_
_
_
_
_

Palestina fa el seu desafiament més gran a Israel i demana entrar a la CPI

La sol·licitud per unir-se al tribunal obre la via per perseguir crims de guerra

Un manifestant palestí amb barret i barba de Pare Noel (centre) s'enfronta a un soldat israelià en una protesta prop de Nablus.
Un manifestant palestí amb barret i barba de Pare Noel (centre) s'enfronta a un soldat israelià en una protesta prop de Nablus.ALAA BADARNEH (EFE)

La decisió del president palestí, Mahmud Abbas, d'adherir-se a la Cort Penal Internacional (CPI), tindrà repercussions a curt i llarg termini al Pròxim Orient, a les quals caldrà sumar l'intent fracassat d'aconseguir una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides que exigís la fi de l'ocupació israeliana dels territoris palestins per a final del 2017. Els dos fronts diplomàtics oberts per Abbas busquen treure Palestina de l'aïllament polític.

La signatura de l'Estatut Roma per entrar a la CPI pretén obrir la via per perseguir Israel per crims de guerra. La proposta no té efectes immediats, tot i que en Ramal·lah es va viure amb èxtasi. “Per fi podrem portar aquests criminals a la cort”, va exclamar un funcionari del Govern d'Abbas que va demanar l'anonimat. “Em sento més que satisfet”, va remarcar Mustafa al-Barghuti, director de la Iniciativa Palestina Nacional, un moviment que dóna suport als grups que van pressionar Abbas perquè signés el tractat. “Si algú s'oposa a la participació de Palestina a la Cort Internacional, s'oposa a la llei humanitària i internacional. És un pas important, tant per als palestins com per als israelians, per tots aquells que volen prevenir crims de guerra”, va dir Al-Barghuti en una entrevista.

Però arribar a un procés de la CPI que discutís possibles crims de lesa humanitat o de guerra implicaria anys. Es preveu que Palestina serà formalment acceptada d'aquí a unes sis setmanes, però la seva jurisdicció no és retroactiva, per la qual cosa només podran començar a presentar acusacions de fets que passin a partir d'aquest moment.

A més, l'organisme opera com un tribunal complementari, en àmbits on no hi ha un mecanisme legal, i no té competència si un país o territori ja ho investiga degudament. En conseqüència, hi ha poques possibilitats que les causes contra militars o polítics israelians puguin ser admeses.

Una de les primeres conseqüències previstes és que els EUA i Israel imposin greus sancions econòmiques contra Palestina, ja que en els Acords d'Oslo es va comprometre a no unir-se a organismes internacionals de forma “unilateral” i no negociats.

Els EUA van condemnar aquest dimecres el que considera una decisió “molt preocupant”  d'Abbas. Aquest pas del president és “totalment contraproduent” i no ajuda gens a promoure les “aspiracions” palestines de sobirania i independència, va advertir Jeff Rathke, portaveu del Departament d'Estat.

El gran risc per a Israel són els assentaments a Jerusalem Est i a Cisjordània, il·legals segons la llei internacional i, possiblement, crims de guerra. “La gran pregunta és la dels assentaments”, afirma David Kretzmer, professor emèrit de Dret a la Universitat Hebrea de Jerusalem. “El trasllat de població d'un país cap a un territori ocupat és considerat un crim de guerra segons l'Estatut de Roma. Això podrà tenir implicacions per a qualsevol assentament posterior a l'adhesió de Palestina a la Cort, tot i que és una proposta legal que mai no s'ha intentat”, sosté.

Xawan Jabarin, director d'Al-Haq, una ONG palestina que ha assessorat el Govern d'Abbas, estima que l'impacte psicològic d'aquesta iniciativa sobre la ciutadania serà positiu. “Sentir que això té remei, que hi ha un mecanisme per fer justícia, no és poca cosa. Fins ara els criminals israelians actuaven amb impunitat absoluta. Sense càstig repeteixen una vegada i una altra els mateixos crims. La sensació que puguin ser processats potser els farà reavaluar les seves accions. Esclar que, si un palestí actua igual, també haurà de pagar un preu. Això ens servirà també per educar els palestins”, sosté en una entrevista.

Kretzmer coincideix: “Si algú a Gaza llança un míssil contra Israel, es podrà presentar una queixa legal i el problema és que, mentre que a Israel hi ha institucions legals per investigar i jutjar, ells no les tenen. És un risc important”, detalla.

Els grups d'activistes de l'esquerra israeliana que donen suport en principi a la iniciativa palestina són ambivalents. “Políticament, això és un regal de Déu per Netanyahu. Dóna a la dreta unes armes tremendes”, diu un activista.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_