Selecciona Edició
Connecta’t

“Guanyar és una droga molt fotuda”

Nani Roma va pujar a una moto fa 20 anys per córrer per primera vegada el Dakar

Nani Roma posa damunt d'un Mini de sèrie. Ampliar foto
Nani Roma posa damunt d'un Mini de sèrie.

Nani Roma (Folgueroles, Barcelona; 42 anys) conversa amb aire de pilot calculador, escrupolós i directe. Fa dues dècades que va pujar a una moto per emprendre per primera vegada l'aventura del Dakar, que avui arrenca des de Buenos Aires per travessar Xile i Bolívia i tornar al cap de 13 dies a la capital argentina després de recórrer 9.000 quilòmetres. Abans de pujar al seu Mini, All4 Racing, el guanyador de l'última edició en l'especialitat de cotxes fa un parada per parlar del seu passat, present i futur.

Pregunta. Llueix per primera vegada el 300 al seu cotxe [el dorsal que porta el vencedor de l'edició anterior]. Li provoca ansietat?

Respuesta. Serà bonic portar-lo, però sempre he sortit amb la pressió de guanyar. Això és part de l'esport. La part dinàmica és la carrera, però hi ha més coses. Llançar missatges a les entrevistes, per exemple. Fa 24 anys que estic en això, i els missatges dels uns i els altres pot ser que alguna vegada et molestin més, però al final l'important és gastar l'energia amb el que val la pena. A hores d'ara, hem de demostrar poques coses. Sabem el que sabem, intentem ser sempre competitius, som professionals i treballem al màxim. O ets molt bo en això o has de gastar molta energia per intentar tenir una mica d'avantatge.

P. S'utilitza més el desgast psicològic per debilitar el rival?

R. És possible. Has d'aprendre a ser molt egoista. Descansar, menjar i dormir quan baixes del cotxe. Hi ha altres pilots a qui els agrada caminar pel bivac. Jo sóc més tranquil, a més ara tenim l'autocaravana al bivac. Hi arribo, estic tranquil, vaig a mirar el cotxe, parlo amb el meu enginyer.

P. Pot desconnectar?

Cal aprendre a ser molt egoista. Menjar i dormir quan baixes del cotxe”

R. Quan acabes a les cinc o sis de la tarda tens temps per a un massatge, netejar la granota, sopar i dormir. Quan et despistes un quart d'hora, ja vas tard. I els dies que arribes més aviat llegeixes un llibre, escoltes música, mires alguna pel·lícula. Jo tinc més sort que els de les motos, per a ells és més difícil desconnectar.

P. En què l'ha canviat el Dakar com a persona?

R. Ara tinc 20 anys més que quan vaig començar. He adquirit una disciplina que m'ha aportat molts valors personals. També pel que fa a l'experiència. Allò que et deia el teu pare dels anys, doncs és veritat. Això no vol dir que no cometem errors. La sort de la vida que portem és que tinguem la possibilitat d'admetre els errors. Al final, competim per buscar una victòria i sabem que ens equivocarem. Però aquí és on hi ha el valor. No sé si sóc pitjor o millor que abans, però m'és igual. Tota aquesta experiència de l'esport l'he pogut aplicar a la vida personal.

P. Ho gaudeix més ara?

R. En general he gaudit sempre. Quan vaig començar ho feia d'una manera, però després la vida et canvia i valores les coses d'una manera diferent. El més important és tenir passió pel que un fa, siguis paleta, fuster o pilot de carreres.

Aquesta cursa encara manté unes arrels d'aventura pures. Segueix sent un repte”

P. Què li ha pres?

R. Els amics que he deixat al camí. Cada setmana passen coses, però quan deixes amics que estan fent el que tu fas, amb qui has parlat al matí, que estan vivint la seva passió, el seu somni... Això és el que més m'ha afectat. També la família. Tinc tres fills i els veig poc, no els veig créixer. Però al final és part d'aquest joc, has de saber aportar coses que una família normal no fa. És una vida diferent, però quan hi sóc, intento ser-hi. Hi ha pares i mares que no viatgen i cada dia estan a casa amb els fills, però no hi són.

P. Com és la família Mini?

R. Les relacions personals amb la gent són molt importants. Sense un bon mecànic, un bon copilot, un enginyer, en definitiva, un bon equip, seria molt difícil competir. Estar en el lloc adequat ajuda a aconseguir victòries i objectius.

P. En què ha canviat el cotxe respecte del que el va fer campió?

El que més m'afecta són els amics que he deixat al camí”

R. Segueix sent un cotxe molt robust i amb una gran durabilitat. El 2014, els deu Mini que es van inscriure al Dakar van acabar tots. Hem millorat sobretot en aerodinàmica i refrigeració. Introduïm un paquet de radiadors perquè l'aire que entra surti més ràpid. També reforcem les suspensions. Ara és més confortable i té més tracció.

P. I el Dakar?

R. Ha canviat com el món ha canviat. Ho ha fet des del punt de vista de la tecnologia, però encara manté unes arrels d'aventura pures. Segueix sent una cursa interessant com a repte, per passar per llocs desconeguts i viure situacions difícils.

P. Hi ha algun objectiu que li quedi pendent?

R. Tornar a guanyar. Guanyar és una droga molt fotuda, ho he viscut. El 2013 vaig guanyar totes les curses que vaig fer. El 2014 també el Dakar, la Baja Aragón, l'Inca Ral·li, però al Marroc vaig trencar el canvi i vaig fer una mala carrera i no se'm va posar gens bé. Allà em vaig adonar que això de guanyar és fotut. El fet de cabrejar-te quan les coses no van bé és interessant.

P. Fins on vol arribar?

R. Em queden molts Dakars. Intentaré no córrer per córrer, pels diners, o perquè és la meva feina. Ho deixaré quan no m'apassioni. Aquesta és la meva intenció, encara que potser continuo competint sense adonar-me que vaig arrossegant-me. Però seré sincer amb mi mateix i el dia que digui fins aquí hem arribat, ho deixaré. Encara que ara no veig aquest dia.

MÉS INFORMACIÓ