Selecciona Edició
Connecta’t

Maniobres artístiques a Montjuïc

Una esfera presideix el pati d'armes del castell, la vida del qual tindrà una mostra fixa

Aspecte de la intervenció de Quim Tarrida al pati d'armes del castell de Montjuïc.
Aspecte de la intervenció de Quim Tarrida al pati d'armes del castell de Montjuïc.

Just en el mateix lloc que va ocupar l'estàtua eqüestre del dictador Francisco Franco, enmig del pati d'armes del castell de Montjuïc, s'ha situat una enorme esfera de vuit metres de diàmetre. És la Memòria esfèrica, una intervenció de l'artista plàstic Quim Tarrida (Barcelona, 1967), que pretén plantejar què és la memòria, o què se n'ha fet. “Actualment tendim a fer fotografies de tot allò que veiem, en un acte reflex que moltes vegades no sabem ni per què fem, però el resultat és que ens omplim d'imatges”, explica l'autor de l'obra. I deu tenir raó perquè el primer acte que fan moltes de les persones que aquests dies visiten el castell de Montjuïc quan veuen l'enorme esfera metal·litzada que funciona com a mirall és treure el mòbil o la càmera i fer-s'hi una foto. L'esfera infla i deforma la imatge, fins al punt de donar la sensació que la fortificació es tanca sobre si mateixa: “És just el que pretenia, perquè la memòria moltes vegades el que fa és això: deformar el record amb el pas del temps i ja no se sap si és veritat o mentida”.

Davant de l'esfera, el visitant es pot fer selfies i contraselfies. Si el que vol és un record, cada diumenge a la tarda un fotomaton li permetrà treure's una instantània: “És la ironia del muntatge”, comenta Tarrida.

Memoria esfèrica també vol convidar a reflexionar sobre el passat del castell de Montjuïc, que des del segle XVIII ha estat, durant llargs períodes de temps, un espai de repressió i control sobre Barcelona. Tarrida ironitza sobre el lloc on s'erigeix la seva intervenció, el mateix que des del 1963 i fins al 1985 va ocupar l'escultura que va realitzar Josep Viladomat per encàrrec de l'alcalde Porcioles, que així va voler agrair al dictador la cessió del castell a la ciutat, encara que, en realitat, aquesta cessió no va ser completa fins al cap de moltes dècades, molt entrada ja la democràcia. Viladomat es va prestar a fer l'encàrrec sense gaire entusiasme —s'havia exiliat a Andorra— i va esculpir un Franco una mica camacurt, petit aspecte que va passar desapercebut. “Aquest detall, fins i tot que en aquest lloc on ara hi ha la meva intervenció hi havia l'estàtua de Franco, ja s'ha oblidat i aquesta amnèsia és el que planteja l'esfera d'alguna manera”, afegeix l'artista barceloní.

La veritat és que, ara com ara, el visitant que pugi al castell no pot tenir una idea de la memòria del lloc. Un vídeo explica la història de la fortalesa en una de les sales que envolta el pati d'armes i en una altra hi ha una petita exposició, Catalunya és fa forta. L’enginyeria dels fortaleses, que fa un recorregut per les principals fortaleses de la Cataluña moderna on la informació es desplega en una espècie de plafons de formes triangulars i pentagonals folrats de teles que donen la sensació al visitants que està entre els murs d'una fortificació.

La de Montjuïc és una de les analitzades i una altra de les més importants que destaca és la fortalesa de Sant Ferran de Figueres. En una altra dependència hi ha una altra mostra, Romania Flashback, de fotografies sobre els últims anys del règim de Nicolae Ceausescu i la repressió policial contra la revolució popular del 1989.

El castell ha emprès un projecte de posada a punt de les seves instal·lacions i espais que començarà el 2013 i hauria de finalitzar aquest any. Ara es treballa a diverses sales del pati d'armes que acolliran el Centre d'Interpretació del Castell, amb una exposició permanent explicativa de la memòria de la fortalesa i de la muntanya. Aquest projecte suposarà també la senyalització del conjunt, especialment de la terrassa que treu el cap al pati d'armes, un mirador de 360 graus sobre la ciutat.

També es farà la rehabilitació i restauració de la zona dels baluards de Sant Carles i Santa Amàlia, altres de les sales que envolten el pati d'armes, i la neteja i el manteniment del soterrani que ocupava l'antic museu militar. Els visitants que ara pugen al castell han de pagar l'entrada en un edicle fora de la fortalesa i uns treballadors, a peu del pont llevadís, en controlen l'accés. També es modificarà i les taquilles i les oficines d'acolliment se situaran en el que va ser un dels cossos de guàrdia del castell.