_
_
_
_
_

Mor Mario Cuomo, exgovernador de l’Estat de Nova York

El demòcrata va governar l'Estat durant 12 anys i es va convertir en una important figura liberal durant la presidència de Reagan

Andrew Cuomo fa un petó al seu pare, Mario, el novembre del 2014.
Andrew Cuomo fa un petó al seu pare, Mario, el novembre del 2014.L.J. (REUTERS)

Mario Cuomo jugava als escacs en política quan els seus rivals jugaven a les dames. Tres vegades governador de Nova York, Cuomo va morir dijous a casa seva, a Manhattan, hores després que el seu fill Andrew jurés el seu segon mandat al capdavant de l'Executiu del mateix Estat que el seu pare va governar durant 12 anys. A Cuomo, que tenia 82 anys, se'l considerava una de les grans figures dels liberals als Estats Units.

El demòcrata, fill d'immigrants d'origen italià, va servir de governador entre el 1983 i el 1994. Fa unes setmanes va ser hospitalitzat per un problema cardíac. La seva última aparició pública va ser el 4 de novembre, quan Andrew Cuomo es va imposar amb comoditat en les últimes eleccions. Va aparèixer al seu costat, alçant les mans en senyal de victòria. I la nit de Cap d'Any van perfilar junts el discurs inaugural.

Mario Cuomo va ser sempre reconegut per la seva oratòria i, en concret, pel rotund discurs que va fer un any després d'obtenir el càrrec de governador a la convenció del Partit Demòcrata, on es va presentar com la figura que havia de plantar cara a les polítiques conservadores del president Ronald Reagan. El demòcrata va rebutjar dues vegades l'oferta de presentar-se a les presidencials.

“La seva inspiració, el seu llegat i la seva experiència és el que han portat l'Estat de Nova York fins a aquest punt”, va dir Andrew Cuomo en el discurs d'inici del seu segon mandat, en reconeixement a la feina feta pel seu pare.

Mario Cuomo va qüestionar el missatge de prosperitat de Ronald Reagan i va denunciar amb dures paraules la desigualtat creixent entre els nord-americans. “Hi ha desesperació, senyor president, a les cares que no veus, als llocs que no visites, de la teva ciutat esplendorosa”, li va retreure a Reagan en la convenció que es va celebrar fa tres dècades i mitja a San Francisco.

En aquell mateix context Cuomo va traçar una clara distinció entre els dos partits. Mentre els republicans creuen que el Govern ha de cuidar els rics perquè la seva fortuna arribi a la classe mitjana i als més pobres, els demòcrates creuen que la millor manera d'avançar com a societat és “preservant intacta tota la família”, perquè així ningú es quedi relegat.

Mario Cuomo es va convertir així en la veu de l'ala més liberal del Partit Demòcrata nord-americà. Els que van tenir l'oportunitat de debatre directament amb Mario Cuomo el defineixen, tot i això, com un “progressista pragmàtic”, que afrontava sempre els reptes amb una perspectiva oberta i realista. De fet, considerava que el ciutadà ha de tenir “el Govern que necessita” perquè fos veritablement eficient.

Cuomo es va oposar a la pena de mort, era contrari a la prohibició de l'avortament o al fet que es privés les dones amb menys recursos de l'accés a l'assistència pública per posar fi als embarassos no desitjats. “Estem demanant al Govern penalitzar el que creiem que és pecat perquè nosaltres mateixos no podem deixar de cometre el pecat?”, va dir davant la Universitat de Notre Dame, a Indiana.

La seva carrera política va començar el 1972, quan el llavors alcalde de Nova York, John Lindsay, li va demanar que intervingués en una disputa sobre habitatge públic al barri de Queens. El governador Hugh Carey el va nomenar dos anys després secretari d'Estat de Nova York. El 1977 es va presentar a les primàries demòcrates per ser alcalde de Nova York, que va perdre dues vegades.

Mario Cuomo va estar al capdavant de la llista de candidats presidencials el 1988 i el 1992. Va tornar a passar pel podi de la convenció demòcrata vuit anys després d'aquell contundent discurs a San Francisco, per nominar Bill Clinton com a aspirant a la Casa Blanca. Clinton el va proposar per al Tribunal Suprem, però altre cop va rebutjar l'oferta. El republicà George Pataki li va arrabassar el càrrec de governador el 1994.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_