Selecciona Edició
Connecta’t

Buscadors de “tresors”, turisme per explotar

La reeixida aplicació de mòbil Geocaching s’utilitza com a imant per captar més visitants en municipis grans i petits

Recerca d'un "tresor" amb un telèfon mòbil.
Recerca d'un "tresor" amb un telèfon mòbil.

Alexandra Navarro i Christoph Bechinger necessiten una bona estona per localitzar l’entrada del passatge que desemboca a la parròquia de Santa Anna de Barcelona. “Aquí hi ha un tresor que altres vegades havíem intentat trobar, sense sort”. Un quart d’hora abans ha estat fàcil descobrir l’amagatall d’un altre tresor, ocult en un test de la plaça de la Villa de Madrid, davant del cementiri romà. El cache –el nom tècnic del tresor– és una càpsula amb un imant que permet amagar-lo enganxat a la base del test. Dins de la càpsula hi ha un pergamí on els afortunats que el troben hi apunten el nom. La darrera descobridora havia estat una turista estrangera, el dia anterior. Les nostres ciutats i municipis estan farcits d’aquests objectes invisibles per a la majoria, però que deu milions d’usuaris de l’aplicació per a mòbil Geocaching.com persegueixen arreu del món.

La riuada de turistes desapareix un cop abandones el carrer de Santa Anna i entres al passadís de la parròquia. Navarro segueix les indicacions de la brúixola de l’aplicació al mòbil i les pistes que aporta sobre el racó concret on trobaran el tresor, que està en un parterre de la placeta Raimon Amadeu. “Trobat! Lloc guarro!”, és el comentari al web que ha deixat una de les cercadores. Efectivament, el cache en qüestió, una capsa de plàstic similar a un porta-targetes, camuflada amb una fulla enganxada amb cola, està en un espai on hi ha trampes per a rates i un munt d’ampolles buides. Mentre busca, Bechinger retira les ampolles per llençar-les després a les escombraries. “És una de les normes de la geocerca (geocaching): netejar l’espai on hi ha amagat el tresor”, recorda Bechinger. Les altres dues regles bàsiques són que l’entorn del cache sigui interessant i que l’usuari que l’amaga aporti informació i context sobre l’espai.

És una de les normes de la geocerca: netejar l’espai on hi ha amagat el tresor

41.749 tresors a Espanya

Geocaching.com va néixer el 2000 als Estats Units. El país del món amb més usuaris és els Estats Units –800.000 persones registrades– i el segon, Alemanya, amb 275.000 buscadors de tresors. A Espanya n’hi ha gairebé 43.000, la meitat dels quals són a Catalunya, assegura Jofre Jarque, propietari juntament amb la seva dona de TotxGeo, l’única botiga oficial a Espanya de productes de Geocaching.com. El 2014 s’hi van registrar 5.362 usuaris, més que els dos anys anteriors sumats. La meitat dels tresors també són a Catalunya “perquè és on hi ha més turistes”, afegeix Jarque. El portal de referència per a usuaris de Geocaching.com a Espanya, GeoArdilla, informa que a l’Estat hi ha 41.749 caches, i que la líder és Catalunya amb 12.623 tresors; Barcelona n’amaga el 47%. Hi ha d’altres aplicacions de geocerca. La més coneguda després de Geocaching.com és Opencaching.com, però la participació és molt més reduïda –només té 584 tresors a Espanya.

Als fòrums de geocercadors o a les plataformes socials, la geocerca és una excusa freqüent per conèixer amistats. Sobretot és una activitat per fer en família. Bechinger és alemany i fa set anys que viu a Barcelona. Confirma que ell sovint busca tresors amb els nens de la família de la seva xicota. El darrer lloc on han fet la cerca va ser durant unes vacances al poble de Trujillo, a Extremadura. Navarro, amiga de Bechinger de quan estudiaven la carrera de Psicologia, va passar les vacances de Nadal a la Vall d’Aran i en tres dies va trobar quatre tresors que li van permetre descobrir una ermita romànica i un castell en runes al poble de Les.

Buscant un
Buscant un "tresor".

Sílvia Martínez viu a Barcelona amb el seu home i tres fills de 9, 6 i 3 anys. Fa tres mesos que van descobrir la geocerca i ja han fet diverses batudes de cap de setmana per Collserola. Fora de les zones metropolitanes és on hi ha els tresors més grans. “Ho fem com una activitat familiar, també ho hem fet amb altres famílies de l’escola. Els nens s’ho passen bomba. T’adones per les firmes que molts usuaris són estrangers”, diu Martínez.

Bechinger també ha participat en un tour de tresors organitzat per un usuari de Geocachging.com a Perpinyà: “El millor d’aquestes sèries, rutes de tresors, és que coneixes indrets que no són els habituals, com les Rambles o el Camp Nou. Són llocs que per a l’usuari tenen un significat especial”. Alexandra Navarro coneix una sèrie de tresors a Barcelona vinculats a escenaris de L’ombra del vent, la novel·la de Carlos Ruíz Zafón.

Acords amb ajuntaments

Els nens s’ho passen bomba. T’adones per les firmes que molts usuaris són estrangers

Les reunions de geocercadors es poden organitzar de moltes maneres i Geocaching.com apadrina d’alguna manera els anomenats megaevents. Perquè una trobada de geocachers sigui considerada "mega" hi han de participar com a mínim 500 persones. L’octubre passat es va celebrar a Platja d’Aro un megaevent de tres dies organitzat per un grup d’usuaris i amb la col·laboració de l’Ajuntament. Hi van participar 1.400 persones, moltes de les quals d’arreu d’Espanya i de França. L’Ajuntament va donar suport a l’organització dins de l’estratègia del municipi de captar més turisme familiar. La propera gran trobada d’aquesta mena a l’Estat se celebrarà aquest abril a María de Huerva, a tocar de Saragossa. Des de Hannover, l’Alsàcia, els museus Smithsonian de Washington o l’aeroport de Praga, Geocaching.com té acords amb entitats públiques de 50 ciutats i regions del món on s’han establert circuits oficials de turisme i recerca de tresors. Cap d’aquests anomenats geotours són a Catalunya o a Espanya.

MÉS INFORMACIÓ