Selecciona Edició
Connecta’t

De la brossa al taller

La nova matèria primera surt dels contenidors i ningú no ho diria

La dissenyadora Fiona Capdevila al seu taller de Del Través.
La dissenyadora Fiona Capdevila al seu taller de Del Través.

Fa uns anys que ens hem habituat al reciclatge. A veure els contenidors de recollida selectiva al carrer, a tenir diferents cubells d’escombraries a casa, i a llegir aquesta paraula en alguns productes, però bàsicament en papereria i vidre, o de vegades ni l’hem vist, perquè als fabricants els semblava que reconèixer que un producte portava plàstic reciclat el convertia en un article de pitjor categoria. Però això ja no és així, i la brossa ha entrat en tallers i empreses per crear tot tipus de productes i no se n'amaga. Plàstics i vidres es reciclen per fer mobiliari urbà o de jardí a l’empresa Zicla, peces de roba descartades vesteixen els nous dissenys de Del Través, palets de fusta serveixen per crear les guitarres De Palet o fustes i metalls vells són el material preuat amb què Nevermai fa mobiliari i decoració d'interiors.

“Em diuen la basurillas”, fa broma Verónica Kuchinow, enginyera i fundadora de Zicla, que fa anys que investiga les possibilitats dels residus, perquè té clar que “són un problema que s’ha de convertir en una oportunitat”. Ella ho fa amb aquesta empresa, que dóna valor als que uns llencen creant nous productes i mercats. “Aprofitar recursos sempre és qüestió de trobar un mercat”, manté, i l’han trobat amb els separadors de carril bici que hi ha per tot Barcelona. Estan fets de plàstics reciclats i ja s’han instal·lat en nou ciutats espanyoles i a Londres, Washington, San José (Califòrnia), Santiago de Xile o Istanbul.

Amb el seu bagatge de més de dotze anys com a especialista en l’ús eficient de recursos, va ser la responsable d’impartir una classe magistral sobre les oportunitats dels materials reciclats al Disseny Hub Barcelona, organitzada per Barcelona Centre de Disseny (BCD) i l’associació empresarial Ecoemprenedors, dins d’un cicle de promoció de l’ecodisseny. Va posar l’accent a pensar els productes per a una economia circular, aquella que preveu que els objectes tinguin en compte tot el cicle de vida, també el final, i evita que acabin amuntegats als abocadors. Hi van assistir sobretot interioristes, dissenyadors de producte i moda i arquitectes.

Upcycling: reciclatge que suma

Alguns professionals d’aquests àmbits conscienciats dels greus problemes que generen els residus ja han portat les deixalles als seus tallers i les han convertit en la matèria primera mitjançant l’upcycling o suprareciclatge, nom amb què es coneix el procés de convertir un producte rebutjat en un altre de més qualitat, i que a ciutats com Berlín o Londres és una tendència sense aturador. En el sector de la moda, és el que fa Fiona Capdevila amb la marca Del Través. Aquest hivern ha llançat la primera col·lecció sencera feta a partir de roba descartada, i pel sentit estètic de totes les peces, ningú no ho diria. L’ha classificat meticulosament, triant els teixits més naturals i de més alta qualitat gràcies a un acord amb entitats de recollida selectiva com Engrunes o la Fundació Formació i Treball, i la seva ment creativa ha fet la resta. “Ho porto de fàbrica, això de recuperar materials”, explica, perquè la seva experiència professional també passa per l’escenografia i el vestuari teatral. “Sempre es busquen materials viscuts perquè porten històries, tenen més valor”, afegeix en referència al sector de les arts escèniques.

Jose Alejo treballant una guitarra al seu estudi.
Jose Alejo treballant una guitarra al seu estudi.

La trajectòria com a dissenyador de mobiliari de Jose Alejo i la seva afició a la guitarra també han influït en la seva activitat actual: construir guitarres amb palets reciclats sota la marca De Palet. L’origen de la fusta va ser ben casual. Des de la seva feina, veia com cada dia una pila de palets acabaven a les escombraries perquè eren americans i tenen unes mides que no encaixen amb els europeus. Així que va decidir donar-los un destí millor i va fer la primera guitarra amb aquesta fusta. Com que sonava bé, va continuar rascant, i fa tres anys que fabrica guitarres i ukeleles per encàrrec. El seu repte següent és dissenyar mobiliari, "però anant més enllà de posar quatre rodes a un palet", matisa.

Qui ja fa mobiliari i decoració d’interiors amb fustes, metalls, vidres i qualsevol altre material del carrer que consideri oportú és Ismael López de los Mozos. Va passar de decorar les botigues d’una gran marca de roba a crear el seu propi estudi al Poblenou. Escarmentat per la vida efímera dels materials amb què treballava, va començar fa dos anys el projecte Nevermai, per “crear a partir de coses que ja existeixen”. "La majoria de clients el busquen perquè treballa amb reciclatge", reconeix, i ell acumula tot el que troba i veu que li servirà. “Trobar material no és cap problema”, assegura recordant la tradició industrial del barri on té l'estudi. Entre els projectes que ha portat a terme, hi ha la decoració de la botiga Parrup, al Gòtic, que és la seva sala d'exposicions; el restaurant Messié Pizza, al barri de Gràcia, o la remodelació de l’antiquari Antigüedades J.M. Pio, també al Gòtic.

“El consumidor format és el gran repte”, es lamenta Verónica Kuchinow, que veu aquest país molt endarrerit en normatives que premiïn les empreses més respectuoses amb el medi ambient. "Falta suport dels governs per modificar les regles del joc", considera, i defensa que cal conscienciar i formar els consumidors perquè escullin productes d’empreses més verdes. Aglutinar aquestes iniciatives és el propòsit d’Ecoemprenedors, una associació empresarial multisectorial que neix a Catalunya amb l’objectiu de promoure i donar suport a les iniciatives que tenen els valors de la sostenibilitat com a eix principal de la seva activitat.