Selecciona Edició
Connecta’t

Una màquina de destrucció

La deterioració, la degradació i la decadència galopen en absència de projecte i de lideratge al Camp Nou

Bartomeu, Luis Enrique i Zubizarreta. Ampliar foto
Bartomeu, Luis Enrique i Zubizarreta. REUTERS

No hi ha club al món que tingui la capacitat autodestructiva del Barça, especialment manifesta quan es donen derrotes que no tenen consol, poques tan desmoralitzadores com la d'Anoeta, impossible de suportar després de la caiguda de l'imbatible Madrid a Mestalla. L'entitat blaugrana ha entrat en combustió des que va arribar de Sant Sebastià: el director esportiu (Zubizarreta) ha estat destituït, la figura (Messi) no s'entrena pel mateix mal que va apagar Ronaldinho, l'entrenador (Luis Enrique) no s'explica amb els jugadors ni té ganes de parlar amb la premsa i un dels símbols de la institució (Puyol) ha dimitit com a assessor –o se n'ha anat–, abans que a algun directiu se li acudís nomenar-lo capità general d'una ciutat esportiva de la qual ja van treure del mig dues figures com Puig i Amor.

Els dos directors generals, l’esportiu i el general (Rossich), han estat despatxats de la mateixa manera, mitjançant un comunicat, esgotats tots dos per una erràtica política del consell directiu

Els dos directors generals, l'esportiu i el general (Rossich), han estat despatxats de la mateixa manera, mitjançant un comunicat, esgotats tots dos per una erràtica política del consell directiu i convençuts també que la seva sortida era una qüestió de temps o, si es vol, la seva estada s'interpretava com una mesura de gràcia de Bartomeu. Tots dos, malgrat això, mereixien un tracte diferent en el seu comiat, sobretot Zubizarreta, que s'ha guanyat un digne adéu del Camp Nou. El president va cremar de mala manera el paraigua de Zubizarreta. Tot i que estava cantat, l'acomiadament del secretari tècnic sona a mesura fàcil i populista, extemporània, com un signe de debilitat dels qui manen, espantats davant la càrrega ambiental dels pròxims partits, dijous amb l'Elx (Copa) i diumenge davant l'Atlètic.

A Zubizarreta se'l podia fer fora per diferents motius, convertit en el sac de tots els cops del Barça. La seva ha estat una gestió controvertida, amb clarobscurs, especialment criticada per la remodelació de la plantilla i la sanció de la FIFA. Ningú pot discutir, malgrat això, el seu sentit de club, la seva condició d'home del Barcelona. Així que s'imposa desvincular el cessament de les seves declaracions a Anoeta. Zubizarreta va expressar una obvietat: el president actual i l'anterior eren coresponsables amb el director esportiu de les fitxes tramitades dels menors de la Masia. La junta va interpretar, en canvi, que les paraules de Zubizarreta eren una provocació, i que per tant mereixien una resposta inequívoca per part de Bartomeu. No hi ha dubtes al consell: Zubizarreta ha preferit forçar la destitució a presentar la dimissió, extrem que només es va plantejar a l'estiu, quan el club pretenia prescindir dels seus ajudants Julià i Valentín. Qualificar les paraules del director esportiu d'acte de deslleialtat o desafiament no és conseqüent per tant amb la seva manera de fer al Camp Nou.

Rosell i Bartomeu han dilapidat una herència esportiva única i un suport històric dels socis. Al president no li serà fàcil aguantar sense anticipar les eleccions

Zubizarreta va verbalitzar una veritat dolorosa i negada pels dirigents del Barça. Res de nou, de tota manera, si es repassa la seva vida al Camp Nou. Ja va passar-ne de tots colors per substituir Urruti i va ser triat com a cap de turc de la derrota d'Atenes. Ara passa que la seva continuïtat s'havia convertit en insostenible per a un president que deixa anar llast diàriament per guanyar temps amb vista a les eleccions del 2016. Bartomeu intenta desmarcar-se de Rosell amb tics autoritaris que evoquen la seva etapa de responsable del bàsquet amb Laporta.

Rosell i Bartomeu han dilapidat una herència esportiva única i un suport històric dels socis. Al president no li serà fàcil aguantar sense anticipar les eleccions després de tants fronts oberts a l'equip i al club, fins i tot a la directiva, convocada per demà a instàncies d'un els directius dissidents (Freixa).

Als aficionats res els preocupa més que la situació de Messi, l'únic personatge que no ha estat xiulat després que les sospites s'hagin estès a Luis Enrique per la seva mala direcció a Anoeta. El 10 està fart de perdre i no albira la victòria amb Lucho. No és un problema de futbolistes sinó de joc, de manera que el tècnic necessita guanyar-se Messi per fer créixer el Barcelona. El problema és que el Barça s'ha convertit en una màquina de destruir amb Rosell i Bartomeu. La deterioració, la degradació i la decadència galopen en absència de projecte i de lideratge al Camp Nou.