Un any carregat d’eleccions i d’incertesa

Comença l'any més intens en previsió de cites electorals i, sobretot, el de final polític més incert. Aquest 2015 el bipartidisme, entès com la indiscutible successió en el poder entre el PP i el PSOE, se la juga en successives cites electorals que podrien marcar el final d'un llarg cicle polític de més de 30 anys.

La irrupció de Podem i les seves elevades expectatives han fet que mai fins ara tres partits iniciïn l'any amb opcions de guanyar en unes eleccions generals. Mai abans la suma de les expectatives del PP i el PSOE havien caigut tant per aventurar que el partit més votat pugui no ser un dels dos.

L'any que comença hi ha possibilitat d'eleccions en tots els àmbits, amb l'excepció de Galícia i el País Basc, que les tindran el 2016 i, en principi, no hi ha possibles avançaments. Sí que pot haver-hi dissolució anticipada a Catalunya com a conseqüència del procés sobiranista que encapçala Artur Mas i pot haver-hi alguna opció a Andalusia si Izquierda Unida opta per trencar l'acord amb la socialista Susana Díaz.

L'única data fixa és la del 24 de maig, en la qual hi haurà eleccions municipals i autonòmiques a totes les comunitats excepte a Galícia, el País Basc, Catalunya i Andalusia.

En principi, tot sembla indicar que el calendari electoral del 2015 es tancarà amb les eleccions generals, però no és segur, perquè la Constitució permetria portar fins al 17 de gener aquesta cita.

L'article 68 de la Constitució assenyala que “el mandat dels diputats acaba quatre anys després de la seva elecció o el dia de la dissolució de la Cambra”, és a dir, el 20 de novembre del 2015. I estableix que “les eleccions tindran lloc entre els trenta dies i seixanta dies des de l'acabament del mandat”. Membres del Govern estudien aquesta possibilitat en privat i fins i tot en públic han fet conjectures sobre la possibilitat de portar la cita amb les urnes més enllà de quatre anys, cosa que tindria lloc per primera vegada a Espanya. Per exemple, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, en la seva primera intervenció en el Ple del Senat al novembre va apuntar implícitament aquesta possibilitat en calcular els mesos que quedaven de legislatura sobre la perspectiva del gener del 2016. Rajoy, no obstant això, va refredar aquesta opció el 26 de desembre quan li van preguntar sobre aquesta possibilitat. “El 2016? Amb absoluta franquesa, no he pensat en aquest tema; però, en fi, no sembla el més raonable”, va ser la seva resposta.

En tot cas, el Govern admet que ja encara el final de la legislatura. Per exemple, evitant aprovar avantprojectes de llei que requereixin tràmit d'informes i que, per tant, no tinguin temps suficient per a la tramitació parlamentària. Queden per passar pel Consell de Ministres els projectes de llei d'Enjudiciament Criminal i la Llei Orgànica del Poder Judicial per iniciar el tràmit parlamentari.

Catalunya i Andalusia podrien avançar la cita amb les urnes

Aquest final de legislatura està present en l'intent del Govern per insistir en l'argument de la recuperació econòmica, en el qual cavalcarà el Govern fins a les urnes del maig i de les generals. De fet, si té cap sentit portar les generals al gener del 2016 és per permetre que es percebi aquesta recuperació.

El PP confia que es noti en les municipals i autonòmiques, en les quals admeten expectatives incertes, pel desgast de tres anys de legislatura i perquè el resultat del PP el 2011 va ser tan excepcional que ara només pot ser necessàriament pitjor. Rajoy té pendent designar els seus candidats, però la referència és la del 2011 quan els va anunciar entre el gener i el març, és a dir, encara està en termini per complir amb aquest mateix calendari que llavors li va donar bon resultat.

Mai abans tres partits inicien l'any amb opcions de guanyar

Per al PSOE les anteriors municipals i autonòmiques van ser tan dolentes que ara confia a recuperar comunitats com Castella-la Manxa, Extremadura o Aragó i capitals de província clau. Els socialistes tindran després les primàries al juny condicionades per l'anterior resultat electoral i amb Pedro Sánchez com a segur aspirant. Susana Díaz depèn de la seva voluntat i del seu calendari electoral.

Quan queda per resoldre el dubte de Rosa Díez (UPyD), és possible que Rajoy hagi d'enfrontar-se a candidats d'una o diverses generacions posteriors a la seva: Sánchez, Alberto Garzón, Pablo Iglesias... Queda també l'opció de Ciutadans per primera vegada en unes generals. Totes aquestes opcions noves buscaran repartir-se la fi del bipartidisme, amb un protagonisme especial per a Podem. El partit de Pablo Iglesias mesurarà la seva força en les autonòmiques i, sota altres marques, en les municipals. El seu repte és aconseguir mantenir durant més d'un any la mobilització ciutadana de rebuig als partits tradicionals. Per a això, per exemple, han convocat una manifestació partidària per al 31 de gener.

Encoberts en el calendari electoral els grans processos judicials contra la corrupció condicionaran l'agenda política durant el 2015. Per exemple, el final de la instrucció del cas Gürtel i la decisió del Tribunal Suprem sobre Manuel Chaves i José Antonio Griñán per mesurar fins a on arriba la corrua dels ERO fraudulents d'Andalusia.