_
_
_
_
_

El PSOE trasllada a les municipals les seves mesures anticorrupció

Els socialistes limitaran els mandats i despolititzaran els òrgans regionals

Anabel Díez
El líder socialista Pedro Sánchez, el 25 de novembre.
El líder socialista Pedro Sánchez, el 25 de novembre.Uly Martín (EL PAÍS)

Regeneració democràtica, o lluita contra la corrupció, i recuperació dels drets socials són les principals demandes dels ciutadans, segons ha constatat el PSOE després de l'estudi dels sondejos qualitatius.

Aquesta “pressió” social s'ha traduït en la inclusió al seu programa electoral marc per a les eleccions autonòmiques i municipals del mes de maig d'un bloc de mesures anticorrupció i de l'Estat del benestar, segons l'esborrany al qual ha tingut accés EL PAÍS. Allà on el PSOE pugui governar després del 24 de maig o tingui la clau del Govern imposarà aquestes normes —que ja defensa al Parlament espanyol—, que s'inclouran també al programa electoral de les generals del mes de desembre.

El primer examen del programa autonòmic se celebrarà el pròxim 14 de gener a Madrid entre els responsables regionals convocats pel secretari d'Organització, César Luena; el responsable de Política Federal, Antonio Pradas, i la titular d'Estudis i Programes, Meritxell Batet.

Segons l'executiva, les mesures han de ser creïbles per a la ciutadania

Segons l'esborrany, tots els diputats autonòmics i els regidors “seran cessats obligatòriament” quan siguin cridats a judici oral “a títol d'imputats o processats per delicte de corrupció política”. Durant el període de suspensió, passarà a exercir les seves funcions qui ocupi el següent lloc en la candidatura. Segons el programa socialista, quedarà prohibit nomenar com a alts càrrecs a les administracions autonòmiques i locals els qui es trobin immersos “en judici oral com a imputats o processats per delictes de corrupció política”. A les comunitats autònomes s'hi crearà una Oficina Anticorrupció, que també proposen per a l'Administració General de l'Estat.

Al marge de la voluntat personal dels dirigents autonòmics, els socialistes limitaran a dues legislatures la presidència del Govern regional. Juntament amb aquesta mesura, es despolititzaran els òrgans de designació dins de les autonomies, que ara estan a l'atzar del Govern autonòmic. Les televisions públiques, els tribunals de comptes, els defensors del poble i tots els òrgans econòmics autonòmics seran dirigits per qui sigui elegit amb una majoria reforçada i no per la voluntat única del Govern.

Totes aquestes mesures “han de ser creïbles perquè són per dur-les a terme no per estar en l'oposició”, afirmen al PSOE. Aquest criteri, transmès a totes les federacions, serà per a la direcció del partit el que protagonitzi el programa electoral, amb la intenció que, quan es reuneixin el 14 de gener, “no esmenin” el text inicial amb propostes poc realistes, sobretot, econòmiques.

Les mesures han de ser creïbles perquè són per dur-les a terme, no per estar a l'oposició

Tots els membres de l'executiva han aportat iniciatives des de les seves àrees al treball de Luena, Pradas i Batet. Carmen Montón, responsable d'Igualtat, ha escrit molts capítols, segons assenyalen en l'executiva. La supervisió de les propostes econòmiques ha recaigut en el titular federal de l'àrea, Manuel de la Rocha Vázquez.

Entre el programa actual i el de fa quatre anys hi ha un abisme conceptual: “Abans era anar a més, aprofundir ofertes; ara es tracta sobretot de recuperar el que s'ha perdut”, assenyala Pradas sobre la gran àrea de polítiques socials. Els redactors del programa tenen sobre la taula les restriccions econòmiques i la necessitat de complir els límits del dèficit. Així i tot, consideren que “la seva proposta de Govern és d'un canvi que es podrà complir”.

 

Objectiu: que el PP perdi les majories absolutes

A.D.

Les tendències que marquen les enquestes a les comunitats autònomes ofereixen un panorama polític fragmentat i sense majories per governar amb comoditat. El PSOE invoca, fins i tot amb nostàlgia, la tècnica obligada del president José Luis Rodríguez Zapatero de governar amb l'anomenada “geometria variable”: cap pacte estable, sinó negociacions tema a tema. A això aspira la direcció socialista i els barons territorials després de les eleccions autonòmiques i locals del pròxim 24 de maig.

Però el primer serà la investidura dels presidents autonòmics. “Nosaltres ens presentarem per intentar formar Govern”, assenyalen fonts de la direcció federal. Ho farà l'actual president asturià, Javier Fernández, que en principi és l'únic cas clar que el PSOE serà la llista més votada en els comicis autonòmics.

Després d'Astúries, no hi ha, de moment, cap comunitat en la qual el PSOE pugui ser la llista més votada, encara que manté esperances de Govern a València, amb la candidatura de Ximo Puig. Les possibilitats del PSOE tant a València com a Madrid depenen que el PP perdi la majoria absoluta, si és que la tendència es tradueix realment a les urnes. A més, Podem apareix al tauler i podria determinar qui governa.

Les expectatives de l'extremeny Guillermo Fernández Vara es mantenen altes, tot i que té el partit de Pablo Iglesias disposat a entrar al Parlament regional. El polític socialista mira amb bons ulls els candidats d'UPyD i Ciutadans, que hi podrien tenir representació. No tira la tovallola el candidat de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, que té com a prioritat que el PP perdi la majoria en aquesta comunitat. A partir d'aquí, està disposat a començar el joc dels pactes sobre els programes.

Les Balears, Cantàbria, La Rioja, Castella i Lleó i Múrcia no són, en principi, comunitats en les quals el PSOE tingui gaires opcions, de manera que el seu principal objectiu és que el PP hi perdi la majoria absoluta: “El nostre adversari és el PP”, repeteixen els socialistes encara que sigui Podem qui marqui la pauta per a desesperació d'IU, que no es rendeix. “Si Podem no hagués aparegut hauríem pogut governar a...”, diuen fonts socialistes per enumerar algunes comunitats. Aquesta hipòtesi ja no és possible perquè Podem és una realitat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Anabel Díez
Es informadora política y parlamentaria en EL PAÍS desde hace tres décadas, con un paso previo en Radio El País. Es premio Carandell y Josefina Carabias a la cronista parlamentaria que otorgan el Senado y el Congreso, respectivamente. Es presidenta de Asociación de Periodistas Parlamentarios (APP).

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_