Selecciona Edició
Connecta’t

Detingut per assassinat un violador alliberat per la ‘doctrina Parot’

La policia creu que Antonio García Carbonell està implicat en la mort d'una dona fa un any

Antonio García Carbonell és un violador reincident que l'octubre de 2013 es va convertir en el primer pres a abandonar la presó a Catalunya en aplicació de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg sobre la doctrina Parot. Carbonell ha estat detingut de nou per l'assassinat d'una veïna de Cabanes (Alt Empordà) l'any passat. La víctima era Neus Juanola, de 75 anys, que al febrer es va trobar lligada de mans i peus, agredida brutalment i agonitzant. Va morir al cap d'uns dies a l'hospital. Segons han informat els Mossos, entre divendres i dissabte es van practicar les detencions dels dos presumptes autors de l'assassinat i d'un tercer home com a encobridor. El cas continua sota secret de sumari.

Divendres es va detenir a Sabadell García Carbonell, de 77 anys, dins d'una xarxa de falsificadors de moneda. A Figueres es va arrestar un home de 69 anys com a encobridor. Aquest dissabte a Mollet del Vallès es va detenir un home de 28 anys, com a presumpte autor del crim. A més, els agents han escorcollat els domicilis dels tres homes i han pres declaració a diverses persones en relació amb el cas.

Els agressors van lligar

la dona i la van colpejar

durament. Els Mossos no en

coneixen encara el mòbil

La mort, en estranyes circumstàncies, de Neus Juanola va ser el primer dels set crims que hi va haver l'any passat a les comarques de Girona. Els fets, que van desconcertar tant els investigadors com els veïns de la població, devien passar la nit del 27 de febrer, quan la dona va sortir als voltants de casa seva per donar de menjar les gallines i va ser assaltada. Els agressors es van acarnissar amb ella desmesuradament. La van lligar de mans i peus amb brides i la van colpejar al cap i a la cara i la van arrossegar. Li van posar uns mitjons a la boca i la van deixar estesa a terra semiinconscient. Al matí següent, cap a les 09.30 hores un treballador de l'empresa del seu cunyat la va localitzar. La víctima va ser traslladada a l'hospital Josep Trueta de Girona amb un traumatisme cranioencefàlic greu i hipotèrmia, a més de múltiples contusions. No es va poder recuperar de la gravetat de les ferides i el 4 de març va morir.

En el moment de l'assalt la dona estava sola a casa perquè el seu marit es trobava ingressat a causa d'una caiguda. El matrimoni es dedicava a vendre roba pels mercats de la comarca i s'havien jubilat feia tres anys.

A mitjans dels 90 va ser condemnat a més de 200 anys de presó. Només va estar-ne 18 entre reixes

Els investigadors treballaven amb diverses hipòtesis sobre els fets. En principi van descartar el robatori, perquè no es van endur res de la casa. Però la hipòtesi que el mòbil era econòmic va anar agafant força i es creia que l'objectiu de l'assalt era la cunyada de la morta, d'alt nivell econòmic, però llavors els assaltants s'haurien equivocat de víctima.

El cas de García Carbonell és singular, principalment, perquè una de les agressions sexuals que va cometre al seu llarg historial delictiu va portar a presó, per error, dos marroquins que eren innocents: Abderazad Mounib i Ahmed Tommouhi. Els fets van passar el 1991 a Olesa de Montserrat. L'excarcerat i un altre individu van abordar una parella que es trobava dins d'un cotxe. Després d'identificar-se com a policies, els van colpejar amb un pal i els van conduir fins a un magatzem proper on els van lligar de mans i peus. Els dos homes van violar la jove per torns.

A mitjans dels 90 García Carbonell va ser condemnat a més de 200 anys de presó. La pena finalitzava el 2025, però només va estar-ne 18 entre reixes. L'Audiència de Barcelona li va aplicar la doctrina Parot i se'l va alliberar. En aquell moment fonts penitenciàries ja van advertir que no estava del tot rehabilitat. “No està reinserit. No ha reconegut els seus delictes; al contrari, se'n vanagloria”, van assegurar. El seu advocat d'aleshores va admetre que el seu client "va ser un perill” en el seu moment, però que ara, amb la seva edat, “dubtava” que ho fos.