_
_
_
_
_

Les urnes empitjoren el conflicte pels horaris comercials

Catalunya, Andalusia i el País Basc esperen sentències del Tribunal Constitucional per aclarir les seves competències

Una botiga de Desigual anuncia rebaixes al centre de Barcelona.
Una botiga de Desigual anuncia rebaixes al centre de Barcelona.EFE

La Generalitat vol deixar clar que no cedirà terreny en la seva política d'horaris comercials i manté una guerra oberta amb el Govern de Mariano Rajoy, que en qüestió de dos anys i dos mesos l'ha portat al Tribunal Constitucional en quatre ocasions per obrir vies d'aigua en un marc legislatiu proteccionista amb el petit comerç. L'Executiu autonòmic ha contraatacat gairebé sempre amb un canvi de norma —i ja espera la següent— per invalidar els recursos. Però aquesta estratègia ha acabat desorientant molts establiments independents. No saben quina llei han d'acatar. L'estatal? L'autonòmica?

Alguns han aprofitat el desgavell general per anar pel camí del mig. Com Desigual, que va decidir saltar-se la llei autonòmica i fins i tot estatal i va obrir diumenge passat sense permís tres de les seves botigues del centre de Barcelona. El grup de moda pagarà car el desafiament. La Generalitat alerta que podria sancionar-lo amb el doble de la recaptació d'aquell dia.

La guerra dels horaris comercials ha empitjorat a Catalunya les últimes setmanes. I no és l'únic front obert a Espanya. La Junta andalusa i el Govern basc interposaran recursos d'inconstitucionalitat contra l'última modificació de la norma estatal. L'any electoral afegeix tensió a unes polítiques comercials que, més enllà d'estratègia econòmica, són sant i senya polític. El Govern del PP ha abraçat la liberalització comercial i des de l'arribada a l'Executiu central ha remodelat la llei per aplanar les obertures de tots els operadors en festiu. Tot i això, només pot marcar línies generals, ja que la competència és autonòmica. I les comunitats, al seu torn, han d'acceptar peticions dels ajuntaments.

Normes polèmiques

- Totes les comunitats autònomes han de permetre obrir almenys 10 festius a l'any a tot el comerç, segons la normativa que va aprovar el Govern el 2012.

-  El petit comerç, amb locals de menys de 300 metres, té dret a obrir tot l'any a totes les ciutats, segons la llei estatal.

- Entre el 2012 i el 2014 la Secretaria de Comerç ha obligat 24 grans ciutats a delimitar zones de gran afluència turística. En aquestes àrees tot el comerç pot obrir.

- Els ajuntaments proposen zones d'afluència turística. La comunitat autònoma ha d'aprovar-les, i si no ho fa en sis mesos, la liberalització afecta tot el municipi, segons una modificació del 2014.

Hi ha gairebé tants models com municipis. Al marge dels 10 diumenges obligatoris d'obertura a tot Espanya, a Madrid el comerç pot obrir sempre. Barcelona, a més d'aquests dies comuns, només deixa obrir els diumenges d'estiu als seus barris més turístics. A A Coruña hi ha màniga ampla a les setmanes més festives (Setmana Santa, Nadal, Carnaval...). I a València hi ha llibertat en quatre zones turístiques.

El Govern espanyol vol posar portes a la proliferació de models. L'últim límit el va fixar al juliol. D'una banda, va ampliar fins a 24 el nombre de ciutats que han de tenir zones turístiques delimitades on totes les botigues i grans cadenes puguin obrir quan vulguin.

Però, a més, va remodelar la normativa per resoldre els conflictes entre ajuntaments i comunitats, que a vegades bloquegen la declaració d'aquestes àrees. Va decidir que, en cas de no haver-hi acord perquè el govern autonòmic no en dóna l'aprovació, en sis mesos (el termini expira el 6 de gener) “es declararà zona de gran afluència turística la totalitat del municipi tot l'any”. És a dir: si el conflicte s'enquista, l'Executiu imposa la liberalització total.

