_
_
_
_
_

L’alegria vital dels Strauss brilla amb l’energia de Zubin Mehta

El director ha aportat a la Filharmònica de Viena el toc de brillantor, seducció i poder de comunicació que li ha donat fama

El director indi Zubin Mehta durant el concert.
El director indi Zubin Mehta durant el concert.HERBERT NEUBAUER (EFE)

Començar l'any contagiant el plaer de la música a 40 milions d'espectadors és l'immens privilegi que l'Orquestra Filharmònica de Viena brinda cada 1 de gener als directors que més aprecia. Zubin Mehta (Bombai, 1936) és un d'ells i aquest matí ha dirigit, per cinquena vegada en la seva carrera, el popular Concert de Cap d'Any a la sala daurada de la Musikverein de Viena. Aquest any es compleixen 75 anys del tradicional concert, que va néixer el 1939 sota la direcció de Clemens Krauss i s'ha convertit en l'esdeveniment clàssic més popular de l'any. L'optimisme i l'alegria que transmeten els valsos, polques i marxes de la família Strauss han tingut en Mehta el seu intèrpret més apassionat en aquesta edició del 2015, en la qual tot ha anat sobre rodes. Després de 53 anys de relació –va dirigir el seu primer concert amb la Filharmònica de Viena el 1962– la complicitat ha regnat en un programa al qual Mehta ha aportat el toc de brillantor, seducció i poder de comunicació que li ha donat fama.

Mehta adora Viena, on va estudiar a l'Acadèmia de Música, amb Hans Swarovsky, i va aprendre el que és una gran orquestra al capdavant de la Filharmònica de Viena, que el va nomenar Membre Honorari. I cada vegada que dirigeix el Concert de Cap d'Any –ho va fer per primera vegada el 1990 i també en les edicions del 1995, 1998 i 2007– concedeix un protagonisme especial a partitures que reten homenatge explícit a la ciutat de Viena i les seves institucions.

75 anys a ritme de vals

J.P.S.

El Concert de Cap d'Any es va celebrar per primera vegada el 31 de desembre del 1939 sota la direcció de Clemens Kraus, amb obres de Johann Strauss, en un programa monogràfic que va concloure amb l'obertura de l'opereta El ratpenat. Dos anys després, l'1 de gener del 1941, ja va ser batejat com a Concert de Cap d'Any, i va ser dirigit per Clemens Krauss fins a la seva mort, excepte en dues edicions en les quals va anar a càrrec de Josef Krips.

A partir del 1954, el concertino de la Filharmònica de Viena, Willi Boskowski, va assumir la direcció del concert durant 24 anys. Boskowski va introduir el 1958 el costum d'acabar el concert amb el vals més emblemàtic de Johann Strauss fill, A la vora del bell Danubi Blau, i la Marxa Radetzky, la peça més coneguda del pare dels Strauss. La popularitat del concert es va multiplicar a partir del 1959, quan va començar a ser retransmès per televisió.

Després de la retirada de Boskowski, el 1979, en va prendre les regnes Lorin Maazel, llavors director de l'Òpera Estatal de Viena. A partir del 1987, quan l'orquestra va convidar Herbert von Karajan, els responsables de la Filharmònica van decidir convidar-hi cada any un director diferent, i va obrir una galeria per la qual han desfilat Claudio Abbado, Carlos Kleiber, Seiji Ozawa, Nikolaus Harnoncourt, Georges Prêtre, Riccardo Muti, Mariss Jansons, Franz Welser-Möst, Daniel Barenboim i, naturalment, Zubin Mehta, que és, després de Kraus, Bowskowski i Maazel, el quart director que més vegades ha dirigit el concert.

Zubin Mehta ha obert el programa amb un homenatge a Viena en tota regla, l'obertura Un matí, una tarda i una nit a Viena, de Franz von Suppé, un passeig musical ple de contrastos que Mehta ha subratllat amb una encegadora lluentor orquestral. Sempre hi ha lloc per a les sorpreses al concert. L'immens llegat de la família Strauss permet rescatar peces que s'hi interpreten per primera vegada, com les polques Vida vienesa, de Josef Strauss, i On es viu i riu, del més petit de la família, Eduard Strauss, o el vals A l'Elba, de Johann Strauss fill, el més famós i el que té més presència en el programa.

En aquesta edició, i per celebrar els 650 anys de la Universitat de Viena i el bicentenari de l'Escola Tècnica, han sonat en el seu honor la Polca electromagnètica i la Polca dels estudiants, il·lustrada amb la primera intervenció al programa dels solistes del Ballet de l'Òpera de Viena, amb coreografia del seu titular, Davide Bombana. Una altra de les curiositats ha estat el deliciós Champagner-Galopp, del compositor danès Hans Christian Lumbye, digne competidor dels Strauss, en què Mehta ha repartit amb bon humor copes de xampany als músics.

La impecable realització televisiva de l'ORF, dirigida per Michael Beyer, s'ha recreat en els mil i un detalls de la preciosa sala daurada de la Musikverein, afegint-hi imatges gravades en altres llocs de la ciutat relacionats amb les peces interpretades. Probablement el punt àlgid en l'excel·lència musical ha arribat a l'inici de la segona part, amb versions d'un increïble refinament sonor del cèlebre scherzo Perpetuum mobile –una peça sense fi que Mehta ha tancat repetint dos sonors etcèteres– i el preciós vals Acceleracions.

Cada vegada que dirigeix el concert, Metha concedeix un protagonisme especial a partitures que reten homenatge a Viena

Ja al tram final, després d'una sumptuosa versió del famós vals Vi, dones i cançons, amb la segona i última intervenció del ballet, Mehta ha ofert com a propina la polca Explosions, en la qual ha repetit un gag que va fer el 1990, accionant un dispositiu que ha llançat una pluja de confeti a la sala. Després del gran efecte, han sonat, com mana la tradició, A la vora del bell Danubi Blau, interromput després dels compassos inicials, com ja és habitual, per a la felicitació de Cap d'Any, i la Marxa Radetzky, la peça més cèlebre del pare dels Strauss.

Després de la mort el 2014 de Claudio Abbado i Lorin Maazel, Mehta representa, juntament amb col·legues com Riccardo Muti i Daniel Barenboim, que va triomfar en l'anterior edició del Concert de Cap d'Any, el millor esperit de la tradició i la identificació amb el so i la personalitat de la Filharmònica de Viena, sigui interpretant les simfonies de Beethoven, Brahms, Schumann, Schubert, Bruckner i Mahler, o bé amb la deliciosa música dels Strauss, que porten a la sang.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_