Selecciona Edició
Connecta’t

Espanya dirigirà el comitè de l’ONU que vigila les sancions a l’Iran

L'ambaixador espanyol presidirà el Consell de Seguretat el pròxim octubre

El Consell de Seguretat de l'ONU, el passat 30 de desembre.
El Consell de Seguretat de l'ONU, el passat 30 de desembre. EFE

L'octubre del 2015 Espanya viurà el seu moment estel·lar en l'escena internacional. Durant aquest temps, a només un mes de les eleccions generals, el representant espanyol presidirà les sessions del Consell de Seguretat de l'ONU, el màxim òrgan decisori a escala mundial. El que és habitual és que sigui l'ambaixador espanyol davant les Nacions Unides, Román Oyarzun, qui exerceixi aquesta funció, però es dóna per descomptat que hi haurà alguna reunió de cancellers, presidida pel ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, i tampoc no es descarta una cita al màxim nivell, amb Rajoy donant la paraula a Barack Obama, François Hollande i Vladímir Putin. Una imatge improbable, però no impossible, segons fonts diplomàtiques, ja que al desembre se celebrarà a París la decisiva cimera sobre canvi climàtic i hi haurà molta feina prèvia per fer per assegurar un acord.

Espanya encara tindrà una segona ocasió de presidir el Consell de Seguretat —al qual s'ha incorporat aquest 1 de gener, per un període de dos anys—: serà el desembre del 2016, just abans de cedir la seva cadira a un altre país occidental. Però aquest comiat ja correspondrà a un altre govern.

A més de presidir el Consell de Seguretat —una tasca per a la qual s'alternen cada mes els seus 15 membres, tant els permanents com els rotatoris—, a Espanya li correspondran altres tasques menys vistoses i més ingrates. Durant els propers dos anys, presidirà dos dels comitès més delicats de l'ONU: els que vigilen el compliment de les sancions a l'Iran i Corea del Nord. En el primer cas, Espanya ha substituït Austràlia i, en el segon, Luxemburg, sempre amb el suport dels Estats Units. També presidirà el comitè de no-proliferació d'armes de destrucció massiva.

Primera visita de Kerry

M. G.

La presència d'Espanya al Consell de Seguretat de l'ONU ha despertat l'interès d'altres cancelleries per conèixer els seus punts de vista. En les últimes setmanes han desfilat per Madrid alts càrrecs de França i la Xina i al gener ho faran els russos. Amb tot, la visita més esperada és la del secretari d'Estat dels Estats Units, John Kerry, el 15 de gener. Ja se l'esperava al desembre, en el marc de la frustrada conferència internacional sobre Líbia que havia de celebrar-se a Madrid, però al final s'han deslligat tots dos fets i la seva visita tindrà caràcter bilateral.

Una setmana després de Kerry s'espera a Madrid a l'enviat especial de l'ONU per Síria, Staffan de Mistura, qui exposarà el seu pla per aconseguir acords d'alto el foc parcials, limitats a algunes zones segures, com una manera de superar l'empat militar que perllonga indefinidament el martiri de la població.

Per fer front a les seves responsabilitats, el Ministeri d'Afers Exteriors ha reforçat amb tres diplomàtics la seva representació davant l'ONU i ha proposat la creació, pendent encara del vistiplau d'Hisenda, d'una nova direcció general de Nacions Unides i Drets Humans.

El de l'Iran, segons les fonts consultades, és el més compromès, ja que les negociacions entre el règim de Teheran i el grup 5+1 (els cinc permanents del consell més Alemanya) s'han prorrogat fins al juliol i llavors caldrà optar entre un acord definitiu o un pas més en les sancions contra l'Iran. Però, fins i tot si hi ha acord, la situació no serà fàcil per a Espanya, que estarà obligada a navegar entre l'exigència iraniana d'un aixecament immediat de les sancions i la cautela occidental, que advoca per una retirada progressiva i amb possible marxa enrere.

Pel que fa a Corea del Nord, el punt més espinós és la proposta de portar el seu règim al tribunal de l'Haia per crims contra la humanitat. Si la Xina no veta la iniciativa, Espanya es veuria en la tessitura d'haver de votar contra Pyongyang, que, igual que Corea del Sud, va votar Espanya per al Consell de Seguretat.

Però el conflicte més calent és el del Pròxim Orient. El Consell de Seguretat va rebutjar el passat dia 30 una proposta de resolució palestina que fixava l'any 2017 com la data límit per a la retirada israeliana de Cisjordània. El text només va obtenir vuit vots a favor (un menys dels necessaris), de manera que els Estats Units ni tan sols no van haver de recórrer al veto. En resposta, el líder palestí, Mahmud Abbas, ha signat la seva adhesió a 22 organismes internacionals, inclosa la Cort Penal Internacional.

El fracàs de la iniciativa no significa que el conflicte araboisraelià surti de les Nacions Unides. Al contrari, fonts diplomàtiques donen per fet que es tornarà a plantejar després de les eleccions convocades a Israel per al mes de març vinent. Mentrestant, Espanya —la posició de la qual és similar a la de França, que va avalar la iniciativa palestina— intentarà que no es facin passos irreversibles, com l'expansió dels assentaments. La possibilitat d'un reconeixement de l'Estat palestí, aprovat gairebé per unanimitat al Congrés el novembre passat, ha quedat de moment aparcada.

Abans de decidir els nous passos a fer, García-Margallo ha visitat Egipte els últims dies del 2014 i, a mitjan gener, farà una gira per Israel, Palestina i Jordània. A Israel no només vol veure's amb l'actual Govern, sinó també amb els líders de l'oposició. 

MÉS INFORMACIÓ