Selecciona Edició
Connecta’t

Al-Qaida recupera el protagonisme del terrorisme global

La xarxa representa una amenaça més gran a Occident que el califat

Un policia francès vigila l'entrada d'una mesquita, aquest divendres a París.
Un policia francès vigila l'entrada d'una mesquita, aquest divendres a París. Reuters

Abu Jarir al-Shamali relata a l'últim número de la revista Dabiq, òrgan de propaganda de l'Estat Islàmic (EI), que quan va penetrar en terres del Waziristan, a la frontera entre el Pakistan i l'Afganistan, després de la mort d'Ossama bin Laden, el que hi va veure era el que esperava: “Pensava que els mujahidins [combatents en defensa de l'islam] serien els que prendrien les decisions i que aplicarien la xaria [llei islàmica]. Amb tristesa vaig veure que el que hi imperava era la llei tribal (...) Els Exèrcits pakistanesos d'apòstates cobrien cada turó i muntanya, vigilant cada grup de persones, poble o ciutat”.

Sota el títol Al-Qaida al Waziristan, Al-Shamali traça al llarg del text una de les crítiques més detallades d'una organització gihadista contra el que va assolir Al-Qaida en el que va ser un dels seus santuaris amb Bin Laden viu. Fins i tot contra el xeic de la xarxa terrorista —també contra el mul·là Omar— el portaveu de l'EI llança un dard enverinat per no haver perseguit amb vehemència la instauració d'un califat.

La filial magribina i la iemenita donen suport a l'Estat Islàmico a Síria i l'Iraq

La narració d'Al-Shamali carrega de munició la rivalitat per liderar la gihad global entre Al-Qaida i l'organització que va proclamar el califat entre Síria i l'Iraq al juny, sota les ordres de l'iraquià Abubaker al-Bagdadi. El patró dels autors de l'atemptat contra Charlie Hebdo i el seu passat vinculat a l'organització de Bin Laden reforça la idea d'analistes i serveis d'intel·ligència familiaritzats amb el fenomen gihadista: Al-Qaeda és encara la principal amenaça per Occident, per la seva experiència i capacitat per organitzar comandos disposats a atemptar.

L'ombra d'Al Aulaki

Una mica més d'un any abans de la seva mort, el clergue nord-americà d'origen iemenita Anuar al Aulaki va publicar: “Lluitarem [pel profeta], instigarem, posarem bombes i assassinarem [per ell]”. Al Aulaki feia així una crida a la revista d'Al-Qaida Inspire a prendre represàlies contra la publicació de caricatures de Mahoma.

Al setembre del 2011, un avió nord-americà va matar a les muntanyes del Iemen el predicador, acusat de reclutar joves per a la gihad. Segons fonts iemenites citades per diversos mitjans aquest divendres, Al Aulaki va rebre aquell any Said Kouachi, sospitós de l'atac contra el setmanari francès Charlie Hebdo.

Al Aulaki i el seu fill Abdulrahman, mort en un altre bombardeig una setmana després que el seu pare, s'han convertit en dos dels símbols més usats per la propaganda gihadista.

Malgrat que tant la branca iemenita d'Al-Qaida (AQAP) com la seva filial magribina (AQMI) van animar després de l'estiu a donar suport a la lluita dels mujahidins que defensaven el califat d'Al-Bagdadi, la violència indiscriminada mostrada a l'Iraq i a Síria i les ambicions del califa van portar al desembre els dos grups a proclamar la “il·legitimitat” de l'Estat Islàmic. La gota que havia fet vessar el got va ser un comunicat emès per Al-Bagdadi en què estenia el seu califat al Iemen, on AQAP manté un pols territorial i brutal contra el moviment xiïta huti al sud —desenes de persones han mort al gener per atemptats amb bomba.

Precisament un membre d'AQAP va enviar un nota al reporter nord-americà Jeremy Scahill, un dels màxims experts en el grup, autor del documental Dirty Wars, assumint l'autoria de l'atac a París. "El lideratge d'#AQAP", diu el text del comunicat, "va dirigir l'operació i va triar el seu objectiu amb cura per venjar l'honor del profeta".

La rivalitat entre l'EI i Al-Qaida s'endinsa en les arrels precisament del grup que avui lidera Al-Bagdadi i en la figura del que va ser el seu home de referència, el jordà Abu Musab al-Zarqaui, aniquilat per un avió nord-americà el juny del 2006, al sud de l'Iraq. Analitzada la propaganda de l'EI i els seus simpatitzants, Al-Zarqaui és encara avui un dels actius fonamentals per als gihadistes lleials al califat. Si bé Al-Zarqaui, conegut també per la seva brutalitat, va morir com a líder de la branca iraquiana d'Al-Qaida, els llaços amb la cúpula governada per Bin Laden eren febles. La literatura sobre el jordà d'origen palestí apunta que els seus objectius eren molt més regionals que els de Bin Laden, centrat a colpejar Occident i, sobretot, els Estats Units.

En la pràctica, tant AQAP com AQMI, les dues branques més actives de la xarxa terrorista avui comandada per l'egipci Ayman al-Zawahiri, han mantingut sempre en la seva agenda els atemptats contra objectius a Occident, mentre l'EI prossegueix en la seva crida a la captació de gihadistes per engreixar el seu califat. AQAP, sota el comandament del iemenita Nasser al-Wuhayshi, va idear l'intent d'atemptat el 2009 en un vol d'Amsterdam a Detroit del nigerià Umar Faruk. Va fallar l'explosiu allotjat a la seva roba interior. Un any després, una delació saudita va aconseguir desarticular una trama que pretenia portar bombes del Iemen als EUA en dos avions. El 2013 i després de diversos missatges contra les vinyetes de Mahoma, la xarxa iemenita va difondre a través de la seva revista Inspire un cartell de “Viu o mort”. A la foto hi apareixia Stephane Charbonnier, Charb, director de Charlie Hebdo.

MÉS INFORMACIÓ