El misteriós testament lacrat de la duquessa d’Alba
Un jutge obrirà durant aquest mes un sobre tancat amb un contingut que ningú coneix Cayetana Fiz-James Stuart el va confiar a un notari fa 41 anys
El 1973, fa 41 anys, Cayetana Fiz-James Stuart y Silva es va presentar al despatx del seu notari habitual a Madrid i li va lliurar un sobre tancat. Hi va anar acompanyada de cinc testimonis. Li va explicar que al sobre hi havia una mena de testament. Però amb la singularitat (gairebé no existeixen els testaments d'aquest tipus) que el seu contingut no seria revelat fins després de la seva mort. La duquessa d'Alba va morir el 20 de novembre passat als 88 anys. El notari a qui va confiar el vell sobre lacrat, Alberto Ballarín, feia uns quants anys que estava jubilat quan es va produir l'òbit. Però no va oblidar l'encàrrec i va alertar-ne el seu successor, a qui abans de la jubilació va traspassar tots els seus expedients, el també notari de Madrid Alfonso Madridejos. Havia arribat l'hora d'obrir (judicialment) el sobre que li havia encomanat Cayetana d'Alba, 14 vegades gran d'Espanya i una de les fortunes més grans del país. Llavors encara vivia Franco, i un any abans havia mort el que és el pare dels seus sis fills hereus, Luis Martínez de Irujo. La duquessa no va explicar ni als testimonis ni a Ballarín què deia o què hi havia dins del sobre (de color blanc i de la grandària d'un foli).
En qüestió de testaments, l'últim és el vàlid, i revoca tots els anteriors
Aquesta vigília de Nadal, el notari va agafar el sobre i es va presentar al deganat dels jutjats de la plaça de Castilla. En veure de què es tractava, el va atendre la secretària general, que també va avisar el degà, el magistrat Antonio Viejo, de l'arribada d'una mena de testament en un sobre tancat de Cayetana d'Alba. Van decidir no deixar-lo, per si se'n trencava el lacre o algú tenia la temptació d'obrir-lo, entre les piles de demandes que s'acumulen diàriament a la plaça de Castilla a l'espera de ser repartides entre els 101 jutges civils que hi ha a la capital. La mateixa secretària va ficar el número assignat al sobre a l'ordinador que reparteix els assumptes. Volia saber al més aviat possible el jutjat concret que s'encarregaria de buscar els testimonis i obrir-lo. I ella mateixa es va posar en contacte amb el jutjat de primera instància 81 de Madrid, situat a la plaça de Los Cubos i que ja s'ha encarregat de l'assumpte. Un funcionari el va portar en mà des de la plaça de Castilla fins al jutjat 81.
El jutjat ja ha pogut localitzar els cinc testimonis (alguns van morir fa anys, per la qual cosa és possible que es faci una prova pericial cal·ligràfica de les signatures dels absents per a l'acarament). I també és possible que aquest mateix mes el jutge celebri en vista solemne l'obertura del sobre. Segons han explicat fonts del deganat, el sobre “no és gros”, i pel tacte sembla que contingui quatre o cinc folis. És opac i res s'hi trasllueix.
La inquietud pel contingut de l'estrany sobre ha arribat fins als fills de la duquessa, que a través dels seus advocats ja han contactat amb el jutjat 81 per interessar-se pel procediment. Segons fonts jurídiques, al jutjat no hi ha constància però és notori que la duquessa d'Alba ha fet testaments posteriors i tenia tots els béns llegats als seus fills en el moment de morir (béns mobles i immobles que poden arribar als 3.000 milions d'euros).
El jutjat de primera instància 81 de Madrid s'ha fet càrrec de l'assumpte
En qüestió de testaments, l'últim és el vàlid, i revoca tots els anteriors. “Atorgar una voluntat en un sobre tancat, sense ni tan sols dir-ne el contingut al notari, és una cosa molt excepcional”, assenyala el jutge degà de Madrid. “El més normal és anar al notari, descriure-li els béns i assenyalar-ne els beneficiaris”, afegeix Antonio Viejo. Ara hi ha moltes possibilitats, com, per exemple, que supleixi llacunes de l'últim testament, aflori nous béns ignorats o faci alguna disposició que no estigui revocada, o que en complementi d'altres. “Només queda esperar que s'obri el sobre i conèixer quina era, fa 41 anys, la voluntat de la duquessa, i què és el que no va voler que se sabés fins després de la seva mort”, coincideixen a assenyalar diferents fonts jurídiques. Possiblement se sabrà al llarg d'aquest mes.
