Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern espanyol limita l’impuls de noves lleis pel final de la legislatura

L'Executiu de Rajoy estudia reformar la llei de l'avortament amb una proposició de llei del PP per garantir-ne l'aprovació i eludir els informes

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, el 26 de desembre passat.
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, el 26 de desembre passat.

El Govern espanyol afronta l'últim període de sessions complet de la legislatura amb la pressa de no poder abordar nous avantprojectes de llei que requereixin una tramitació completa i complexa. La Moncloa té previst aprovar els projectes que ja han estat vistos en una ocasió pel Consell de Ministres i, sobretot, desencallar els que estan aturats a les Corts, però no impulsar-ne de nous amb tràmit d'informes.

El mateix president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va donar implícitament per esgotada la legislatura a aquests efectes el 26 de desembre passat en la roda de premsa que va protagonitzar, en no incloure ni una sola proposta legislativa per als pròxims mesos. En l'anterior compareixença d'aquest tipus, celebrada al juliol, va incloure'n algunes com la reforma electoral per a les municipals, que el Govern ha abandonat, de fet, sense admetre-ho públicament ni explicar-ho.

En aquest calendari legislatiu de finalització de mandat les normes relacionades amb la justícia i en contra de la corrupció ocupen la majoria de lleis que sortiran de les Corts durant el 2015. Iniciatives noves no tindrien garantida l'aprovació, perquè el següent període de sessions ja no seria complet. El termini màxim per a la dissolució de les Corts és el 20 de novembre, data en què es compleixen els quatre anys de les eleccions generals. Si els comicis tornessin a ser al novembre, el Parlament espanyol podria no obrir les portes després d'estiu i, per això, el Govern vol que al juliol les normes estiguin aprovades. Aquest atapeït calendari està condicionat, a més a més, per les municipals i les autonòmiques del 26 de maig i les probables catalanes del primer trimestre. Tampoc no hi haurà Pressupostos per al 2016 a la tardor.

De fet, algunes de les previstes estan en fase d'estudi i decisió per evitar que es quedin sense aprovar. És el cas de la reforma de la llei de l'avortament, limitada a establir l'obligatorietat de consentiment dels pares per a les dones d'entre 16 i 18 anys. El Govern dubta entre dues opcions: incloure-ho a la Llei de la Infància i el Pla de Família, que ja estan en tràmit, o utilitzar una proposició de llei del Grup Popular. La primera norma, que no esmenta expressament la interrupció de l'embaràs, va ser censurada durament pel Consell d'Estat per usar una norma de rang inferior a la llei orgànica de l'avortament que modifica i després que el text ja hagués passat l'examen de les comunitats autònomes i del Consell Econòmic i Social.

A text remès pel Govern al Consell d'Estat no hi figura la paraula “avortament” ni s'esmenta directament la "interrupció voluntària de l'embaràs". Es val d'un canvi en la redacció d'un article a l'hora de legislar sobre qui té l'última paraula en les intervencions mèdiques a adolescents: substitueix el consentiment dels menors emancipats o majors de 16 anys, que figura a la norma actual, pel consentiment dels representants legals (els pares).

Aquesta via de reforma legal requereix un tràmit més lent i podria ser que materialment no hi hagués temps a la legislatura per aprovar-lo i, a més a més, es perllongaria un debat públic que el Govern no desitja.

Per això, la segona opció que estudia el Govern és que el Grup Popular presenti una proposició de llei directament al Congrés, que no passaria per informes i que garantiria que s'aprovés abans de l'estiu perquè agilitaria els tràmits. Aquesta via no és habitual, perquè s'entén que la iniciativa legislativa del grup majoritari és a mans del Govern. No seria la primera vegada que ho faria l'Executiu actual, perquè la va utilitzar amb polèmica el 2013 per eliminar la justícia universal, en contra de tots els grups.

El gruix de les normes que sortiran del Parlament aquest any té a veure amb la justícia i amb la lluita contra la corrupció. Del Govern al Congrés aniran aquest mes de gener els projectes de llei d'enjudiciament criminal i la Llei Orgànica del Poder Judicial, ja enviats a informe.

La primera va ser enviada a informe al desembre i suposa una reforma parcial de la norma del segle XIX, renunciant al gran projecte que va intentar abordar el Govern al principi de la legislatura. Aquest avantprojecte està en fase d'informe i la previsió del Govern és que arribi al Congrés al febrer, coincidint amb la reobertura del Parlament després de la pausa de Nadal. Les polèmiques d'aquestes normes estan en la limitació dels terminis d'instrucció i ampliació de les intervencions de comunicacions sense ordre judicial prèvia.

També al gener el Govern té previst aprovar el projecte de Llei Orgànica del Poder Judicial. L'anterior ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va sotmetre a informe un avantprojecte ambiciós que ara quedarà reduït a retocs d'organització dels jutjats. En principi, l'Executiu renuncia a reduir en aquesta llei el nombre d'aforats, tal com va anunciar el Govern a l'estiu.

De Justícia procedeix també el projecte de Llei d'Estatut de la Víctima del delicte la tramitació de la qual haurà de concloure el Senat, després que s'aprovés al desembre al Congrés.

Abans de l'estiu sortirà de les Corts el Codi Penal, els terminis de tramitació del qual el PP agilitzarà. El dijous 8 es reuneix la ponència per aprovar el text el 20 en el ple i remetre'l al Senat. Per això, la majoria absoluta del PP rebutjarà dijous la petició del PSOE de frenar la tramitació i sol·licitar informes al Poder Judicial. L'oposició entén que les esmenes del PP canvien per complet el text inicial que el Govern va remetre per recaptar els informes, especialment, el capítol dedicat al terrorisme.

En l'arrencada de 2015, el Congrés aprovarà dos projectes de llei promesos per Rajoy fa just dos anys per lluitar contra la corrupció: el de finançament de partits i l'estatut dels alts càrrecs. La idea del Govern és avançar-ne el tràmit abans que al febrer se celebri l'últim debat sobre l'estat de la nació de la legislatura. En aquest debat, el president del Govern ja no podrà fer noves propostes de reformes legislatives per falta de temps material per tramitar-les.

També la llei de seguretat ciutadana està pendent només del tràmit del Senat.