Selecciona Edició
Connecta’t

La mort s’avança a la justícia

Els retards en l'aplicació d'una llei a l'Equador frenen l'alliberament de desenes de presos espanyols. Un d'ells ha mort esperant

Un grup de preses juga a les cartes en una presó de Quito (Equador).
Un grup de preses juga a les cartes en una presó de Quito (Equador). REUTERS

C. ha mort a la presó de Cotopaxi, a l'Equador. Estava malalt, però no havia estat diagnosticat ni tractat. Sospitava que tenia un càncer. Tenia 62 anys i, amb la llei a la mà, hauria d'haver estat al carrer. Però la mort va anar més de pressa que la justícia. C. va morir el mateix dia que un jutge de l'Equador revisava la seva condemna i el declarava lliure. Com en el cas de C., uns 180 presos espanyols esperen entre reixes, molts en condicions inhumanes, l'aplicació d'una reforma legal equatoriana que va entrar en vigor l'agost passat. La norma rebaixa substancialment les penes per als condemnats per tràfic menor d'estupefaents, i per a desenes de reus espanyols suposaria la llibertat. Però les revisions de les condemnes s'eternitzen i la llibertat que dicta la llei no acaba de fer-se realitat.

La reforma del Govern del president equatorià Rafael Correa —el pare del qual va passar tres anys a la presó als Estats Units per transportar drogues— busca rebaixar les condemnes de les anomenades mules, a les quals considera la baula més feble del negoci del narcotràfic i víctimes de l'explotació dels grans narcotraficants. En total hi ha uns 180 espanyols condemnats per narcotràfic a l'Equador. Només 10 han estat alliberats. El nou Codi Penal modula les penes per tràfic de drogues segons el pes i el tipus de substàncies. Si fins a l'agost es castigava amb entre 8 i 16 anys el transport de drogues al marge de la quantitat, ara, per exemple, qui porti menys de dos quilos de cocaïna haurà de complir a la presó entre un i tres anys. Els jutges han d'analitzar cas per cas, però per a molts la revisió implicarà la sortida immediata de presó.

D'una anàlisi de sentències de reus que amb la llei a la mà ja haurien de ser al carrer, es dedueix que es tracta d'homes i dones empobrits que es deixen seduir per la idea d'aconseguir uns quants diners en metàl·lic. Hi ha un cambrer que va perdre la feina amb la crisi i a qui un conegut li va oferir viatjar a l'Equador i tornar amb un “encàrrec” —1.367 grams de cocaïna— per 5.000 euros. El van condemnar a 12 anys. N'ha complert més de tres i, segons la llei, ja hauria de ser al carrer. O un químic amb dona i fills a qui li van oferir una feina a l'Equador. El condemnat va declarar que, en arribar-hi, es va adonar que la feina no existia, i drogat i apallissat, el van obligar a portar, en el viatge de tornada, 1.106 grams de cocaïna en una faixa. Li van caure 12 anys. Amb la nova llei ja hauria d'estar en llibertat.

Ens trucaven i ens deien que si no pagàvem el matarien", explica una familiar d'un pres

C. havia passat cinc anys i dos mesos a la presó per haver transportat 2.368 grams de droga. La revisió de la seva condemna hauria d'haver-lo posat al carrer el mateix dia de la seva mort. Les autoritats equatorianes lamenten la seva defunció i expliquen que les revisions de condemna avancen lentament. “Ens hem anat coordinant amb Espanya l'últim mes; anem lligant caps, però encara no hi ha passos concrets”, explica en conversa telefònica Marlo Brito, director nacional d'Investigació de la Defensoria Pública de l'Equador, que depèn del Ministeri de Justícia i encarregada del torn d'ofici, que representa espanyols presos.

Tot just una desena d'espanyols han sortit de les presons equatorianes després de l'aplicació de la nova llei, segons les xifres oficials. El nombre d'alliberats d'altres nacionalitats és en termes absoluts i relatius molt més gran. En total, 1.552 persones —entre equatorians i estrangers— han quedat en llibertat des de l'estiu, en virtut del nou Codi Orgànic Integral Penal (COIP). L'Equador espera la sortida de la presó d'un nombre semblant de persones en els propers mesos.

