Selecciona Edició
Connecta’t

La Comissió Europea anuncia un tercer rescat per a Ucraïna

Brussel·les demanarà als Vint-i-vuit una ajuda de 1.800 milions a canvi de reformes

Jean-Claude Juncker i la primera ministra letona, Laimdota Straujuma, aquest dijous a Riga.
Jean-Claude Juncker i la primera ministra letona, Laimdota Straujuma, aquest dijous a Riga. reuters

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va triar aquest dijous la riba del mar Bàltic per anunciar un tercer —i modest— paquet de rescat per a Ucraïna, en plena guerra amb Rússia i a la meitat d'una crisi econòmica que es va transformant: d'una crisi clàssica de balança de pagaments va mutant cap a una altra financera i de deute públic. Ucraïna necessita ajuda urgent. I Brussel·les respon amb un tercer paquet d'assistència de 1.800 milions d'euros, vinculats a les inevitables reformes.

Solidaritat financera amb condicions: això va valer per a Grècia, Irlanda i Portugal, i després per a Espanya i Xipre, i segueix sent la norma per a un país en guerra. “Ucraïna no està sola: les nostres accions parlen més alt que les nostres paraules. Volem ajudar el Govern ucraïnès a engegar la seva agenda de reformes, imprescindible per activar un canvi real en aquest país i en la seva gent”, va dir Juncker a Riga, la capital de Letònia, en la inauguració de la presidència letona de la UE. Però el paquet de rescat —crèdits a tipus d'interès baixos a retornar a mitjà termini— requereix encara l'aprovació dels Vint-i-vuit, i alguns dels socis s'hi han mostrat poc inclinats per la falta de reformes.

Les properes setmanes resultaran crucials per a Ucraïna, que assegura per terra, mar i aire que té la ferma intenció de modernitzar-se, aquesta vegada sí. Kíev ha de retornar aquest any 10.000 milions de dòlars (uns 8.500 milions d'euros), i la combinació de la guerra amb Rússia i la crisi econòmica ha deixat veure teranyines a les arques de la seva Hisenda.

Brussel·les veu “senyals tímids d'optimisme” a Rússia respecte al conflicte a Ucraïna, tot i que l'aixecament de les sancions “encara queda lluny”, va explicar la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini. El desplom del preu del petroli fa forat a Moscou, i el president rus, Vladímir Putin, s'enfronta aquest any a una abrupta recessió per la combinació de la caiguda del cru i les sancions financeres europees i nord-americanes, que han impactat en la banca i les empreses del seu país més del que s'esperava.

Les coses milloren per aquesta banda, però empitjoren a Kíev: el Fons Monetari Internacional (FMI) es reuneix diumenge per desactivar l'ajuda financera a Ucraïna, de 17.000 milions de dòlars (uns 14.400 milions d'euros). Amb aquests diners bloquejats, l'Executiu ucraïnès espera amb candeletes l'assistència financera europea. Però en tots dos casos, per rebre els diners ha de mostrar avanços en les reformes: Kíev va aprovar a finals de l'any passat un pressupost basat en previsions econòmiques poc fiables, i una agenda de reformes molt limitada. L'FMI i els socis europeus volen més: un impost més alt per a les importacions, per exemple. És el peix que es mossega la cua: per fer reformes més ambicioses, Ucraïna necessita més ajuda exterior; i per rebre ajuda exterior és imprescindible aprovar les reformes.

És poc probable que la tercera ajuda europea sigui l'última. Les dues primeres sumaven 1.600 milions d'euros, dels quals encara queden per desemborsar 250 milions. La tercera, de 1.800 milions, arriba després d'una petició a la desesperada de Kíev, que veu com les seves reserves de divises es redueixen a tota velocitat i les successives missions de l'FMI no acaben de convence's. En la seva última visita a la capital, Mogherini va constatar “voluntat entre la gent per les reformes”, davant d'un sistema econòmic amb alts nivells de corrupció i en el qual les oligarquies dominen els sectors clau. “Ja és hora que aquests canvis es facin realitat”, va dir Mogherini, i per fer-ho la Comissió demana 1.800 milions als socis europeus. El financer i filantrop George Soros apuntava en un article recent molt més amunt: reclama 50.000 milions de dòlars (uns 42.300 milions d'euros) per a un autèntic big bang reformista a Ucraïna, que no ha acabat d'arribar mai malgrat les promeses a Kíev.