_
_
_
_
_

No m’agrada aquest regal: què faig ara?

Canviar-lo, retornar-lo, regalar-lo a una altra persona, revendre'l...

Jaime Rubio Hancock
Getty Images

Tots hem desembolicat algun regal i ens hem vist obligats a forçar un somriure i donar les gràcies mentre pensem: "Això què és i per què m'ho dóna a mi? Es deu haver equivocat?". No esteu sols: una enquesta de Lastminute.com duta a terme entre 2.000 britànics va mostrar que quatre de cada deu persones es veuen obligades a fingir alegria en rebre algun regal nadalenc. I el 71% dels enquestats pel detallista online japonès Rakuten preveia ja al novembre que no li agradaria algun dels obsequis. Què es pot fer davant d’aquest fet que malgrat ser comú provoca incomoditat? No us queixeu ni us passeu tres mesos deixant anar indirectes. Us donem algunes indicacions per sortir del pas amb amabilitat i educació:

1. Canvieu-lo o retorneu-lo. Es pot fer sense deixar de ser amable i educat, sobretot si qui fa el regal ha tingut prou consideració per incloure el tiquet en el paquet. Si no el teniu, valoreu la confiança que teniu amb ell o ella, la seva sinceritat en assegurar-vos que “si no t'agrada, pots canviar-ho” i com de còmode us sentiu deixant anar mentides piadoses. Per exemple i en el cas de la roba, sempre podeu adduir les típiques excuses referents a la talla. Un llibre? Vaja, justament us el va deixar un amic fa dues setmanes i ja l’heu llegit. Un rellotge? Les corretges us provoquen al·lèrgia. Ulleres de sol? Les branques us fan mal.

Alerta també amb els terminis i les polítiques de devolucions de cada botiga o marca. Sí, avui dia gairebé tothom us deixarà canviar aquest regal només perquè no us agrada, però si no hi ha tares o defectes, ningú no hi està obligat, excepte en el cas de les compres en línia, com explica l’OCU. A més hi ha gent previsora que compra amb molta antelació. Massa. Sobretot per culpa de les ofertes del Black Friday.

2. Regaleu-lo a una altra persona. Ja ho sé. Us esteu escandalitzant. Alguns fins i tot us heu posat dempeus, assenyalant el monitor i cridant: “PERÒ CÓM T’ATREVEIXES A INSINUAR...! No puc ni acabar la frase”. Però és relativament habitual. El 23% dels australians ho ha fet alguna vegada i entorn del 75% dels nord-americans considera aquesta pràctica “acceptable”.

Òbviament, fa certa vergonya i per això s'ha importat al nostre país sense traduir-ne el nom: “regifting”terme que devem a Seinfeld. Així sembla una altra cosa. Però és exactament el mateix. Cal respectar almenys una norma bàsica: que qui fa el regal i qui el rep no es coneguin ni els seus camins no es creuin mai de la vida. Això, o arriscar-te al fet que tots dos us retirin la paraula. En regiftable.com recomanen a més no "re-regalar" articles fets a mà o que portin el vostre nom o inicials. Ni oberts, és clar. Ah, i mai expliqueu que és un “re-regal”. Ningú no en traurà res d’aquesta informació.

Us sembla una solució digna d'un garrepa? No, és una idea que ha de considerar qualsevol persona preocupada per l'excessiu consumisme d'aquestes dates, a més de per la seva economia en aquesta època de crisi, i per no parlar dels costos mediambientals que comporta la producció dels regals que queden oblidats i amagats en armaris i calaixos.

3. Doneu-lo. Normalment, es dóna roba usada i no pas la nova i sense estrenar, però pot ser una sortida més que digna si no podeu o no voleu canviar el regal. A més, si us enxampen, sempre podeu dir que ja no ho fèieu servir i que ara està sent útil. Hi ha ONG i serveis municipals que ofereixen la possibilitat de donar roba i altres béns, per exemple, a Barcelona. També pots donar llibres a biblioteques.

4. Reveneu-ho. És una cosa que fa el 14% dels enquestats per Rakuten. Alerta, perquè a Espanya també s'està anomenant “regifting” a aquesta pràctica i hem de ser sincers: re-regalar no és el mateix que revendre. Aquesta solució es pot aplicar quan realment preferiu els diners i no hi hagi possibilitat de canviar l'article per alguna cosa que us pugui venir bé. És especialment important que qui fa el regal no se n'assabenti. És a dir, no ho vengueu a l’Ebay o a Wallapop si qui us ho ha regalat fa servir Ebay o Wallapop. Perquè aquí no hi ha excusa possible: no podeu excusar-vos amb “em venia gran”, “la meva germana ho volia” o “ho té gent a qui li fa més servei que a mi”. L'única cosa que podeu dir és: "Ja ho saps, l'any que ve, un sobret i tots contents".

I si vendre el regal a canvi de diners us fa vergonya, sempre podeu provar de fer intercanvi, a través de pàgines com Bookmooch, especialitzada en llibres, entre altres opcions.

És a dir, no heu de guardar aquesta jaqueta a l'armari i no posar-vos-la mai o col·locar aquest gerro en un prestatge on no es vegi gaire i alhora hi hagi moltes possibilitats que algú el faci caure. De vegades no les tenim en compte perquè no volem ofendre qui ens ha fet el regal. Però oblidem que tots ens hem equivocat amb algun obsequi. I per molt afecte que hi hàgim posat, també preferim que aquesta persona ho canviï o ho aprofiti d'alguna altra manera abans que saber que els nostres esforços només han servit per ocupar espai en un racó fosc. És a dir, quedar-vos amb alguna cosa que no us agradi pot ser encara més ofensiu que canviar-la o retornar-la.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jaime Rubio Hancock
Editor de boletines de EL PAÍS y columnista en Anatomía de Twitter. Antes pasó por Verne, donde escribió sobre redes sociales, filosofía y humor, entre otros temas. Es autor de los ensayos '¿Está bien pegar a un nazi?' y 'El gran libro del humor español', además de la novela 'El informe Penkse', premio La Llama de narrativa de humor.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_