Privatitzada la incineradora de residus especials de Constantí

La Generalitat ha venut aquesta setmana per 23,6 milions la incineradora de residus especials de Constantí (Tarragonès) a la francesa Sarp Industries. El president d'aquesta companyia, Jean-François Nogrette, i el director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, han oficialitzat el contracte d'adjudicació, segons ha anunciat el Departament de Territori. Per les característiques que té, la instal·lació és una de les poques existents a Espanya. La planta tracta residus que no poden ser eliminats per via ordinària (combustió o soterrament), com productes tòxics o perillosos, teixits animals d'alt risc, residus que contenen sofre o terres amb restes d'hidrocarburs, entre altres substàncies. La planta va arribar a ser candidata a eliminar l'arsenal químic de Síria.

Xavier Sabaté, diputat de el PSC al Parlament, acusa el Govern català de “rentar-se'n les mans en una de les instal·lacions més sensibles de Catalunya”. Els socialistes consideren que la privatització és un “fiasco” de l'Executiu d'Artur Mas. La Generalitat va treure a subhasta la incineradora a l'octubre a un preu de ganga: un mínim de 7,37 milions enfront dels 42 que es va demanar en un primer intent fallit. Aquesta vegada, Sarp Industries va fer la licitació més alta i s'ha quedat amb el negoci.

El PSC preguntarà al Parlament sobre el futur de la planta. “Si els anys 90 ja es va considerar que aquesta instal·lació requeria tractament, vigilància i compensacions per al municipi de Constantí, no pot ser que ara la Generalitat se la tregui de sobre i ens deixi tan desemparats i indefensos”, afirma Sabaté. Es queixa que la Generalitat no hagi conservat part de les accions per fer un seguiment de les substàncies perilloses que s'hi tracten. “Ja vam dir en el seu moment que aquesta empresa havia de continuar tenint presència pública en l'accionariat, una prevenció en la selecció dels materials que tracti i sobre els efectes de les seves emissions”, afegeix Sabaté. Territori explica que la infraestructura continuarà formant part de la xarxa d'empreses gestores de residus i sobre les quals l'Administració fa controls.

La Generalitat ha venut la instal·lació per 23,6 milions a la francesa Sarp Industries

Malgrat la importància industrial i la complexitat de la planta, la Generalitat intentava desprendre's d'aquest equipament des del 2013. El mes de gener d'aquell any, va treure a la venda el 100% de l'empresa per 42,2 milions. La venda va fracassar, com també un procediment posterior amb empreses interessades. El PSC i ICV es van queixar al Parlament de les intencions de CiU afirmant que la venda suposaria crear un “monopoli” a preu de “ganga” perquè la Generalitat, van afirmar tots dos partits, havia invertit “més del doble” en la instal·lació. Ambdues formacions van posar el crit al cel davant el “perill” de privatitzar un negoci d'“alt risc” per a la seguretat ciutadana i el medi ambient. L'Ajuntament de Constantí va fer una crida alertant que, una vegada en mans privades, els controls d'emissions, realitzats per la Generalitat i la Universitat Rovira i Virgili, podrien minvar.

La incineradora de Constantí es va construir entre el 1995 i el 1998 després de demanar-la les grans empreses químiques i petroquímiques que operen al seu voltant. Al principi la infraestructura, que va entrar en funcionament el 2000, era propietat pública en el 70,7%; Basf tenia el 9,7% de les accions; Repsol Petróleo, el 5,6%, i Bayer Hispania Industrial, Hoescht Ibérica, Aiscondel i Dow-Chemical Ibérica, el 3,5% cadascuna. Després va passar tota a mans de la Generalitat. Els actius pertanyien a l'empresa pública Ecoparc de Residus Industrials, societat que el Govern català va liquidar el 29 de juliol passat.