Selecciona Edició
Connecta’t

Ibercaja, condemnada a retornar un pis a la família que havia desnonat

L'entitat financera va subhastar l'immoble malgrat que l'amo només devia un mes

Concentració de la PAH contra un desallotjament a Girona.
Concentració de la PAH contra un desallotjament a Girona.

Ibercaja Banco haurà de retornar el pis que havia pres a una família de Salt (Gironès) que no va poder fer front al pagament de quatre mensualitats, malgrat haver estat pagant durant nou anys. El banc la va demandar i, encara que la família va abonar tres de les quotes pendents, el procés va continuar endavant i va acabar amb la subhasta de l'immoble. Ara l'Audiència de Girona ha estimat el recurs d'apel·lació i ha revocat la sentència del jutjat de primera instància número 1 de Girona. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) qualifica de "resolució sense precedents" l'acte de l'Audiència, que és ferma i no es pot recórrer, i assegura que “dóna esperances a moltes persones”.

La interlocutòria de la Secció Primera de l'Audiència de Girona, de la qual ha estat ponent el magistrat Fernando Ferrero Hidalgo, estima el recurs del lletrat de la família, César González Bello, advocat d'ofici que col·labora amb la PAH, contra la resolució del jutjat de primera instància i la revoca. Així, “acorda el sobreseïment de l'execució i deixa sense efecte totes les actuacions, especialment la subhasta, l'adjudicació de la finca per part d'Ibercaja Banco i la cessió a un tercer”.

La família, de la qual no es coneix la identitat, està formada per una matrimoni amb quatre fills menors que va intentar sense èxit aturar el procés al jutjat de primera instància, però el jutjat va desatendre les seves reclamacions i va subhastar el pis, tot i que no va arribar a desnonar-los.

El febrer de 2002, la família va signar la hipoteca amb Ibercaja Banco i va estar atenent cada mensualitat fins que el pare es va quedar sense feina i no va poder afrontar les quotes de març a juny del 2011. Davant aquest fet, l'entitat bancària va acordar unilateralment el venciment anticipat de la hipoteca i va demanar a la família 40.256,09 euros, quantitat que el magistrat destaca que no entén com és que “no coincideix amb la reclamada en la demanda, que és de 42.618,22 euros”. A més, posa en relleu que, dels extractes del compte, es desprèn que als retards en el pagament “se'ls aplicava un interès de demora, el pactat del 19%, clarament abusiu”

La interlocutòria de l'Audiència de Girona qualifica els interessos de demora de "clarament abusius"

La família va pagar en total 685,52 euros al juliol, agost i setembre, quantitat que equivaldria a tres quotes impagades. Encara que segons la resolució és cert que faltaria pagar una quota i les mensualitats de juliol, agost i setembre, es considera clar que “si després del requeriment el deutor paga la major part del que deu “no s'aprecia voluntat deliberada d'incomplir”. El ponent argumenta que una família pot travessar una situació difícil, sobretot amb la crisi econòmica actual, per la qual cosa renya l'entitat bancària i manté que “la bona fe contractual exigia al creditor buscar una solució als impagaments i no interposar al novembre la demanda, i reclamar a més quantitats que no s'ajusten a la liquidació practicada”. Per això considera que “o la liquidació no és correcta o s'estan reclamant quantitats indegudes”.

Respecte als interessos de demora abusius del 19%, la resolució de l'Audiència assenyala que l'ajust d'aquests interessos s'efectua a partir d'una disposició transitòria de la llei, que és contrària a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (TJCE) i, en conseqüència, no és aplicable “per l'efecte de la primacia del dret comunitari".

En la resolució, el magistrat Fernando Ferrero Hidalgo destaca que, segons la documentació aportada per la família, es justifiquen pagaments a partir de gener del 2012 “que no poden ser més que pagaments del crèdit hipotecari, que podran estar o no emparats amb un acord amb el director de la sucursal, però que confirmen la voluntat de la família de complir amb la seva obligació”. En aquest sentit, el ponent qualifica d'"incomprensible" que el banc negui “aquests pagaments” i no els hagi “descomptat de la liquidació final”.

A la vista de la interpretació feta per la jurisprudència que es deriva de l'alt tribunal europeu, i relacionat amb el fonament jurídic sobre la liquidació del deute i el cobrament d'interessos de demora abusius, el magistrat veu com a única conclusió possible que “no es justifiquen degudament els requisits jurisprudencials per donar per vençut el préstec, per la qual cosa sobreseu el procediment”. Això conclou la resolució de l'Audiència de Girona.