_
_
_
_
_

Merkel veu ara l’eurozona forta per superar una possible sortida de Grècia

Un article de 'Der Spiegel' sosté que Berlín dóna per fet l'abandó de la moneda comuna si Syriza guanya les eleccions

La cancellera alemanya, Angela Merkel, amb el primer ministre grec, Antonis Samaras, a Berlín, el setembre passat.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, amb el primer ministre grec, Antonis Samaras, a Berlín, el setembre passat.EFE

Quan va esclatar la crisi de l'euro fa cinc anys a Grècia i que va fer témer que l'eurozona podria arribar al final, la cancellera Angela Merkel va prendre dues decisions que van aconseguir allunyar-ne el perill. En un to categòric i que no admetia discussions va dir que Grècia havia de seguir pertanyent a la zona euro i, al mateix temps, va imposar una rígida política d'estalvi fiscal als seus socis, una mesura que encara segueix vigent.

Cinc anys després i davant el risc que partit d'esquerres Syriza emergeixi com a vencedor en les eleccions presidencials que tindran lloc el 25 de gener, Merkel va canviar radicalment d'opinió pel que fa al futur del país hel·lè i creu que l'eurozona podria sobreviure si un futur Govern grec liderat per Alexis Tsipras decidís abandonar-la.

El canvi radical de postura de la cancellera, una mesura que també comparteix el seu ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, va ser revelat aquest diumenge per la revista Der Spiegel, que assegura que tots dos acceptaran la sortida de Grècia, en el cas que el futur Govern grec així ho decideixi, una possibilitat que ja va ser batejada a Berlín com a “Grexit”.

Tant Merkel com Schäuble estimen que la zona euro ha fet progressos sòlids des que la crisi de l'euro va arribar a la pitjor fase el 2012, consideren que els riscos són limitats i creuen que una sortida de Grècia seria gestionable. “El perill de contagi és limitat ja que es considera que Portugal i Irlanda estan rehabilitats”, assenyala la revista, que cita una font no identificada del Govern.

El setmanari també destaca que l'eurozona ja disposa del fons de rescat europeu, l'anomenat Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE), que qualifica com un mecanisme “efectiu” de rescat i que ja es troba disponible per fer front a crisis eventuals. Per la seva banda, els grans bancs estan protegits per la unió bancària.

Per això, ha deixat de predominar ara a Berlín i Brussel·les l'anomenada teoria del dòmino, que advertia del perill de la fi de la unió monetària si en queia un membre”, assenyala la revista. Ara hi predomina l'anomenada "teoria de la cadena", que funciona de la següent forma: si cau el membre més feble de la cadena, la resta de la cadena es torna més sòlida.

El Govern alemany, que considera una sortida de Grècia gairebé com a inevitable si el partit d'esquerra Syriza guanya les eleccions, també arriba a la conclusió que ja no pot seguir cedint a les pressions de Grècia, davant el perill que noves concessions encoratgin països com Francia i Itàlia a deixar de costat les seves reformes i li donin més arguments al Front Nacional de França, el moviment Cinc Estrelles que lidera Beppe Grillo a Itàlia o Podem a Espanya.

Merkel, segons Der Spiegel, ha decidit ignorar la nova amenaça que prové de Grècia, mentre que el seu ministre de Finances ja va advertir Atenes sobre les conseqüències d'allunyar-se del camí de les reformes econòmiques. “Si Grècia emprèn un altre camí serà difícil. Les eleccions no modifiquen els acords aconseguits amb el Govern grec i cada Govern nou haurà de complir amb els acords a què va arribar l'anterior”, va dir Schäuble dilluns passat.

L'article de la revista, que ha tingut una àmplia repercussió en les edicions digitals de la premsa germana, no va ser comentat pel Govern, ni tampoc pel Ministeri de Finances.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_