Selecciona Edició
Connecta’t

El TSJC veu indicis de desobediència de Mas per haver permès el 9-N

El tribunal considera que no es va acatar la suspensió de la consulta del Constitucional

Mas, quan es va saber que el Govern espanyol impugnaria el 9-N.
Mas, quan es va saber que el Govern espanyol impugnaria el 9-N.

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera que el president de la Generalitat, Artur Mas, podria haver comès un delicte de desobediència en promoure, permetre i participar en la consulta sobiranista del passat 9 de novembre. En les sis interlocutòries en què el tribunal dóna resposta a les querelles, inclosa la Fiscalia, es destaca la “versemblança” dels fets denunciats dels quals es dedueix que Mas hauria pogut incórrer en “el delicte de desobediència a resolucions judicials comesa per autoritat pública”. L’alt tribunal català també veu indicis de la comissió del mateix delicte en la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, i la consellera d’Educació, Irene Rigau. A més, el TSJC no descarta que la investigació judicial acabi demostrant que el president i les dues conselleres van cometre delictes de “prevaricació i malversació de cabals públics” en fomentar la consulta sobiranista.

El tribunal destaca, en les interlocutòries notificades dijous, que hi ha indicis suficients per concloure que Mas no va acatar l’ordre del Tribunal Constitucional que el 4 de novembre l’obligava a suspendre cautelarment la consulta. Al contrari, els tres membres querellats van continuar “els actes preparatoris, la publicitat institucional, els actes administratius... fins a dur a terme, en edificis públics de Catalunya, les votacions”. A més, les actuacions recorden que el mateix Mas “es va responsabilitzar públicament” de la consulta, de manera que desafiava qualsevol tipus de conseqüència legal.

El TSJC relata, cronològicament, les actuacions de Mas durant el procés previ al 9-N. El president va renunciar a fer el referèndum després de la suspensió ordenada pel Tribunal Constitucional el 29 de setembre. Posteriorment, Mas va convertir la consulta en un procés de participació ciutadana que, prèvia impugnació formulada pel Govern espanyol, va ser suspesa, novament, pel Constitucional el 4 de novembre. Així s’anul·lava de manera “concreta i determinada” la votació sobiranista.

La prohibició no va ser acatada i els responsables de la Generalitat van acabar duent a terme les votacions el 9 de novembre. Com a conseqüència d’aquesta actuació, l’alt tribunal català va rebre sis querelles i 25 denúncies que s’han agrupat en un únic procediment obert contra Mas, Ortega i Rigau per delictes de desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics.

El tribunal recorda que Mas “es va responsabilitzar públicament” del 9-N, desafiat qualsevol tipus de conseqüència legal

El passat 21 de desembre, l’alt tribunal ja va anunciar que admetria a tràmit la querella de la Fiscalia i de tots els denunciants que acusaven el president de la Generalitat, la vicepresidenta i la consellera d’Educació. En canvi, el TSJC no va admetre les querelles presentades contra altres membres del Govern.

L’alt tribunal considera que l’actuació dels Mossos d’Esquadra es va ajustar a la legalitat i als “deures propis al seu càrrec”, per la qual cosa no preveu cap indici de criminalitat en l’actuació del conseller d’Interior, Ramon Espadaler. Pel que fa al portaveu del Govern català, Francesc Homs, el Tribunal Superior de Catalunya destaca que en les interlocutòries no s’ha precisat cap manifestació de caràcter delictiu atribuïble a Homs. A més, “no es poden atribuir al conseller portaveu de la Generalitat totes les actuacions presumptament delictives”.

Les querelles admeses a tràmit van ser presentades pel Ministeri Fiscal, el sindicat Manos Limpias, el Sindicat Professional de Policia i la Unió Federal de Policia, Vox, UPyD i l’Asociación Pro Justicia Siglo XXI.

La Sala Civil i Penal del tribunal també argumenta la seva decisió de deixar fora de la investigació els membres de la Mesa del Parlament de Catalunya —com demanava UPyD—, perquè creu que no van cometre cap delicte en incloure en l’ordre del dia d’un ple de la Cambra la votació per elegir els components de la comissió de control de la consulta sobiranista.