la redacció va quedar mascarat, hi havien calat foc.