Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat perd més de set milions en les estacions d’esquí

Cadascun dels sis complexos hivernals constitueix la indústria principal de la seva comarca

Estació de Boí-Taüll Resort.
Estació de Boí-Taüll Resort.

Quan l'Executiu d'Artur Mas va crear un equip per buscar actius susceptibles de ser privatitzats, una de les primeres idees que va sorgir va ser la de vendre les cinc estacions d'esquí llavors controlades per la Generalitat. Va ser una de les primeres propostes a posar-se sobre la taula i no va trigar gaire a desaparèixer. Cap inversor estava disposat a licitar per elles. Amb prou feines guanyen diners les tres estacions privades: Baqueira Beret, Masella i Port del Comte. La resta en perd. Es tracta de les estacions que ha hagut d'anar assumint a poc a poc l'Administració autonòmica, que el 23 de desembre passat va anunciar la seva última adquisició, Boí-Taüll. Aquest complex amenaçava el tancament i amb això condicionava encara més l'economia de la comarca de l'Alta Ribagorça.

La Generalitat sosté que el negoci de l'esquí genera un impacte de 350 milions d'euros a Catalunya. I que aquesta activitat econòmica se centra sobretot en comarques de muntanya que viuen de l'agricultura i la ramaderia i del turisme. Per aquest motiu assumeix com un mal menor els més de set milions d'euros de pèrdues anuals que li van provocar el 2012 i el 2013 les estacions de La Molina, Vall de Núria, Espot, Port Ainé i Vallter (d'aquesta última controla un 60,2% de les accions des de 2013). Totes elles són la principal indústria de la seva comarca respectiva i, segons un estudi d'Esade, per cada euro que gasta un esquiador quan compra un forfet, es generen 12,37 euros en restauració i activitats vinculades a l'esquí.

Són uns números vermells que el Govern català intenta dissimular, però que consten en els comptes econòmics de 2013 de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), la companyia que s'ha encarregat fins ara de gestionar totes les estacions públiques. L'empresa presidida per Enric Ticó sempre ha assegurat que la seva divisió de muntanya, que engloba el negoci de l'esquí, a més d'altres activitats, cobria amb els seus ingressos les despeses generades de l'activitat conjunta i fins i tot aconseguia un petit excedent, que permet que la Generalitat no hagi d'assumir un càrrec addicional a càrrec dels seus Pressupostos. Va ser aquest punt d'equilibri el que va jugar en contra, entre altres factors, que l'empresa ferroviària assumís la propietat de Boí-Taüll, que ha quedat sota el paraigua de l'empresa Avançsa.

Segons els balanços de tancament que acompanyen la memòria de Ferrocarrils, l'estació de Vall de Núria és la que genera pèrdues més grans: 3,05 milions (les ha reduït al mig milió en un any), seguida de La Molina (2,86 milions) i Espot i Port Ainé, que comparteixen comptabilitat i van perdre 1,29 milions d'euros el 2013. Vallter es va adjudicar uns números vermells durant aquest exercici de 964.729 euros.

La voluntat de l'Administració catalana és desprendre's de les instal·lacions, però abans haurà de sanejar -ne els balanços

Fonts diferents de la Generalitat asseguren que la voluntat de l'Administració catalana és desprendre's tan aviat com sigui possible de les estacions. Però abans hauran de millorar-ne els balanços per captar possibles compradors. En part, aquest treball s'ha fet, tal com ho demostra la reducció de les pèrdues el 2013 i la millora dels ingressos respecte del 2012. La Molina va aconseguir facturar 4,09 milions, un 37% més; Vall de Núria es va quedar igual, 3,68 milions, i Espot i Port Ainé van superar lleugerament els dos milions d'euros, un 26% més. En la temporada 2012-13 les estacions públiques van vendre 562.000 forfets, un 12% més.

La vessant sud del Pirineu té tradició esquiadora, però no tanta com per rendibilitzar les instal·lacions que ha engegat. Les limitacions financeres de la Generalitat impedeixen injectar recursos amb els quals millorar les instal·lacions més enllà del preceptiu manteniment anual, una situació que no està previst que canviï, almenys, en els dos propers anys. I aquest factor condiciona la millora de l'arribada d'esquiadors i la millora de recursos econòmics.

El cas de Boí-Taüll serà diferent, ja que la Generalitat en serà la propietària però, durant cinc anys i amb opció a recompra, el gestor de les instal·lacions continuarà sent la societat Promocions Turístiques de la Vall, controlada pel grup Nozar. De fet, l'adquisició per part de la Generalitat és més aviat una dació en pagament, ja que l'Administració assumeix l'estació a canvi dels 7,3 milions d'euros que els propietaris devien a l'Institut Català de Finances (ICF). A més el Govern català pagarà un milió d'euros més per altres actius del complex hivernal.

MÉS INFORMACIÓ