Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Ànec coix anticipat

Dedicar tot un any a millorar la imatge és una cosa que ni el Govern ni el país es poden permetre

Mariano Rajoy afronta el període final del seu mandat amb retards en la tramitació de polèmics projectes legislatius, des del funcionament de la justícia a les mesures anticorrupció. La falta de comunicació sobre cap altre tipus de plans expressa les poques ganes del Govern de posar-se a llaurar terres més difícils, preocupat per la sort electoral del PP.

L'afició a legislar en calent l'ha portat a anunciar una reforma de l'Administració, una llei de serveis mínims en cas de vaga, la supressió d'aforaments o un canvi de regles per a les eleccions municipals, amb l'objectiu de forçar la designació com a alcalde del cap de la llista més votada. Tots aquests projectes no han vist la llum, però tampoc no han estat oficialment cancel·lats. S'han malgastat massa energies sobre la reforma de la llei de l'avortament, una resta de la qual —l'acord parental per a la interrupció de l'embaràs abans dels 18 anys— estudia tramitar com una proposició de llei del PP.

Altres qüestions de fons ni tan sols han estat abordats: des de les insatisfaccions provocades per l'Estat de les autonomies a la reforma del Senat o l'Estatut de la Corona. Inhibicions coherents amb la paràlisi del PP entorn de la reforma constitucional. Un Govern amb tant de suport per les urnes i per les Corts no s'ha atrevit a intentar la reconstrucció d'un projecte de futur ni veritables pactes de regeneració institucional. És sorprenent que un Govern amb aquest suport al Congrés s'hagi convertit anticipadament en el que en el llenguatge polític dels EUA es coneix com a ànec coix.

En espera del balanç final en el terreny econòmic, el Govern ha d'anar amb compte amb els productes legislatius en fabricació. Atribuir al Ministeri de l'Interior la facultat d'intervenir comunicacions sense permís judicial —almenys durant les primeres 24 hores— equival a dotar l'Executiu d'un poder excessiu i és possiblement inconstitucional, com l'adverteix el Poder Judicial. Quant al finançament dels partits, l'ambició de les mesures pendents no és prou per qualificar-les de “regeneració democràtica”. L'eficàcia que cal esperar és menor que d'una reorganització completa del sistema de fiscalització dels partits i de les sancions als qui no respecten la neteja del joc electoral.

Rajoy ha disposat i disposa d'una força parlamentària que ja voldrien Obama i altres mandataris democràtics. Una potent majoria és el millor instrument per enfrontar-se als temes clau. No obstant això, el Govern prefereix recórrer a procediments clàssics per a la recuperació de vots: per exemple, l'entrada en servei de l'AVE a vuit capitals de província. Tret que el president pretengui avançar les eleccions generals —i fins ara ho ha negat—, dedicar un any a l'objectiu d'embellir la imatge a les urnes s'albira com un període massa llarg i erm.