Les grans monedes cauen el 2014 en contrast amb l’acceleració del dòlar

Davant el dòlar totes les grans divises del món empal·lideixen. El 2014 va ser l'any de la moneda nord-americana; la seva acceleració parla de la robustesa de la recuperació econòmica nord-americana en contraposició amb una Europa i un Japó vacil·lants i, en general, amb un clima d'incertesa que anima els inversors a protegir-se amb la moneda de referència. L'inici del 2015 als mercats ve determinat per un dòlar car i un petroli barat.

Aquests dos factors, l'abaratiment dràstic del petroli i la depreciació de l'euro, estan darrere de les revisions a l'alça dels experts sobre les perspectives de l'economia espanyola, i fins i tot del conjunt de la zona euro, que fregava la recessió fa pocs mesos. Tot i que la recuperació haurà de bregar el 2015 amb alts nivells de desocupació i deute en moltes economies europees, com l'espanyola. I serà posada a prova en les properes setmanes per la crisi política a Grècia. Les propostes de Syriza, el partit amb més suport en les enquestes desperten amplis recels a Brussel·les i en els grans inversors financers.

En el mercat mundial de divises va ser el ruble rus, arrossegat pel conflicte d'Ucraïna, el que va experimentar una caiguda més important en contraposició amb els bitllets verds, d'un 45,88%. El pes argentí (-22,98%) i el colombià (-22,98%) el segueixen com les monedes més castigades davant del dòlar, mentre que l'euro ha perdut un 11,97% del seu valor. En acabar el 2013, per cada euro s'obtenien 1,376 dòlars, mentre que ara es canvien per 1,210, el nivell més baix en dos anys, en un moment en què el cost dels diners de l'eurozona és gairebé zero i el BCE està engegant un programa de fortes injeccions monetàries. Això significa que els productes europeus s'abarateixen per als nord-americans, però que les compres als EUA surten més cares per als socis de l'euro, una lògica que es repeteix també en el cas del turisme.

El ien japonès ha tingut un comportament una mica pitjor que el de la divisa comunitària, amb un descens d'un 12,08%, enmig d'una onada d'estímuls monetaris que ha hagut de reforçar-se en la recta final de l'any a causa de la debilitat persistent d'aquesta economia.

Els bons espanyols es disparen i l'Ibex 35 acaba el 2014 amb un tebi creixement

Les grans divises que millor han resistit l'embat del dòlar, inclouen el dòlar de Hong Kong (-0,01%), la rupia índia (-1,97%), el renminbi xinès (-2,44%) o el dòlar de Singapur (-4,72%). La lliura esterlina ha salvat l'any amb una baixada del 5,92%.

L'embranzida de la moneda nord-americana ha anat en paral·lel a la caiguda del preu del petroli, que es troba en el nivell més baix dels últims cinc anys, a causa de la disminució de la demanda global, d'una banda —malgrat que els bancs centrals hagin inundat de liquiditat els mercats—, i a l'augment de l'oferta per part dels EUA amb la tècnica de la fractura hidràulica. A més, l'Organització de Països Exportadors (OPEP) no ha reaccionat al pronunciat descens del preu limitant-ne la producció. El cru Brent, la referència a Europa, ha disminuït un 48,2%, mentre que el West Texas, dels EUA, s'ha abaratit un 45,8% el 2014.

En el cas d'Espanya, que fa un any i mig que ja no es troba en recessió, els bons públics han estat els grans beneficiats. La principal inversió en els títols de deute sobirans ha portat a una reducció dels interessos que els seus compradors exigeixen. Així, els bons a 10 anys han acabat el 2014 amb la rendibilitat més baixa de la seva història, l'1,58%, quan fa dos anys i mig, en el moment més dur de la crisi, era del 7,5%.

L'Euríbor, l'índex de referència per a les hipoteques, se situa en el mínim històric

En aquesta línia, la diferència entre l'interès que el mercat demana als bons espanyols respecte als alemanys, que es consideren el principal refugi, va començar el 2014 en 222 punts bàsics (o 2,22 punts percentuals) i va acabar en 110 punts (1,1 punts percentuals). És a dir, que la prima de risc d'Espanya, s'ha encongit un punt percentual l'any. La d'Itàlia, que torna a estar en recessió, ho ha fet també, en 84 punts bàsics, en un moment d'alta liquiditat per als inversors de la zona euro.

El crèdit comença a abaratir-se. L'Euribor, principal índex de referència dels préstecs hipotecaris a Espanya, ha tancat l'any 2014 en el 0,329%, el seu mínim històric. En euros comptants, per a una família amb un préstec mitjà d'uns 140.000 euros a 25 anys i amb un diferencial de 0,50%, suposarà un estalvi anual d'uns 160 euros.

La millora arriba més tèbia a la renda variable, és a dir, a la borsa. Encara que l'Ibex 35 ha recuperat els 10.000 punts que no tenia des del 2009, l'augment anual (3,66%) és molt inferior a l'embranzida del 21% del 2013. Tot i així, és un dels principals guanys entre les grans places europees. Londres acaba amb una baixada del 2,7%; París, amb mig punt negatiu i Milà, amb només el 0,2% a l'alça. Frankfurt millora un 2,65%.