Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Per retre comptes polítics

Una democràcia de qualitat demana que els partits creïn processos regulars de revisió d'execució de programes

Una de les insuficiències de les democràcies representatives és que no han creat mecanismes per evitar l'incompliment dels programes que presenten els partits polítics en els diferents processos electorals ni han promogut la realització de processos de rendició de comptes de l'activitat desenvolupada pels partits polítics i els seus representants en les institucions democràtiques de l'Estat.

Robert A. Dahl, en la seva obra La democràcia, va posar en relleu que la ciutadania delega en els representants electes “una autoritat enormement discrecional en decisions d'extraordinària importància”. A partir del moment de la delegació, la ciutadania ja no disposa de possibilitats per poder controlar el compliment dels programes electorals i la gestió que en fan els representants polítics, ni de canals per poder expressar el seu suport o rebuig als possibles pactes de govern entre diverses forces polítiques.

No hauria de qüestionar-se el fet que els partits polítics es vegin obligats a adaptar els seus programes electorals a les necessitats d'un pacte governamental amb altres forces polítiques. Tampoc que hagin de rectificar algunes propostes dels seus programes electorals perquè han canviat les circumstàncies o les condicions. Fins i tot és comprensible que no els quedi més remei que modificar algunes de les seves promeses electorals quan en accedir al govern comproven que la seva concreció és més complicada del que esperaven quan eren a l'oposició o quan no tenien representació institucional. Però no és justificable l'incompliment sistemàtic dels punts essencials dels programes electorals, que per desgràcia és una pràctica habitual.

D'altra banda, els partits polítics no han impulsat processos de rendició de comptes a la ciutadania sobre l'activitat que desenvolupen els seus representants en les institucions democràtiques de l'Estat. Boaventura de Sousa Santos, en una entrevista publicada el 2010 a la Revista Internacional de Filosofia Política, va advertir que “la democràcia representativa ha desenvolupat els seus instruments entorn de la qüestió de l'autorització —decidir mitjançant el vot qui són les persones autoritzades per prendre decisions polítiques— i ha descurat completament una altra de les seves funcions importants, que és la de la rendició de comptes”.

No hauria de qüestionar-se que els partits es vegin obligats a adaptar els seus programes electorals a les necessitats d'un pacte governamental amb altres forces

Si s'aspira a construir una democràcia representativa de qualitat és imprescindible que els partits polítics impulsin processos regulars de rendició de comptes sobre la seva activitat en els governs, els parlaments i els plens municipals. En aquest sentit, convindria que els partits polítics incloguessin alguns compromisos als programes electorals que presentaran en les properes eleccions municipals, com els que s'apunten a continuació.

Fer a cada població, almenys una vegada a l'any, un procés de rendició de comptes, presencial i en línia, sobre l'activitat desenvolupada als ajuntaments. La rendició de comptes presencial consistiria en dos tipus de reunions: assemblees obertes a tots els veïns i veïnes a cadascun dels barris, i reunions amb representants de les diferents entitats i associacions presents a cada barri i localitat. En aquestes trobades, els representants electes explicarien què han fet, què no han pogut fer i què pretenen fer en el futur immediat, i es garantiria que hi hagués temps suficient perquè els assistents poguessin donar la seva opinió, plantejar crítiques i formular propostes. La rendició de comptes en línia tindria un contingut similar a la presencial i es faria en espais situats als webs del partit polític, un dels quals estaria obert a la participació de tota la població de la localitat i un altre obert a la participació de les entitats i les associacions.

Constituir, a l'interior del partit polític, una comissió de garanties dels processos de rendició de comptes, encarregada de les funcions següents: coordinar, fer un seguiment i elaborar un balanç dels diferents processos locals de rendició de comptes i atendre possibles denúncies sobre casos d'incompliment dels programes electorals i dels compromisos de rendició de comptes, investigar el que s'hagi denunciat i donar resposta a les persones i a les entitats i associacions denunciants.

Si després d'un període d'experiències de rendició de comptes a escala local se'n demostrés la viabilitat i eficàcia, es podrien engegar processos similars a escala autonòmica, estatal i europea. Per la seva major complexitat, aquests processos de rendició de comptes en nivells superiors al local probablement haurien de tenir un component en línia més elevat que no pas presencial.

Enric Prat Carvajal és historiador i professor de Ciencia Política a la Universitat Autònoma de Barcelona