Selecciona Edició
Connecta’t

Llibres | Què cal llegir el 2015

Cites històriques com el cinquè centenari del naixement de Teresa de Jesús o els 70 anys de la fi de la II Guerra Mundial marquen la temàtica literària, juntament amb l'etern retorn als clàssics i l'anàlisi del futur digital

Il·lustració de Fernando Vicente.
Il·lustració de Fernando Vicente.

La mirada enrere per seguir avançant. La mirada al futur per tractar de comprendre d'on es ve. Aquesta és una de les senyes d'identitat dels llibres del 2015. Un any de temes, més que de grans noms. Encara que destacaran dos personatges: el Quixot de la Manxa, en celebrar-se els 400 anys de la segona part de l'obra mestra de Miguel de Cervantes, i Santa Teresa de Jesús, en commemorar-se els 500 anys del seu naixement. L'arc de les temàtiques va de les obres clàssiques com a font d'inspiració a les anàlisis que busquen endinsar-se en les conseqüències del futur digital en l'ésser humà. I, al mig, Espanya i Francisco Franco amb motiu dels 40 anys de la seva mort, la fi de la Segona Guerra Mundial i l'amor en les seves diferents variables.

Clàssics retrobats

Fa més de 700 anys, Bocaccio va recrear la fugida d'un grup de persones de la pesta que assetjava Florència. Els va refugiar en un castell i els va posar a explicar històries sota el títol de Decameró. Inspirat en vuit d'aquests relats, Mario Vargas Llosa ha escrit unes peces teatrals titulades Los cuentos de la peste (Alfaguara). Al costat del premi Nobel peruà, altres clàssics retrobats són La guerra que mató a Aquiles. La verdadera historia de la Iliada (Acantilado), de Caroline Alexander; El huso y la joven durmiente (Salamandra), de Neil Gaiman (inspirada en Blancanieves y la bella durmiente); o Sara (Alfaguara), de Sergio Ramírez (inspirada en el mite bíblic d'Abraham i Sara). I un Gustave Flaubert que revela el seu món creatiu a Cuadernos. Apuntes y reflexiones (Páginas de Espuma).

Secrets de la literatura

D'on sorgeix la literatura i com la vida, personal, secreta i pública es filtra silenciosa en el moment de la creació és un misteri etern. I un luxe conèixer l'opinió de mestres. Aquest any el luxe és amb Gustave Flaubert i el seu Cuadernos. Apuntes y reflexiones (Páginas de Espuma). Al costat de l'autor de Madame Bovary hi haurà Más allá de la filosofía. Escritor sobre cultura, arte y literatura (Trotta), de Hannah Arendt; Una historia natural de la curiosidad (Alianza), d'Alberto Manguel; Las incertidumbres (Destino), de Jaume Cabré; Guardar la casa y cerrar la boca (Siruela), on Clara Janés fa un recorregut per moments reveladors de les dones en la literatura.

Còmic: la ratxa creativa continua

TOMMASO KOCH

El 2015 coincidiran reedicions de clàssics internacionals amb títols que demostren l'empenta dels autors actuals. Així, al març arriba a Espanya Bumf (Reservoir Gráfica), crítica despietada de Joe Sacco a Obama i els Estats Units. També està previst aquest mes en la mateixa editorial la primera novel·la gràfica de Miguel Brieva, Lo que me está pasando, visió personal de la crisi. Per la seva banda, David Rubín i Marcos Prior preparen per a finals d'any un còmic lapidari sobre la corrupció que es titularà Gran hotel Abismo. A una actualitat diferent s'enfronten Mortadel·lo i Filemó a Tijeretazo (Ediciones B), d'Ibáñez.

D'interès obligat és la reedició de Sin sombra de las torres, d'Art Spiegelman (Reservoir Gráfica), i els clàssics com Capitán América. Las batallas del bicentenario, de Jack Kirby, que rescata Panini per commemorar la seva dècada com a editorial dels còmics de Marvel a Espanya. Blacksad, la saga detectivesca més reeixida del còmic espanyol creada per Juanjo Guarnido i Juan Díaz Canales i flamant premi nacional, tindrà des del gener el volum integral de les seves històries (Norma).

