Selecciona Edició
Connecta’t
El mapa energètic

Les sorpreses d’un petroli més barat

El sobtat abaratiment del cru podria ser tan pertorbador com la crisi del 1974

Il·lustració Eva Vázquez
Il·lustració Eva Vázquez

La crisi del petroli del 1974 va canviar el món. Cap al març d'aquell any, el preu del cru s'havia quadruplicat: el barril va passar de tres a dotze dòlars. Els països productors, majoritàriament del Pròxim Orient i el nord de l'Àfrica, es van convertir en noves potències econòmiques, mentre que les economies dels EUA, Europa, el Japó i altres importadors van sofrir un greu revés. Les relacions de poder entre els principals actors geopolítics es van veure alterades i es van crear nous vincles. També van provocar guerres i van contribuir a la propagació internacional del fonamentalisme islàmic, gràcies al finançament que va rebre de països que acabaven de convertir-se en estats molt rics, com l'Aràbia Saudita i d'altres.

El món està a punt de descobrir que la considerable, sobtada i absolutament inesperada baixada actual del preu del cru podria ser tan pertorbadora com aquesta crisi del 1974.

Algunes de les repercussions que ha tingut a tot el món la caiguda del preu del cru iniciada al juny —amb un descens del 45%— han estat immediates. L'alegria amb què els ciutadans dels Estats Units i la resta del món han començat a consumir gasolina n'és un exemple. Un altre és la preocupació dels governs dels països exportadors de petroli, que s'enfronten a la necessitat de retallar la despesa pública i s'arrisquen al caos social i polític.

Hi ha altres conseqüències de la baixada del preu del petroli que amb prou feines han començat a notar-se. Últimament, la premsa ens està donant pistes sobre el que li espera al món si els preus continuen baixos durant un període perllongat (i subratllo aquest si condicional). Chevron acaba d'anunciar que cancel·larà un projecte d'exploració de 10.000 milions de dòlars per buscar gas d'esquist a Ucraïna. El Govern de Kíev comptava amb aquest projecte per estimular la seva vacil·lant economia i reduir la seva dependència del gas rus. Aquest és només un exemple concret d'una tendència més generalitzada: descartar o posposar projectes energètics que, de sobte, s'han tornat massa arriscats o inviables, des d'un punt de vista econòmic, amb la baixada el preu del cru. Segons Goldman Sachs, hi ha inversions en el sector valorades en un bilió de dòlars que ara s'estan reconsiderant o s'han cancel·lat. A la llarga, l'efecte pot ser una producció més baixa de petroli i, per tant, un preu més alt de l'energia. A curt termini, la desaparició sobtada d'aquest enorme flux d'inversió perjudicarà per força les companyies energètiques i, especialment, els seus proveïdors d'equips i les empreses de construcció i enginyeria que han de dur a terme aquests treballs.

Altres tres titulars de premsa que il·lustren els canvis que ha comportat la crisi del petroli del 2014 procedeixen de Rússia, Veneçuela i l'Índia. El 15 de desembre va ser un dilluns negre: la Borsa de Moscou va experimentar una reculada de l'11% i el ruble va caure un 13%, cosa que significa que una quarta part del valor en dòlars de les empreses cotitzades es va esfumar en un sol dia. El Banc Central va respondre apujant els tipus d'interès del 10,5% al 17%. Aquesta dolorosa mesura continua sent insuficient per frenar el ràpid i enorme descens de les reserves i la veloç devaluació de la moneda provocats per la disminució dels ingressos del petroli (el 75% de les exportacions totals i el 50% dels ingressos públics del país), la massiva fugida de capitals i les sancions econòmiques pel conflicte ucraïnès. La por, com no pot ser d'altra manera, és que el bel·ligerant Vladímir Putin sembri discòrdia a l'exterior per distreure l'atenció de la difícil situació de Rússia.

A Veneçuela, l'economia ja estava sumida al caos quan el barril de cru costava 120 dòlars. Ara que els preus han caigut per sota dels 60 dòlars, el Govern, conegut per la corrupció endèmica i la seva desastrosa gestió, està perdent el control. Tot i això, el president, Nicolás Maduro, ha afirmat una vegada rere l'altra que la precària situació es deu a una conspiració internacional i ha reaccionat redoblant els atacs contra els que el critiquen (com jo) i la repressió contra els polítics de l'oposició. El desastre financer de Veneçuela ha estat un factor important en l'històric canvi en les relacions entre els Estats Units i Cuba anunciat per Barack Obama i Raúl Castro el 17 de desembre.

L'arruïnada economia de Cuba ha pogut surar gràcies, en bona part, a les enormes subvencions de Caracas des que Hugo Chávez va arribar al poder el 1998. Tot i això, últimament s'ha posat de manifest que sustentar l'economia cubana a la corda de salvament de Veneçuela era una aposta massa arriscada. La caòtica situació econòmica i política de Veneçuela feia cada vegada més difícil que es poguessin mantenir els acords mantinguts entre els dos països els últims 15 anys. Sens dubte, la feble situació de l'economia veneçolana ha fet que els dirigents de Cuba es mostressin més disposats a acceptar una descongelació de les relacions amb els Estats Units que segurament impulsarà el comerç i la inversió a l'illa. Per tant, l'abaratiment del petroli també ha estat, de forma molt indirecta però poderosa, un factor que ha contribuït a posar fi a una política estancada i ineficaç que estava en vigor des de feia més de mig segle.

Mentrestant, l'Índia ha aprofitat la baixada dels preus del petroli per retallar les elevades subvencions que paga pel consum de gasoil. Fa temps que se sabia que aquestes ajudes eren perjudicials, però suprimir-les resultava impopular des del punt de vista polític. Aquest és un bon exemple d'un país que aprofita l'oportunitat que brinda la caiguda del cru per aprovar una reforma necessària que abans era massa delicada d'abordar.

Repressió política, arriscats projectes internacionals i reformes necessàries a la política exterior o l'economia són només algunes de les conseqüències inesperades de l'abaratiment del petroli.

 

 

MÉS INFORMACIÓ