Selecciona Edició
Connecta’t
MARTÍN PALERMO | Exdavanter, entrenador de l'Arsenal FC

“Sóc tímid però Messi ho és més; em feia vergonya preguntar-li res”

L'entrenador de l'Arsenal i màxim golejador de la història del Boca Júniors analitza la seva vida en el futbol

Martín Palermo dóna instruccions com a entrenador de l'Arsenal.
Martín Palermo dóna instruccions com a entrenador de l'Arsenal.

Martín Palermo (La Plata, Buenos Aires; 1973) no dribla cap tema. Multicampió i màxim golejador de la història del Boca Júniors (236 gols), a l'Estat espanyol la seva carrera va ser fugaç entre Vila-real, Betis i Alabès, i no va poder explotar la seva arma principal, el gol. L'exdavanter i ara tècnic de l'Arsenal FC, serè i reflexiu, analitza la seva vida en el futbol.

Pregunta. De petit anava per tot arreu amb la pilota?

Resposta. Sí, amb el futbol. De ben jove, al barri, sempre estava amb la pilota. Jo era qui duia la pilota a l'escola.

P. Això és més de porter que no pas de golejador.

R. I bé… era porter. Als sis anys vaig començar a jugar de porter a l'Estudiantes. Tot ho feia pel meu germà, que és més gran que jo, i de menut ho volia fer tot com ell. Fins que, als onze anys, vaig passar a jugar de davanter i ja no ho vaig deixar mai més.

P. Què aconsella als joves jugadors?

R. Que si van triar ser futbolistes ho han d'explotar tot al màxim, ser intel·ligents i professionals. No es viu tan sols del moment d'aconseguir la possibilitat de comprar el cotxe, el telèfon, o estar sempre vivint coses d'adolescents. Avui, en el futbol argentí, per a un noi és més fàcil arribar a Primera, hi ha equips amb menys recursos i és abismal la diferència de coneixements i preparació que tenen els joves quan arriben a la Primera Divisió. A qualsevol plantilla hi ha sis o set futbolistes que no han jugat ni deu partits i, pel sol fet de formar part del grup, es creuen amb dret a moltes coses.

P. En la seva última etapa com a jugador del Boca vostè va anar a buscar a companys joves a la discoteca?

R. És una situació que es va produir una o dues vegades. Recordo una situació en què havíem perdut un clàssic i em vaig assabentar que un dels nois havia sortit a fer un volt. Vaig sortir a buscar-lo per evitar problemes amb alguns aficionats que hi havia pels voltants. Com es pot imaginar, després de perdre un clàssic no és habitual per als seguidors trobar-se un jugador a la discoteca.

P. Com es protegeix el futbolista de tot el que és extraesportiu?

R. Per a això no estàs mai preparat. Jo vaig haver d'aprendre molt tot sol. Gent que se t'apropa, amics del moment i que després desapareixen, la nit, la premsa, i un munt de situacions que a les divisions inferiors no et preparen per afrontar. També hi ha l'educació i la formació dels pares, però hi ha situacions per a les quals no et poden preparar i cal viure-les.

P. Com són els equips del Palermo entrenador?

R. Tenen ordre, cosa que és primordial. Són equips segurs, ben estructurats, amb una identitat, i amb jugadors que s'entreguen al màxim durant els 90 minuts. I després, segons les característiques dels jugadors, la proposta de joc pot canviar.

Palermo, quan va patir la fractura del turmell dret amb el Vila-real.
Palermo, quan va patir la fractura del turmell dret amb el Vila-real.

P. No està aferrat a un sistema?

R. No, tots els equips tenen les alternatives que, com a conseqüència de la tècnica dels jugadors, et poden permetre implementar la teva forma de joc. És fàcil ser el Barça i el Madrid, tenir aquests jugadors i morir amb les teves formes. Jo sempre vull un equip protagonista, amb pressió alta i agressivitat per atacar.

P. El seu millor record del futbol és el Mundial de Sud-àfrica?

R. Seria injust si només destaco Sud-àfrica. Encara que un Mundial no es pot comparar amb res més, no hi ha final de la Libertadores, no hi ha final de la Intercontinental, no hi ha final de res que sigui tan gran [va jugar només uns minuts, i va marcar un gol].

P. Messi va arribar a Sud-àfrica millor que al Brasil?

R. No, jo crec que encara li faltava una mica. Li faltava assumir el rol de líder. Sentir-se important dins del grup. No sé si va ser la capitania o l'experiència però al Brasil estava més format. Va arribar a Sud-àfrica després de guanyar molts títols però a la selecció encara havia d'assumir aquest rol. Al Brasil es va veure un Messi més participatiu amb el grup.

P. Va compartir un viatge de dues hores i mitja amb ell a l'autocar sense parlar?

R. Sí, el viatge a Pretòria.

P. Un silenci incòmode?

R. No, de cap manera, ja el coneixia perquè sempre viatjàvem junts i les nostres famílies vivien en el mateix complex. Jo parlava més amb els seus germans que no pas amb ell. Jo sóc tímid però Leo ho és més que jo. A mi m'hauria agradat preguntar-li coses del Barcelona però em feia vergonya.

P. Què li hauria preguntat?

R. Què significa estar en un club tan important com el FC Barcelona, com és el dia a dia o com és la gent. Jo sé què és el Boca però no crec que el Madrid ni el Barça s'hi assemblin gens. Jo volia que un representant tan important com ell m'ho expliqués.

P. Joaquín Sabina li va demanar permís per utilitzar el seu nom a la cançó Dieguitos y Mafaldas?

R. No. Em va sorprendre perquè jo no en sabia res i un dia el vaig conèixer a Màlaga. Estàvem concentrats amb el Vila-real i algú em va dir que Sabina m'havia citat en una cançó i que em volia conèixer. I jo pensava: “Què li havia de dir?”. L'hi vaig agrair i em va demanar que quan tornés a l'Argentina volia que l'anés a veure a un concert. Ho vaig complir, hi vaig anar tres vegades.

“A Europa em va faltar que no em caigués la paret al llit”

Palermo té un record agredolç del seu pas per Espanya. Va arribar el 2001 al Vila-real, i com a groguet va disputar 81 partits i va celebrar 21 gols. Li va anar pitjor en els seus dos altres conjunts: 11 partits i un gol al Betis, i 14 partits i tres gols a l'Alabès.

P. Dels entrenadors que va tenir a Espanya [Víctor Muñoz, Benito Floro, Víctor Fernández i Pepe Mel] qui el va influir més?

R. Cap. Pepe Mel va ser l'únic que em va fer sentir a gust. A continuació, cap dels altres tres tècnics em va aportar res.

P. Què li va faltar per triomfar a Europa?

R. Que no em caigués la paret al llit [en un partit de Copa al camp del Llevant es va trencar el turmell dret quan li va caure al damunt un mur mentre celebrava un gol amb els aficionats]. En el meu millor moment em va caure la paret.

P. Què va pensar?

R. Què havia de pensar? Un cop, una puntada, però, una paret? M'hauria agradat tenir la possibilitat de fer el salt que buscava. Quan vaig arribar al Vila-real sabia que no ho podria mostrar tot, no era l'equip que es va formar després. La meva idea era jugar-hi un o dos anys i fer el salt a un equip més competitiu. Però als nou mesos vaig patir la lesió i vaig fer un pas enrere. Va ser lesió de la qual em va costar més recuperar-me de la meva carrera per tornar a jugar un bon nivell. Vaig marxar al Betis i a l'Alabès, amb el qual vam estar a un punt d'ascendir. Si haguéssim aconseguit l'ascens m'hagués quedat.