Selecciona Edició
Connecta’t

La cúpula de Caja Madrid va cobrar 15 milions més del que corresponia

El FROB remet a la Fiscalia els suposats pagaments irregulars

Miguel Blesa, expresident de Caja Madrid, surt de l'Audiència Nacional després de declarar davant del jutge Fernando Andreu pel cas de les targetes opaques. Ampliar foto
Miguel Blesa, expresident de Caja Madrid, surt de l'Audiència Nacional després de declarar davant del jutge Fernando Andreu pel cas de les targetes opaques.

Els membres de l'alta direcció de Caja Madrid van cobrar durant l'última etapa de la presidència de Miguel Blesa (2007-2010) gairebé 15 milions d'euros més del que els corresponia, segons les conclusions d'un estudi forense sobre retribucions encarregat pel Fons de Reestructuració Bancària (FROB) a la consultora Price Waterhouse Coopers.

El FROB, encarregat dels processos de reestructuració d'entitats de crèdit, va acordar ahir enviar a la Fiscalia l'estudi on es detallen les suposades irregularitats comeses per la cúpula de Caja Madrid, que han suposat un “perjudici estimat de 14,8 milions d'euros per a l'entitat”.

El 80% dels pagaments excessius detectats per l'equip que signa l'estudi, segons fonts coneixedores, correspon a cinc dels 12 membres de l'alta direcció de Caja Madrid: el president –Miguel Blesa– i els seus principals col·laboradors –Matías Amat (director de negoci), Ildefonso Sánchez Barcoj (director financer), Enrique de la Torre (secretari del consell) i Ricardo Morado Iglesias (director general)–.

Aquests cinc directius figuren, a més, entre els que més diners van gastar amb les targetes opaques de l'entitat, segons un altre informe del FROB enviat a la Fiscalia pel qual hi ha una causa oberta a l'Audiència Nacional amb Blesa i Rodrigo Rato com a principals imputats.

L'expedient relatiu a Caja Madrid enviat a la Fiscalia analitza quatre tipus d'actuacions vinculades a les retribucions dels directius:

Pujada salarial superior al 26%. El 2008, segons relata l'estudi, es va aplicar als membres de l'alta direcció de Caja Madrid una pujada “més elevada del que corresponia –superior en alguns casos al 26%–”, en prendre com a referència per a l'increment “una massa salarial superior a la que realment hi havia en aquell moment”. L'augment global, segons l'informe, “es va repartir entre un menor nombre de membres de la direcció”. Per aquest concepte, les percepcions “indegudes” podrien sumar dos milions d'euros. A més, aquests increments irregulars van servir després com a base per al càlcul de les indemnitzacions a directius.

Retribució variable sense suport documental. Un altre concepte del salari de la cúpula de Caja Madrid era la retribució variable, vinculada al grau de compliment d'uns objectius que no apareixen documentats enlloc. Per aquest concepte, que també influeix en les indemnitzacions finals, l'excés de percepcions arriba als 1,8 milions d'euros.

Plans de pensions sota sospita. L'informe afirma que les aportacions als plans de pensions dels directius també eren irregulars. “Se substituïa la part que excedia del màxim deduïble en l'IRPF per una gratificació extraordinària per als membres de l'alta direcció. Aquesta gratificació, a més, s'elevava al brut perquè una vegada practicades les retencions corresponents s'evités l'impacte fiscal als perceptors. Aquesta pràctica ha pogut suposar un perjudici patrimonial d'1,84 milions”, segons l'estudi.

Cessaments multimilionaris. L'informe apunta l'existència de “possibles irregularitats en l'extinció de diversos contractes d'alts directius que es van fer el 2009 i el 2010 amb un possible perjudici per a Caja Madrid de 9,1 milions d'euros”.

El 2009, el secretari del Consell de Caja Madrid, Enrique de la Torres, va abandonar l'entitat amb una indemnització de 4.6650.523 euros. Un any després, Miguel Blesa va deixar el seu lloc a l'entitat per ser substituït per Rodrigo Rato i va cobrar en concepte d'indemnització 2.725.000 euros. Ricardo Morado, el director general, va cobrar per la mateixa circumstància 1.958.224 euros.

No són errors comptables

L'estudi sobre les retribucions de Caja Madrid ha tingut en compte les actes dels òrgans de govern de l'entitat, correus electrònics i altres evidències documentals per arribar a la conclusió que els cobraments excessius no estan relacionats amb errors comptables. Fonts coneixedores de la investigació duta a terme assenyalen que l'estudi ha trobat múltiples indicis que les decisions adoptades tenien la intenció d'elevar els bonus, els sous i les indemnitzacions. En alguns casos, aquestes decisions van passar pel consell d'administració o la comissió de retribucions, però en d'altres, no. Després d'arribar Rodrigo Rato a l'entitat, segons la investigació, es van produir irregularitats, però menys en relació amb el mandat de Blesa.