Selecciona Edició
Connecta’t
Berlinale 2015

Isabel Coixet, amb ‘Ningú no vol la nit’, inaugurarà la Berlinale

El film, protagonitzat per Juliette Binoche, competirà per l'Ós d'Or

És la setena obra de la cineasta que participa al certamen alemany

La cineasta catalana Isabel Coixet posa al Festival de Cinema de Roma.
La cineasta catalana Isabel Coixet posa al Festival de Cinema de Roma.

Isabel Coixet es convertirà, el dijous 5 de febrer, en la primera cineasta catalana a inaugurar la secció oficial del Festival Internacional de Cinema de Berlín. Ningú no vol la nit, protagonitzada per Juliette Binoche, Gabriel Byrne i Rinko Kikuchi, obrirà la 65a Berlinale, amb la seva descripció del viatge de Josephine Peary (Binoche) des de Boston a Groenlàndia a la recerca del seu marit, l'explorador Robert Peary (Byrne), per compartir amb ell l'arribada al Pol Nord el 1908. A la japonesa Rinko Kikuchi, que repeteix amb la cineasta després de Mapa dels sons de Tòquio, li ha correspost el personatge de la inuit Allaka.

Aquesta és la setena pel·lícula que presenta al certamen alemany Coixet, que a més va formar part del jurat oficial el 2009. La pel·lícula es va filmar en exteriors de Noruega i en un plató de Bulgària, i gran part dels interiors, inclosa l'estada en un iglú, en uns estudis de Tenerife.

Juliette Binoche, en un fotograma de 'Ningú vol la nit'.
Juliette Binoche, en un fotograma de 'Ningú vol la nit'.

El director de la Berlinale, Dieter Kosslick, assegurava ahir en un comunicat: “Estic molt content que Ningú no vol la nit obri la Berlinale 2015. Isabel Coixet ha creat un impactant i intuïtiu retrat de dues dones en extremes circumstàncies”. Hi haurà més presència espanyola en les seccions paral·leles del certamen.

Des de Nova York, on actualment resideix, Coixet es confessa per telèfon tan contenta com congelada —l'hivern està sent dur a la Gran Poma—, una sensació tèrmica que no l'abandonarà en el seu certamen preferit: “Deu ser que m'agrada el fred”. A Nova York està escrivint el seu nou projecte al costat del guionista i director Matthew Chapman (The ledge), “un tipus formidable, rebesnét de Charles Darwin i que a més és un gran escriptor”. El fred la porta a recordar la duresa del rodatge de Ningú no vol la nit. “Aquesta temporada estic patint-ne com mai”.

Fa quatre anys, Coixet va rebre el guió de mans del productor Andrés Santana i del guionista Miguel Barros. Fa tres, es va acostar a ensenyar-lo a Binoche al Festival de Teatre d'Avinyó. “Està basat en personatges reals però els fets estan ficcionats en una trama molt moderna que reflexiona sobre què és barbàrie i què és civilització. Juliette i jo vam tenir un projecte en comú que va caure fa deu anys quan el productor va plegar. Des de llavors parlem sobre aquesta possibilitat. I ho hem aconseguit amb Ningú no vol la nit. És l'actriu més disciplinada i obsessiva que he dirigit, és una màquina que menja, dorm, viu per a la seva feina. I això va fer que l'equip lluités per estar a la seva altura”.

Coixet explica que el cap de setmana passat Kosslick li va trucar per anunciar-li que concursaria i que fa uns dies li va afegir que a més el seu film seria la pel·lícula inaugural: “És un honor, farà que Ningú no vol la nit tingui més repercussió... tot i que confesso que quan Dieter m'ho va explicar, jo li vaig respondre si no era millor per inaugurar la pel·lícula de Terrence Malick [riures]. No em va fer cas”. I sí, li arribaran els nervis: “Segur, però el 2009 vaig clausurar Canes amb Mapa dels sons de Tòquio i em va tocar rebre. Estic endurida”.