Selecciona Edició
Connecta’t

Espanya crearà un fitxer de viatgers amb avió per detectar gihadistes

El Parlament Europeu va bloquejar una iniciativa semblant, ja que creu que vulnera drets

Concentració a Madrid en protesta per l'atemptat de París.
Concentració a Madrid en protesta per l'atemptat de París.

El Ministeri de l'Interior està muntant un superfitxer per controlar les dades de tots els passatgers de línies aèries i, després de l'anàlisi informàtica d'aquestes dades, poder detectar a temps terroristes gihadistes i altres delinqüents perillosos, segons fonts governatives. Espanya i altres 14 països europeus han decidit implantar aquesta enorme xarxa d'informació, malgrat que la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Afers de l'Interior (LIBE) va rebutjar l'abril del 2013 la seva creació perquè entenia que vulnerava la directiva sobre protecció de dades de personals de la UE.

El PNR (passenger name record) és un registre que contindrà tota la informació relacionada amb una reserva aèria, que detalla si s'ha fet per Internet o per agència de viatges, si el bitllet ha estat pagat en efectiu o amb targeta de crèdit, i si la ruta de l'interessat segueix algun patró habitualment utilitzat per terroristes. Amb aquests indicadors de risc, la policia pot posar la lupa sobre presumptes criminals abans que iniciïn el viatge o, arribat el cas, podrien interceptar-los durant el trajecte o en arribar a l'aeroport de destinació.

Els Estats Units, el Canadà i Austràlia ja utilitzen aquesta mena d'informació en prevenció d'atacs, segons les fonts informants.

50 milions d'euros per a la xarxa antiterrorista

El Govern espanyol defensa que la proposta de directiva europea de registre de noms de passatgers (PNR) respecta els drets fonamentals i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i considera que no és incompatible amb les normes de protecció de dades personals dels europeus. Per això, el Ministeri de l'Interior ja està començant el superfitxer de viatgers, cosa que passa per la creació d'un suport informàtic capaç de tractar l'ingent nombre de dades que es manejaran.

Com a conseqüència del bloqueig a la directiva, que ha de regular l'establiment d'aquesta xarxa d'informació, Espanya i 14 països europeus més han decidit implantar el seu propi sistema PNR. A Espanya i en aquestes altres nacions hi haurà una Unitat Nacional d'Informació de Passatgers, encarregada de recollir les dades sobre tots els vols que operin als respectius territoris. “Tot això ja està en marxa”, assegura una font d'Interior. De fet, la Comissió Europea ha destinat 50 milions d'euros al finançament d'aquests sistemes, amb càrrec als pressupostos destinats a la prevenció i lluita contra la delinqüència.

L'anàlisi de les dades, segons les fonts informants, es durà a terme abans que el passatger sospitós arribi a la frontera, donant temps així al fet que la policia tingui marge per interceptar o interrogar el presumpte gihadista. “Aquesta mena de controls seria impossible a l'aeroport de destinació si no hi ha una informació prèvia. A més, aquesta xarxa permetrà detectar viatgers amb passaports falsos, robats amb antelació”, afegeixen.

Les autoritats d'Interior calculen que l'any 2016 hi haurà uns 3.600 milions de desplaçaments de viatgers a tot el món. Comparar les dades d'aquestes persones amb els existents a les bases de dades policials permetrà descobrir potencials gihadistes o criminals internacionals, segons els experts antiterroristes.

Fonts d'Interior recalquen que també l'ONU s'ha pronunciat sobre la necessitat d'emprar totes les mesures legals disponibles per millorar l'eficàcia en la lluita contra els islamistes. La resolució del Consell de Seguretat 2178, dictada el 2014, encoratja els estats a emprar procediments per al control de passatgers, sense recórrer a perfils basats en estereotips, que suposen discriminació i que estan prohibits pel dret internacional.

Els indicadors de risc que es farien constar en el fitxer no serien referits a l'ètnia o a l'aspecte del passatger, sinó a dades objectives sobre si viatja sol; si no porta equipatge i si es dirigeix a un determinat país fent un itinerari inhabitual.

El 2010, diversos estats de la Unió Europea van animar la Comissió Europea a presentar un projecte de directiva conjunta per a l'arrencada d'un registre de noms de passatgers (PNR). El Consell de Ministres de Justícia i de l'Interior de la UE va arribar a un acord general l'abril del 2012 sobre el text del projecte, motiu pel qual es va obrir el procés de negociació amb el Parlament Europeu per procedir a l'adopció definitiva pels estats (ja que afecta el procediment de codecisió).

No obstant això, la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Afers de l'Interior parlamentària es va oposar a la creació del registre de passatgers de línies aèries, ja que considerava que podia vulnerar alguns drets fonamentals de les persones. Així ho estimaven els eurodiputats socialistes, liberals, verds i de l'Esquerra Unitària.

El rebuig de la comissió LIBE al projecte va fer que els ministres de l'Interior d'Espanya, Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia, Bèlgica, Suècia, Polònia i els Països Baixos enviessin una carta al president d'aquest organisme, que llavors era el socialista Juan Fernando López-Aguilar, a fi de transmetre-li el gran interès d'aquests governs per implantar aquest fitxer de dades gegantesc. Però es va esgotar la legislatura passada sense que el pla tirés endavant.

El Govern espanyol i uns quants més estan actualment “molt preocupats” pels diversos milers d'europeus que s'han traslladat a Síria per unir-se com a combatents a la sanguinària organització terrorista Estat Islàmic o DAEIX.

Més que la integració d'aquestes persones a les files terroristes, cosa que inquieta els governs és la tornada d'aquests individus als països d'origen. El risc que comporten aquests retorns per a la seguretat de la Unió Europea és evident, tenint en compte que són subjectes avesats al combat i en el maneig d'armes i explosius. El registre de noms de passatgers és “fonamental” per detectar i investigar els gihadistes de Síria, l'Iraq, Malí i altres països en conflicte.

Els ministres de l'Interior van tornar a insistir l'octubre passat en la importància que concloguin els treballs encaminats a elaborar una directiva europea sobre aquesta qüestió, que afecta la seguretat mundial.

El 6 de novembre passat els ministres de l'Interior van enviar una carta al president de la Comissió de Llibertats, el britànic Claude Moraes, sol·licitant als europarlamentaris el desbloqueig i l'aprovació de la directiva sobre el registre de noms de passatgers, davant “la seriosa amenaça del terrorisme gihadista”.

Jorge Fernández, titular de l'Interior, també va enviar una carta als europarlamentaris espanyols sol·licitant-los el seu suport al projecte “per protegir els ciutadans enfront de l'amenaça del terrorisme gihadista”. En la mateixa línia, el ministre italià, Angelino Alfano, ha insistit davant el president del Consell Europeu, Donald Tusk, en la importància de disposar d'aquesta eina.

En l'actualitat, els països interessats en la creació del superfitxer esperen que la comissió LIBE reprengui l'expedient que permeti la seva implantació en l'àmbit europeu.