Selecciona Edició
Connecta’t

Carnisseria salvatge dels Kouachi a ‘Charlie Hebdo’

Reconstrucció de l'assalt a la seu de la publicació satírica

La redacció del 'Charlie Hebdo' després de l'atemptat.
La redacció del 'Charlie Hebdo' després de l'atemptat.

Chérif i Said Kouachi sabien què feien. Eren plenament conscients que cada dimecres es reunia el comitè editorial de Charlie Hebdo. Que tots els seus integrants serien a l'edifici pels volts de les 10.30 del matí, quan es preveia l'inici de la trobada. El que no semblaven tenir gaire clar, segons la reconstrucció dels fets que han portat a terme diversos mitjans francesos a partir de la versió de la policia i els testimonis, és el lloc exacte on hi havia la seu del setmanari.

Des de l'atemptat que va patir la publicació el 2011, en cap lloc del número 10 del carrer Nicolas Appert apareix un rètol que indiqui que allà hi ha Charlie Hebdo. Només un rètol d'Edicions Rotary es pot llegir al replà de l'edifici. Potser per això els germans Kouachi van arribar en un Citroën C-3, protegits amb armilles antibala i fusells d'assalt, van entrar en el número 6 del mateix carrer, aprofitant l'arribada d'una treballadora de correus. “On està Charlie Hebdo?”, li van preguntar.

Després d'uns moments de confusió, en adonar-se que s'havien equivocat, els terroristes es van dirigir al número 10, el lloc que acull des del juliol del passat any el setmanari satíric. Allí es van topar amb dos treballadors de manteniment, als quals van amenaçar i van tornar a interrogar: “On està Charlie Hebdo?”. Van tornar a repetir pregunta, poc després, a una de les dibuixants de la revista, Corinne Rey, Coco, a qui es van trobar a les escales. En lloc de conduir-los cap al segon pis, on es troben instal·lacions del setmanari, Coco els va portar a una planta més amunt. Allí, van tornar a preguntar al treballador d'una altra empresa: “On està Charlie Hebdo?”. Finalment, van arribar a la segona planta.

A punta de pistola, els germans Kouachi van obligar Coco a marcar el codi d'entrada de la porta d'accés a les instal·lacions de la revista. Una hora després que s'hagués iniciat la reunió del comitè editorial de Charlie Hebdo, van irrompre a la sala de reunions. “Charb?”. El primer objectiu era clar: Stéphane Charbonnier, director de la publicació que el 2006 va publicar unes vinyetes que parodiaven Mahoma.

“Charb?”, van tornar a preguntar, abans de començar el que un policia qualificaria més tard de “carnisseria indescriptible”. Segons el relat d'alguns mitjans francesos, Patrick Pelloux, redactor amic de Charb, va assegurar que per la posició del cos del seu col·lega va morir intentant fer botifarra als assassins.

Després de cosir a trets el director de la publicació, els germans Kouachi van disparar contra els redactors i dibuixants que estaven asseguts al costat de Charb: Cabu, Wolinski, Tignous, Honoré i l'economista Bernard Maris van ser abatuts. A la columnista Ségolene Vinson li van perdonar la vida: “No matem dones, però llegiràs el Corà”, li van dir. No és cert. A Elsa Cayat la van assassinar poc després entre els crits de “Allahu Akbar” (Al·là és gran) i “Ho pagareu per haver insultat el profeta”. Els trets van continuar i també el total de víctimes mortals: el corrector Mustapha Ourrad, Franck Brinsolaro, l'escorta de Charb o l'exalcalde de Clermont-Ferrand, Michel Renaud. Només va aconseguir salvar-se Coco, després d'amagar-se sota una taula.

Els germans Kouachi van començar la fugida en un Citroën C3 negre. Abans, havien intercanviat trets al mig del carrer amb diversos agents. A un d'ells, Ahmed Merabet, el van rematar quan era a terra. Els terroristes van tornar amb calma al cotxe i es van escapar pels carrers de París. Durant la fugida van xocar contra un Volskwagen Touran i van haver d'abandonar el C3 negre, on van deixar un carnet i un carregador buit d'un dels kalàixnikov. Poc després, van robar un Renault Clio i van aconseguir esquivar la policia. Fins aquest divendres.

MÉS INFORMACIÓ