Al voltant del Saló del Còmic de Barcelona, autors reconeguts trauran al mercat nous títols. Mentre que Paco Roca prepara La casa (Astiberri), Miguelanxo Prado ultima Presas fáciles (Norma), una mirada descarnada al drama de les víctimes de les preferents, i Alfonso Zapico aportarà la seva visió de la revolució d'Astúries del 1934 a La balada del norte (Astiberri). Els valencians Cristina Durán i Miguel Ángel Giner, autors de Una posibilidad entre mil, publicaran el seu primer àlbum no autobiogràfic a Salamandra Graphic, mentre que Ponent Mont proposarà el segon lliurament de Tanguy y Laverdure, de Charlier i Uderzo.

Erotisme i desitjos aliats

“Imbècils mortals! Us creieu amos de pagar les passions que la natura ha posat en vosaltres: són obra de Déu. Voleu destruir aquestes passions, tancar-les dins de certs límits. Homes insensats!”, exclama Boyer d’Argens. És un dels textos de Los dominios de venus. Antología de novelas eróticas. Siglos XVIII i XIX (Siruela). Al costat d'aquesta obra, Historia del erotismo (Errata Naturae), de Georges Bataille; Lisario o el placer infinito de las mujeres (Alfaguara), d'Antonella Cilento; o Sexo tras unos días sin vernos (Alpha Decay), de Tao Lin.

Amor i altres meandres

Preguntes, preguntes. Ella i ell, ell i ella, abocats al desamor en diferents episodis relatats per Haruki Murakami a Hombres y mujeres (Tusquets). Al costat d'aquestes eternes històries n'hi haurà d'altres amb més o menys fortuna, com Todos nuestros nombres (Lumen), de Dinaw Mengestu; El negro y el plata (Salamandra), de Paolo Giordano; El atelier de los deseos (Alfaguara), d'Agnès Martin-Lugand; Blitz (Anagrama), de David Trueba; Aquello estaba deseando ocurrir (Tusquets), de Leonardo Padura, i El peso del corazón (Seix Barral), on Rosa Montero recupera al seu personatge de Lágrimas en la lluvia, Bruna Husky, on la política, l'ecologia i la ciència-ficció s'entrellacen en una història d'amor.

Arrels de la violència

Les ventades de la història de Colòmbia escenificades en una finca travessada per la violència que recrea Héctor Abad Faciolince a La Oculta (Alfaguara). Els tombs que no para de fer el Líban analitzats per Elias Khoury a El espejo roto (Alfaguara). I en una línia de violències més personals, Diamela Eltit amb Fuerzas especiales (Periférica).

Memòria i records

Espanya i Israel. Són els escenaris de dues novel·les que tenen en l'evocació dels seus personatges l'aliat per reconstruir no només una història sobre la família, el lloc on es viu o van viure els avantpassats, sinó per parlar de la identitat i les maneres de mirar el món. Ho fan Julio Llamazares a Distintas maneras de mirar el agua (Alfaguara) i David Grossman a Gran Cabaret (Lumen). Arturo Pérez-Reverte (Alfaguara) situa la seva nova novel·la al París prerevolucionari amb una aventura llibresca.

Difunts i detectius

El misteri es va revelar el 2013: Robert Galbraith, autor del policial El canto del cuco era en realitat J. K. Rowling. L'autora de Harry Potter arriba amb el segon lliurament del seu detectiu Cormoran Strike a El gusano de seda (Salamandra). Al seu costat, Benjamin Black i Órdenes sagradas (Alfaguara); James Ellroy i Perfidia (Penguin Random House); Alicia Giménez Bartlett i Crímenes que no olvidaré (Destino); Philip Kerr i Mercado de invierno (RBA); Donna Leon i Sangre o amor (Seix Barral); o Sue Grafton i W de Whisky (Tusquets). Entre els autors a descobrir hi ha Chrisoffer Carlsson amb El hombre invisible de Salem (Alianza); i la irlandesa Liz Nugent amb El buen Oliver (Suma de Letras).

Vides alienes

L'home que va denunciar els abusos als indígenes del Nou Món i va defensar un model d'evangelització pacífica té nom propi i tindrà una biografia: Bartolomé de las Casas (Taurus), de Bernat Hernández. Juntament amb De las Casas, també hi haurà les vides de Juan Marsé a Mientras llega la felicidad (Anagrama); de l'escriptora Agota Kristof als contes La analfabeta. Un relato autobiográfico (Alpha Decay); de l'espia Kim Philby a Un espía entre amigos (Crítica), de Ben Mcintyre; de Josep Maria Cuenca; del poeta Walt Whitman, Crónica de mí mismo (Errata Naturae) i del poeta Charles Simic a El monstruo ama su laberinto (Vaso Roto). De Robespierre (Península) se n'encarrega Peter McPhee, mentre que la vida de Fernando Aramburu s'explica a Las letras ajustadas (Tusquets) i la de l'anterior rei d'Espanya s'explica a Juan Carlos I. El hombre que pudo reinar (Plaza i Janés), de Fernando Ónega.

