Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Finestra d’esperança

El 2015 continuarà el creixement i baixarà l'atur, però no hi haurà enlairament sense increments salarials

Després de diversos anys de profunda recessió, durant la qual el PIB espanyol ha caigut en més d'un 8% i l'ocupació i els salaris se n'han ressentit, el 2015 apareix com una finestra a l'esperança que el creixement econòmic, indubtable i sostingut, encara que incipient, es transformi en un augment de les rendes per a la majoria de la població, s'aconsegueixin caigudes significatives de l'atur i es millori la qualitat de la contractació. Aquestes esperances estan parcialment fundades; és difícil, en qualsevol cas, que aquest any compleixi totes les expectatives dels qui han pagat fins avui la factura de la crisi.

El que es pot avançar sobre el 2015 és la confirmació d'una tendència ferma en la millora dels paràmetres macroeconòmics, que retraten de manera imperfecta l'Estat de benestar (o de malestar) ciutadà. El creixement de l'economia estarà entorn del 2%; i és possible confiar en aquesta projecció perquè la indústria i la construcció (en part) mostren indicis de recuperació. A més, repunten el consum i la inversió. En coherència amb aquesta consolidació del creixement, continuarà probablement l'augment de l'ocupació. Però cal precisar que no hi ha moltes raons per suposar que aquest any hagi de millorar l'estructura del mercat laboral en relació amb el 2014, quan el creixement de la contractació indefinida va ser molt baix; la millora de l'ocupació es va aconseguir bàsicament amb feines precàries. El 2015 la tendència general serà semblant; les prediccions més afinades asseguren que hi haurà a Espanya entorn de tres milions de treballadors a temps parcial.

La qüestió, per tant, és si la millora prevista del creixement produirà un augment significatiu de rendes per als assalariats i una millora de les condicions de contractació. Si no s'aplica una política econòmica que aprofiti els marges de millora global per Europa derivats de l'abaratiment del cru i de l'apreciació relativa del dòlar, la resposta més probable és negativa. No hi ha indicis clars que el Govern es proposi estimular la demanda (el programa d'ajudes de 426 euros és insuficient i desenfocat), ni tampoc que puguin concretar-se iniciatives d'increments salarials en les empreses que, per l'evolució favorable dels seus comptes i els guanys de productivitat, poden fer-ho.

L'escanyament capital continuarà sent el 2015 l'absència d'expectatives fermes de demanda. La substitució del consum intern per exportacions és la millor opció disponible avui, però és evident que sense augment de rendes —acompanyat per una revitalització selectiva de la despesa pública— no cristal·litzarà una recuperació sostenible el 2015. El que podria perllongar-se és el mateix escenari del quadre pintat el 2014: creixement moderat amb creació d'ocupació precària. La decisió de canviar l'escenari correspon al Govern i al valor polític que concedeixi a desenvolupar una altra política econòmica.