Regeneració urgent
La desafecció cap als polítics exigeix mesures de participació, transparència i renovació
Quan queda menys d'un any per les eleccions generals a Espanya, els principals partits comencen a mobilitzar-se per intentar recuperar el prestigi perdut. Entre els quatre problemes més importants per als espanyols hi figuren la corrupció i els polítics (a més de la situació econòmica i l'atur), cosa que mostra un altíssim grau de desafecció que podria portar a una elevada abstenció o beneficiar els partits protesta. El PP i el PSOE saben que tenen 11 mesos per recapitalitzar-se políticament (amb un examen parcial al maig: autonòmiques i municipals) i aguantar l'escomesa de Podem.
EL PAÍS va publicar diumenge un ampli estudi sobre si els partits estan a punt per afrontar els nous temps; una mena de test d'estrès elaborat durant gairebé dos mesos amb la col·laboració de tots, menys la de CiU, que no hi va voler participar. Dilluns es va publicar un sondeig complementari de Metroscopia en què els ciutadans demanaven als seus representants més participació, més transparència i el compliment dels programes electorals.
El sistema creat durant la Transició i desenvolupat en el marc de la Constitució del 1978 va afavorir el bipartidisme i l'alternança de dos partits que sempre han pugnat pel centre, des de posicions socialdemòcrates o conservadores. El PSOE tenia a la seva esquerra diverses formacions socialistes i comunistes, i el PP controlava tot l'espectre des del centredreta fins a les posicions més conservadores. Aquests dos partits, al costat dels nacionalistes CiU i PNB, van arribar a crear un ambient confortable en què el bipartidisme es consolidava amb les ajudes necessàries a cada moment.
Però la crisi econòmica, política i institucional ha trencat aquest cercle de confort, i ha posat en escac el bipartidisme amb la irrupció d'un nou partit de caire populista, Podem, al qual les enquestes atribueixen més que un paper d'àrbitre en els propers comicis.
El test mostra que als partits els manca capital polític, tot i que han començat a actuar per recuperar el prestigi perdut. Després d'analitzar l'evolució electoral, el nombre d'afiliats, la transparència, la participació, el finançament, les normes de bon govern, els casos de corrupció i els programes electorals de les vuit formacions polítiques espanyoles més grans, els resultats no són tan negatius com podia pensar-se, perquè sembla que tots els grups han reaccionat.
No només el PP i el PSOE; també Esquerra Unida, UPyD, Ciutadans, el PNB i ERC s'han mobilitzat per augmentar la transparència i la participació i per regenerar la vida política. Una missió complicada que exigeix un compromís real que vagi més enllà de les paraules i les promeses electorals.
L'aprovació d'una llei de transparència per primera vegada en la història democràtica ha neguitejat els polítics i ha portat que les pàgines web de tots els partits estiguin farcides d'informació. És digne de lloar, tot i que encara queden passos a fer. Passa el mateix amb la participació ciutadana en les decisions dels partits. No es tracta només de celebrar primàries per decidir els candidats (ja ho fan tots, tret del PP), sinó de millorar la democratització interna dels partits en tots els àmbits.
Pel que fa a la regeneració de la vida política, aquest és el problema més important, i el més difícil de resoldre. Encara que a Espanya no hi hagi un grau de corrupció que es pugui considerar sistèmic, sí que hi ha massa casos de polítics implicats, imputats, processats o condemnats per delictes de corrupció. El rei Felip va dir en el seu missatge de Nadal que “hem de tallar d'arrel i sense contemplacions la corrupció”, i els principals líders polítics van aplaudir-ho sense matisos. Ara cal posar fil a l'agulla d'una manera ràpida, compromesa i eficaç. Ho deia fa poc un empresari en declaracions a aquest mitjà: “O ens regenerem o ens regeneren”.
