_
_
_
_
_

Un crim de regust romàntic dóna el Nadal al traductor José C. Vales

Andreu Carranza aconsegueix el Josep Pla amb una recreació de la vida de Verdaguer

Carles Geli
Vales, a l'esquerra, amb Carranza durant la cerimònia.
Vales, a l'esquerra, amb Carranza durant la cerimònia.Gianluca Battista

L'anglès Wilkie Collins sostenia que el que fa gran un llibre és que expliqui una bona història i de manera ben estructurada. Un altre gran narrador, l'irlandès C. S. Lewis, creia que la clau es trobava en el fet que, sobretot, fos entretingut. Tots dos formen part del catàleg d'autors preferits per a l'escriptor i traductor José C. Vales (Zamora, 1965), i potser per això aquest autor ja va provar fortuna amb el seu debut novel·lístic fa poc més d'un any (El pensionado de Neuwelke) intentant conjuminar aquestes directrius en una història amb tocs fantasmagòrics i homenatjant la literatura victoriana i la del Romanticisme. Afegint un crim a l'ambient espectral, Vales ha obtingut aquest dimarts amb la seva segona novel·la, Cabaret Biarritz, el 71è Premi Nadal, degà de les lletres espanyoles, dotat amb 18.000 euros i que convoca l'editorial Destino.

Les obres guanyadores estan protagonitzades per escriptors

En l'obra, un fosc escriptor investiga el crim misteriós d'una jove l'estiu de 1925 en aquesta aristocràtica vila d'estiueig francesa. I la turmentada vida d'un altre escriptor, però aquesta vegada real, Jacint Verdaguer, protagonitza El poeta del poble, amb la qual el tarragoní Andreu Carranza (Mora la Nova, 1957) ha guanyat durant la mateixa vetllada el 47a Josep Pla en català (6.000 euros).

Com que els temps editorials no estan per gaires aventures, el grup Planeta sembla indagar com a estratègia per als seus premis el fet de recercar als catàlegs dels seus segells editorials històries que hagin funcionat mínimament (si pot ser amb tocs de novel·la negrocriminal) i apostar per aquests autors si es presenten. Així va passar amb l'últim premi Planeta (Jorge Zepeda, que havia editat amb èxit a Destino) i ara ha passat el mateix tant amb Vales (la seva primera novel·la la va publicar Planeta) com amb Carranza, amb mitja dotzena de títols en diversos segells catalans del grup.

És la segona novel·la del guanyador, que ha traduït Austen i Dickens

Licenciat en filologia hispànica però especialitzat després en filosofia i estètica de la literatura romàntica, Vales s'ha proveït com a escriptor a partir de fer tots els papers imaginables durant 15 anys al món editorial i traduir obres d'autors de la seva especialitat, com els Conte de Nadal, de Charles Dickens; Orgull i prejudici, de Jane Austen; el Frankenstein, de Mary Wollstonecraft i Percy B. Shelley, i els clàssics de Collins La pedra lunar i Armadale, entre altres autors.

El rastre de l'estètica, la filosofia i els prodigis de l'època del Romanticisme de molts d'aquests autors ja es destil·laven a El pensionado de Neuwelke i d'alguna manera també estan presents en la novel·la guanyadora del Nadal. A l'obra, Georges Miet, escriptor fosc que conjumina històries tristes per encàrrec per a una editorial, rep per part del propietari l'ordre novel·lar el misteriós crim de 1925 a Biarritz, en què una jove és trobada morta nua al moll amb una cadena lligada als peus.

Els triomfadors ja havien publicat obres als segells de Planeta

La novel·la té com a eix, en un joc literari dels que pel que sembla agraden a Vales, les entrevistes que el misteriós escriptor va fent als personatges de les altes esferes estiuejants que coneixien la víctima, mosaic que acaba component un retrat, amb punts extravagants i divertits, de la decadent societat d'entreguerres europea.

“Hi ha tres nivells temporals i dues atmosferes: el món aristocràtic però també el dels criats, els salons brillants i el xampany, el de les pastilles de coca i les passions obscures”, va intentar explicar-se ahir amb la respiració entretallada l'autor. No va ser l'únic moment emotiu: l'actor Josep Maria Pou va llegir abans uns fragments de Demonios familiars, la novel·la pòstuma d’Ana María Matute, guanyadora el 1959 i nena fetitxe del guardó.

Carranza és expert a traspassar a la ficció personatges reals

Carranza no va haver d'imaginar tant pel seu El poeta del poble. D'una banda perquè “la primera vegada que vaig sentir un poema en català va ser de Verdaguer recitat per la meva àvia de la Fatarella”. D'una altra, perquè la trista vida real de Verdaguer dóna per a una novel·la. La gran trajectòria del popularíssim príncep dels poetes de la Renaixença va emprendre un gir inesperat cap a l'infern quan el 1876 és va convertir en el capellà domèstic del poderosíssim marquès de Comillas: la suposada dilapidació que va fer dels diners que el potentat li donava per a almoines, les badomeries sobre els seves estranyes relacions amb la marquesa i els exorcismes marquen la caiguda d'un personatge “que volia ser asceta però a qui li palpitava la vida; jo desitjo oferir un tros d'aquest cor que palpita d'aquell poeta del poble”.

Carranza, expert en tallers de contes per a joves, que va debutar amb els relats La tinta de la immortalitat (premi Recull 1991) i que havia obtingut ja, entre d'altres, el premi Sant Joan per Anjub. Confessions d’un bandoler (2000), és tot un especialista a traspassar personatges reals al paper. Així ho va fer amb L’hivern del Tigre (2004), sobre el famós general carlista Ramon Cabrera, o amb La clau Gaudí (2007), en el qual va articular una trama detectivesca al voltant de la vida del popular arquitecte.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carles Geli
Es periodista de la sección de Cultura en Barcelona, especializado en el sector editorial. Coordina el suplemento ‘Quadern’ del diario. Es coautor de los libros ‘Las tres vidas de Destino’, ‘Mirador, la Catalunya impossible’ y ‘El mundo según Manuel Vázquez Montalbán’. Profesor de periodismo, trabajó en ‘Diari de Barcelona’ y ‘El Periódico’.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_