Selecciona Edició
Connecta’t

Imatges de la ciutat des del barri dels senglars

El Centre Cívic de Vallvidrera exposa les fotografies de l’obra col·lectiva Objectiu Barcelona

"Unes escales que pugen cap al no-res...".
"Unes escales que pugen cap al no-res...".

El prestigiós fotògraf Samuel Aranda ha dirigit un projecte de fotografia amateur que des d'aquest dijous volta per Barcelona. Després d'un mes i mig al palau de la Virreina, “Objectiu Barcelona” recorrerà els dotze centres cívics de la ciutat des dels quals han participat els 200 fotògrafs de la mostra. Aquest dissabte s'estrena l'exposició al centre cívic Vázquez Montalbán, en un dels barris més exòtics i desconeguts de la capital catalana: Vallvidrera.

Vallvidrera és per a la majoria de barcelonins un poble estrany que creuen en cotxe quan pugen al parc d'atraccions del Tibidabo. Vallvidrera és un barri annexionat a Barcelona el 1921. És el punt més elevat de la ciutat, allà on pots trobar excursionistes, senglars a totes hores i contenidors de sal per al gel. Als límits de la població, al carrer dels Reis Catòlics, hi ha el centre cívic Vázquez Montalbán. L'escriptor va residir a Vallvidrera i aquest és el merescut tribut que li va fer la ciutat: un espectacular edifici d'ús públic penjat damunt d'una torrentera i amb vistes a la carena del parc de Collserola.

Parada al pantà

A Vallvidrera s'hi pot pujar amb el funicular o caminant per les escales de feréstecs que neixen a Sarrià, a tocar de l'escola Montserrat. Per tornar a la civilització, una opció és baixar pel corriol de bosc que et deixa al pantà de Vallvidrera, construït el segle XIX. Si no el coneixeu, al·lucinareu amb aquest espai natural, tan proper i alhora tan amagat de la ciutat. Des d'aquí, l'estació de Baixador de Vallvidrera és a un quart d'hora.

Només per l'edifici del centre cívic ja paga la pena la visita, però les fotografies dels alumnes d'Aranda i d'altres companys de prestigi— són el pretext ideal. La visió de la vida quotidiana per part de ciutadans, alguns formats mínimament per a aquesta tasca, ofereix imatges diferents del que trobem als mitjans. El centre cívic de Vallvidrera exhibirà una projecció de les obres dels 200 participants, però sobretot una selecció dels dotze autors locals. Silvina Rusinek ha fet una de les imatges icòniques d’“Objectiu Barcelona”: dues mans brutes de feinejar als horts de can Pujades. Una està desenfocada, l'altra és un primer pla. Semblen un experiment amb lents de David Hockney.

També hi ha tres fotografies de passadissos dels ferrocarrils de Sarrià, tres fotografies que semblen peces d'arquitecte, de perfecció geomètrica i il·luminació d'estudi. L'autora és Sílvia Garcia Ponsa i el seu web és un plaer de fotos de les estacions dels ferrocarrils fetes amb iPhone.

El casino

La tirada de fotografies que més m'atrau per la temàtica són les de Pia Codina. Són tres imatges del casino i hotel de luxe de l’Arrabassada, abandonat després de la Guerra Civil. El lloc era monumental, amb el parc d'atraccions que precediria el del Tibidabo. Ara en queden esquelets de pedra i alguna escultura refugiada entre parres. Les fotos de Codina té una extensa formació visual al darrere són l'escenari adient per a una representació d'una obra de teatre del romanticisme alemany: hi ha unes escales que pugen cap al no-res envoltades de vegetació, o dos lleons alats entre un brancam i coronats per la lluna plena.

MÉS INFORMACIÓ