Els governs autonòmics han anat fitant les seves zones. Però alguns no donen la batalla per tancada. El Govern andalús, que ha hagut d'aprovar àrees alliberades a Sevilla, Còrdova, Almeria, Granada, Màlaga, Marbella i Jerez, ha anunciat que demanarà empara davant el Constitucional. El del País Basc, amb zones d'afluència turística a Bilbao (només per a l'estiu) i Sant Sebastià (a punt de ser aprovada), farà el mateix. Totes dues creuen que l'Executiu central està envaint competències autonòmiques. Josu Erkoreka, portaveu de l'executiu basc, va criticar dimarts passat que el Govern central té “afany recentralitzador”. La Junta andalusa diu que els articles aprovats al juliol són una “extralimitació” i “deixen sense contingut competències autonòmiques”.

Vint-i-quatre ciutats estan obligades a marcar zones amb total llibertat d'obertura

A Catalunya, és l'Estat el que va recórrer a finals de novembre la norma catalana, que va quedar suspesa de forma cautelar. El Govern català admet que no pot fer res fins que aprovi la nova llei, tramitada per la via urgent. Però aquests enfrontaments, que no són nous, han provocat que en un districte turístic com el de Ciutat Vella moltes botigues que no podrien obrir apugin la persiana en diumenge i donin l'esquena a la norma autonòmica.

Amb la cita electoral molt a la vora, els partits fan malabars. No sempre és fàcil. A Burgos, el govern municipal, del PP, no ha sol·licitat la declaració de zona turística malgrat que pot fer-ho. L'alcalde, Javier Lacalle, va declarar a l'octubre que la liberalització és “la tendència” cap a la qual camina Espanya, però va assenyalar que només acudirà a la comunitat amb una proposta pactada. La decisió, probablement, arribarà després de les eleccions.

Més temps obertes però menys ocupació

Els principals arguments dels defensors de la liberalització dels horaris comercials són la creació d'ocupació i el possible augment de vendes si els horaris són més amplis. Les estadístiques, tot i això, no juguen a favor seu aquest any. L'ocupació al comerç al detall entre gener i novembre del 2014 va créixer a Espanya un 0,1% respecte al mateix període del 2013, segons l'Institut Nacional d'Estadística.

I va ser la Comunitat de Madrid, la més permissiva en matèria d'obertures (deixa aixecar la persiana a gust dels empresaris tot l'any), la que va registrar la caiguda més forta, un 1,4% anual. Múrcia, que deixa obrir tot l'any al comerç en zones delimitades va tenir una baixada d'ocupació de l'1,2%. Al País Basc, la més restrictiva pel que fa a obertures en festiu, l'ocupació en comerç ha crescut un 0,1%. On es van generar més llocs va ser a les Balears, amb un creixement de l'1,9%. Aquesta comunitat se situa en un terme mitjà: no hi ha liberalització total, però sí que es van marcar zones especials d'obertura. A la Comunitat Valenciana, on el Govern es va plantejar liberalitzar tot el territori però finalment ho va limitar a quatre àrees d'afluència turística, l'ocupació ha pujat un 0,4%.

Pel que fa a les vendes, tampoc la comunitat més liberalitzadora en surt ben parada. Descomptant l'efecte de la inflació, el negoci del comerç a tot Espanya va créixer un 0,5% entre gener i novembre, mentre que a Madrid ha caigut un 1,6%. Al País Basc ha crescut un 1,6%. A Catalunya, també immersa en conflicte amb la llei estatal per reduir el nombre d'obertures, ha augmentat la venda un 1,6%.

Un informe de l'observatori econòmic Eixos refuta que la liberalització aplicada a Madrid generi més activitat comercial que a la més restrictiva Barcelona. A la primera, el 19,6% dels locals estan buits, mentre que a la segona aquest percentatge es redueix al 17,1%. I això malgrat que a la capital catalana hi ha 3,19 locals amb ús comercial per cada cent habitants, i a Madrid, 2,38.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_