Selecciona Edició
Connecta’t

La fortuna que Pujol va ocultar no figurava en el testament del pare

L'expresident va heretar una casa i accions de Banca Catalana i Cedat

Jordi Pujol, al Museu d'Art Contemporani en una imatge del 2012.
Jordi Pujol, al Museu d'Art Contemporani en una imatge del 2012.

La defensa de Jordi Pujol ha aportat al jutjat el testament del seu pare Florenci, en el qual no figura la fortuna que l'expresident català va ocultar durant 34 anys a l'estranger i que, segons la seva versió, obeïa a uns diners que li va llegar el seu progenitor perquè els donés als seus fills quan fossin majors d'edat.

En el testament, al qual ha tingut accés Efe, es recull que Jordi Pujol va heretar del seu pare una casa a Premià de Mar (Barcelona), valorada en tres milions de pessetes (18.000 euros), així com accions de Banca Catalana i de la companyia Cedat per valor de 13.128.647 pessetes (gairebé 79.000 euros).

Pujol ha estat citat a declarar per un jutge de Barcelona com a imputat per blanqueig i frau el proper 27 de gener, juntament amb la seva esposa Marta Ferrusola i els seus fills Mireia, Marta i Pere. El jutge considera "sospitós" que els fons que durant anys van ocultar a l'estranger provinguin d'una herència de més de 30 anys sense documentar.

En un escrit remès al titular del jutjat d'instrucció número 31 de Barcelona, la defensa dels Pujol recorre contra la imputació dels cinc membres de la família al·legant que no hi ha base suficient perquè no s'ha demostrat que la regularització de la seva fortuna a Andorra fos incorrecta i que a Espanya l'enriquiment no és delicte.

Després que el jutjat l'hi demanés reiteradament des de l'agost passat, la defensa de Pujol ha aportat finalment el testament de Florenci Pujol Brugat, que va morir el setembre del 1980. Florenci Pujol va nomenar hereva la seva esposa, a la qual va llegar diversos habitatges, els comptes bancaris i accions, per un valor total de 105 milions de pessetes (631.000 euros). A Jordi Pujol, segons consta en el testament, el seu pare li va llegar com a legitimari una finca a Premià de Mar i les accions per valor de 79.000 euros, la mateixa quantitat que va percebre la seva germana Maria, que sempre va dir que no sabia res dels diners que l'expresident català va ocultar a l'estranger i que en la seva carta de confessió del passat 25 de juliol ja situava fora del testament.

En l'escrit remès al jutge, al qual ha tingut accés Efe, la defensa dels Pujol al·lega que l'expresident català mai no va tenir, ni així ho ha afirmat mai, la condició d'hereu, sinó que es va limitar a rebre el llegat com a legitimari.

A més, subratlla que en la seva confessió no va dir que tingués cap documentació en relació "amb aquesta part de l'herència", ja que "no va ser objecte d'inventari". "En conseqüència, mai no ha tingut en el seu poder certificat de béns situats a l'estranger provinents del seu pare", remarca l'escrit, que insisteix que Jordi Pujol "mai no ha estat titular real ni formal de béns situats a l'estranger. Ni ara ni el 1980".

Segons argumenten els Pujol en el seu recurs, només es podria admetre una imputació si hi hagués indicis que la regularització que van efectuar Marta Ferrusola i els seus fills, per valor de quatre milions d'euros procedents d'Andorra, va ser incorrecta.

No obstant això, els Pujol sostenen que el jutge no ofereix "un sol indici d'aquesta suposada incorrecció", ja que l'Agència Tributària encara no ha elaborat el seu informe per determinar si van cometre alguna irregularitat en la regularització.

La defensa també recrimina al jutge que dedueixi en la seva interlocutòria d'imputació "conseqüències inadequades" de l'afirmació de Jordi Pujol en la seva confessió, on es feia responsable dels fets "i de totes les conseqüències". Segons l'escrit, Pujol es va limitar a acceptar la voluntat del seu pare respecte de l'herència i d'encarregar la gestió i regularització dels fons que ell va llegar als seus fills i esposa, diferents dels compresos en el testament, a una persona de màxima confiança, fins que els seus fills fossin majors d'edat. "Ni la consciència del senyor Pujol ni la de ningú no té virtuts taumatúrgiques: no genera normes ni per descomptat regles d'atribució de responsabilitat", exposa l'escrit, que subratlla que en les facultats de dret s'ensenya que l'errònia creença d'estar cometent un delicte resulta irrellevant. Per aquest motiu, l'escrit conclou que Pujol "podrà sentir-se personalment responsable de la tardana regularització, però el principi de legalitat, afortunadament, empara també els qui no desitgen ser protegits".