Franco, 40 anys sense el dictador

El 20 de novembre farà quatre dècades de la mort de Francisco Franco. Diversos llibres sobre la seva gestió i/o la seva vida coparan prestatgeries, com Franco. Biografía del mito (Alianza), d'Antonio Cazorla; 40 años con Franco (Crítica), obra de diversos autors coordinat per Julián Casanova; Matar a Franco. La historia de los atentados contra Franco (Debate), d'Antoni Batista, o el que prepara l'historiador Ángel Viñas.

70 anys de la fi de la II Guerra Mundial

Acaba el centenari del començament de la Gran Guerra i comença la commemoració de la fi de la Segona Guerra Mundial. D'això en parlaran No esperamos volver con vida. Testimonios de kamikazes y soldados japoneses (Alianza), edició de Diego Blasco Cruces; Japón 1941. El camino a Pearl Harbour (Galaxia Gutenberg), d'Eri Hotta; La quinta imposibilidad (Galàxia Gutenberg), de Norman Manea; Monty y Rommel (Ático de los Libros), de Peter Caddick-Adam; Los últimos españoles de Mauthausen. La historia de nuestros deportados, sus verdugos y sus cómplices (Ediciones B), de Carlos Hernández; Después de Auschwitz (Planeta), d'Eva Schloss, la història de la germanastra d'Anna Frank; Partisanos (Debate), de Sergio Luzzatto, sobre un episodi de Primo Levi; Las cien mejores anécdotas de la Segunda Guerra (Roca), de Jesús Hernández.

Futur digital

Encara que Internet va néixer el 1969, la veritable colonització del món digital acaba de començar. Les seves conseqüències més que econòmiques les trobaríem en la psicologia de les persones. Aquesta nova era l'analitzen La catedral de Turing. Los orígenes del universo digital (Debate), de George Dyson; o Ensayo sobre la regulación tecnológica. La era digital en Europa (Taurus), de Crisanto Plaza. Al costat d'aquest univers apareix Elogio del papel. Contra el colonialismo digital (Ariel), de Roberto Casati.

Vida d'avui

La vida més terrenal l'aborden Gilles Lipovetsky i Jean Serroy a La estetización del mundo. Vivir en la época del capitalismo artístico (Anagrama); Arianna Huffington a La vida plena (Aguilar); Baltasar Garzón a El barro. La corrupción en España (Debate); Naomi Klein a Esto lo cambia todo. El capitalismo contra el clima (Paidós); o Zygmunt Bauman a Ceguera moral (Paidós).

Poesia i Neruda

“Reposa tu pura cadera y el arco de flechas mojadas / extiende en la noche los pétalos que forman tu forma”. Una troballa de l'any passat obre aquest 2015: els 21 poemes perduts de Pablo Neruda: Tus pies en la sombra y otros poemas inéditos (Seix Barral). Al costat del Nobel xilè hi haurà T.S. Eliot i els seus 150 anys de naixement amb La tierra baldía (Lumen); Inger Christensen amb Eso (Sexto Piso); Óscar Hahn amb Los espejos comunicantes (Visor); Vicente Valero amb Canción del distraído (Vaso Roto); Esperanza López Parada amb Las veces (Pre-Textos); Luis García Montero amb A puerta cerrada (Visor); o José Emilio Pacheco amb El silencio de la Luna (Visor). I l'assaig de Harold Bloom, Poemas y poetas (Páginas de Espuma).

Santa Teresa i el Quixot

Els 500 anys del naixement de la mística i escriptora d'Àvila i els 400 de la segona part de l'obra de Cervantes tindran diverses edicions: El libro de la vida (Lumen), recull la història de Teresa de Jesús editada el 1565 per Fray Luis de León a partir dels seus propis textos; Poesía y pensamiento. Antología de Santa Teresa de Jesús (Alianza), a càrrec de Clara Janés; mentre que Francisco Rico i la RAE preparen una edició especial del Quixot.

Els seus noms es creuaran amb altres noms la propera tardor-hivern: Martin Amis i la seva polèmica La zona de interés; Emmanuel Carrère, El Reino; Richard Ford i Francamente, Frank (Anagrama); Juan Marsé...

MÉS INFORMACIÓ