La incògnita sobre els candidats tensa el PP valencià

El debat sobre les candidatures autonòmiques i municipals ha tensat el PP valencià. Després d'una legislatura llastrada pels escàndols de corrupció i el desgast provocat per la crisi econòmica i 20 anys de govern, el PP valencià, que presideix Alberto Fabra, està immers en un debat sobre quins poden ser els millors cartells electorals per intentar mantenir una majoria suficient que els sondejos donen per perduda.

El debat afecta el mateix Fabra, que va substituir el dimitit Francisco Camps poques setmanes després de revalidar la majoria absoluta el maig del 2011. El president dels populars valencians confia que Mariano Rajoy el designi, durant les properes setmanes, candidat a la presidència de la Generalitat. Una decisió que qüestionen, en privat, alguns dels pesos pesants del PPCV, com l'alcaldessa de València, Rita Barberá, i els presidents provincials del partit a València, Alfonso Rus, i Alacant, José Ciscar, que consideren que Fabra no reuneix el perfil més adequat per cohesionar el partit en cas que perdi el Govern de la Generalitat en els comicis de maig i amb unes eleccions generals a sis mesos vista. De fet, els crítics a Fabra han postulat en privat altres possibles candidatures, com la de la secretària regional del PP, Isabel Bonig.

“Amb prou feines ha mantingut dues reunions amb els presidents provincials en els últims sis mesos”, argumenta un càrrec popular crític amb l'actual president de la Generalitat, que retreu a Fabra que “amb prou feines consulta res a l'estructura del partit”. L'entorn del president valencià, per la seva banda, està convençut que Fabra —que assegura que “progressa adequadament”— ha fet una bona feina i que el temps, a poc a poc, li ha anat donant la raó.

Fabra es manté inflexible que no hi hagi càrrecs imputats per corrupció en les candidatures

Fabra s'ha mantingut inflexible en la seva idea que no hi hagi càrrecs imputats per corrupció en les properes candidatures electorals i, a més, ha mantingut la pressió perquè els implicats en els escàndols abandonessin els càrrecs públics, com a molt tard, en el moment del processament judicial. Un criteri que li ha costat dures crítiques per part de sectors del PP, que no ho comparteixen.

La veritat és que Fabra va assumir el càrrec de president de la Generalitat amb una desena d'imputats a la bancada de les Corts Valencianes i càrrecs importants implicats en escàndols, com l'exalcaldessa d'Alacant Sonia Castedo i l'expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra, i acabarà la legislatura, gairebé segur, amb cap.

No obstant això, no ha estat la seva política contra la corrupció l'única cosa que ha irritat el PP de la Comunitat Valenciana. La idea que els presidents provincials del partit no siguin obligatòriament els candidats a presidir les diputacions també ha provocat reticències, especialment a la província d'Alacant.

La idea que els presidents provincials no siguin obligatòriament els candidats a presidir les diputacions també ha provocat reticències

En aquest territori, una decisió d'aquestes característiques deixaria sense espai propi el president provincial del PP d'Alacant, José Ciscar, que també és vicepresident del Govern valencià. Fabra considera que Luisa Pastor, que va rellevar Joaquín Ripoll a la Diputació d'Alacant després de dimitir pels escàndols de corrupció, es mereix una segona oportunitat encara que no ocupi la presidència provincial del PP. Una decisió que trenca amb una norma no escrita dels populars valencians i que trasllada, a més, les tensions a la candidatura popular de l'Ajuntament d'Alacant, un lloc clau en la correlació de forces i pel qual el PP discuteix sobre qui pot ser la persona idònia com a cartell electoral després de la dimissió de Castedo.

Tampoc no ha estat rebuda de bon grat la pretensió del president dels populars valencians d'intentar buidar d'alcaldes el Parlament autonòmic. Fabra, al contrari que el seu antecessor, només acceptaria una excepció en les candidatures a Corts Valencianes: l'alcaldessa de València, Rita Barberá, que és un actiu electoral indiscutible al PP. La decisió, si es consolidés, deixaria fora del Parlament el president provincial de València, Alfonso Rus, que és alcalde de Xàtiva i pensa optar a la reelecció.

Barberá és, probablement, l'únic lideratge que no està qüestionat al PP valencià. Al partit donen per fet que repetirà com a candidata per vuitena vegada consecutiva i que, quan arribi el moment, ella mateixa pilotarà la seva pròpia transició.