Dels 180 espanyols condemnats a l'Equador, prop d'un centenar compleix pena en presons espanyoles i la resta a l'Equador, segons la Fundació de l'Advocacia Espanyola, que calcula que dels presos a Espanya, almenys 40 ja haurien d'estar en llibertat. Ara com ara, encara no n'hi ha cap que hagi sortit al carrer, segons confirma el Ministeri de Justícia espanyol, que explica que és el país que els ha condemnat —en aquest cas l'Equador— el que n'ha d'ordenar l'alliberament. Fonts jurídiques apunten, no obstant això, al fet que la sol·licitud de la revisió de la condemna correspon a cada pres i que el Ministeri de Justícia espanyol podria mobilitzar-se per accelerar el procés.

L'embús més important afecta el centenar de presos traslladats a presons espanyoles —només 79 segons el recompte del Ministeri de Justícia—. Des de l'Equador, Brito assegura que esperen “que Espanya enviï un llistat dels casos, que indiqui a quina presó està cadascun”. L'advocat Gerardo Esteva, que representa alguns dels presos, apunta que “fins avui, l'Equador no ha habilitat cap procés judicial per revisar les condemnes dels presos que hi ha a Espanya”. Esteva, que ha viatjat a l'Equador en tres ocasions per entrevistar-se amb presos, destaca la importància de la revisió de condemnes no només per als qui puguin quedar en llibertat, sinó per a tots, “perquè una rebaixa de condemna permetrà que molts reus accedeixin al tercer grau o a altres beneficis, com el trasllat a Espanya”.

1.552 presos lliures

Francisco Segovia és coordinador de projectes de la Fundació Advocacia Espanyola i també ha viatjat recentment a l'Equador per impulsar la rebaixa de penes. Coincideix amb Esteva que “les autoritats equatorianes han reconegut que encara no han arbitrat un procediment per a la revisió de les condemnes dels traslladats als seus països”. “Falta que determinin quins jutjats equatorians són els competents per aplicar-los la nova llei”. I tem que familiars de condemnats caiguin en mans d'estafadors que afloren a l'escalf del conflicte jurídic. “El consolat espanyol a Quito ha advertit de suposats intents de frau als familiars, als quals els demanen diners per fer gestions legals el resultat de les quals és, òbviament, incert”.

Les famílies dels reus assisteixen impotents a l'inescrutable embolic judicial. “Et veus lligada de peus i mans, perquè no ets allà”, explica la tia d'un dels presos que demana preservar la seva identitat. Aquesta família de Barcelona va contractar els serveis d'Esteva, qui va aconseguir la revisió de la pena. Es tracta d'un instructor esportiu, sense antecedents penals, que es va quedar a l'atur i va viatjar a l'Amèrica Llatina, en teoria de vacances. El dia previst del seu retorn no va aparèixer. La seva família va pensar primer en un accident. Pocs dies després els van informar que havia estat detingut en arribar a un aeroport equatorià carregat de droga. La seva pena de quatre anys ha quedat reduïda a 18 mesos.

“El que hem aconseguit ha estat gràcies al nostre advocat, que ha viatjat a l'Equador. Sense algú allà que empenyi és impossible”, sosté la familiar, que explica les condicions carceràries extremes. “Allà no mengen bé, no es poden comunicar amb la família, només a través de telèfons clandestins que s'entretallen. El correu tampoc no funciona. A la presó del litoral, la primera on va estar, va ser un infern. Amenaçaven amb matar-lo. Ens trucaven i ens deien que si no pagàvem el matarien. Vam haver d'anar enviant diners. 200 euros, 300, 1.500… Cal pagar per tot, fins i tot per dormir o per poder optar a una cel·la. Allà saben qui té família a Espanya i pensen que aquí tothom té molts diners”.

MÉS INFORMACIÓ