Selecciona Edició
Connecta’t

Berlín i Brussel·les avisen Atenes que ha de respectar els compromisos

El 90% del deute grec està en mans de socis de la UE i de l'FMI

El primer ministre grec, Andonis Samaràs, aquest dilluns durant la votació presidencial definitiva.
El primer ministre grec, Andonis Samaràs, aquest dilluns durant la votació presidencial definitiva. REUTERS

El primer avís del que pot ser el 2015 arriba uns dies abans de Cap d'Any: els riscos més greus a Europa ja no són financers o econòmics, sinó essencialment polítics. El fiasco del Govern conservador grec en l'elecció presidencial i la convocatòria d'eleccions generals per al 25 de gener, amb l'esquerrà Alexis Tsipras com a líder de totes les enquestes, van posar aquest dilluns en màxima alerta l'eurozona. Van sonar les alarmes als quarters generals de la Comissió Europea, però sobretot a la Cancelleria alemanya. A Berlín, el ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, va advertir que les eleccions anticipades “no canvien res” i va subratllar que qualsevol nou Govern “haurà d'atenir-se als acords subscrits pel seu antecessor”.

La pugna està servida. Tsipras ja ha anunciat que el primer que farà, si guanya, és renegociar el rescat europeu. I el seu partit —antiausteritat, eurocrític i sobretot partidari de reestructurar el deute— està molt prop d'aconseguir el poder a Grècia, un país que amb tot just el 2% del PIB de l'euro ha demostrat tenir pólvora de sobres per desestabilitzar el continent. Els mercats grecs van digerir malament la notícia: la Borsa va rebre l'enèsima patacada, amb una caiguda del 11%, i la prima de risc —la mesura de la por del mercat de deute— va registrar una pujada fulminant. A la resta de Borses continentals amb prou feines es va notar aquesta sacsejada, però la incertesa està aquí a prop.

L'eurozona està pendent de les últimes convulsions del segon rescat a Grècia, prorrogat fins al febrer, i prepara un tercer salvavides: una línia de crèdit de precaució, amb condicions més suaus. Però un triomf de Syriza podria fer-ho desaparèixer tot, més encara si Tsipras segueix avançant amb els seus plans de reestructurar el deute públic: això desencadenaria una pugna política sensacional i deixaria Europa en una situació molt complicada, amb els creditors tement l'efecte contagi d'aquestes pràctiques a altres països.

El temor per aquest escenari no es va fer esperar: el comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, va fer una crida als grecs per mostrar un ampli suport “al necessari procés de reformes encaminades a millorar el creixement i que són essencials per a Grècia, a fi de tornar a prosperar dins l'eurozona”. Traducció lliure: Brussel·les insta Atenes a no sortir-se del camí dels últims anys —austeritat i reformes— a risc de provocar la seva sortida de l'euro. Més clar encara va ser Schäuble: “Les reformes empreses a Grècia han donat els seus fruits i no hi ha alternativa a aquest camí”, va indicar. Qualsevol ruta nova, com un quitament de deute, faria “difícil” mantenir les ajudes europees a Atenes. La duresa de Schäuble amb Grècia ve de lluny: “Donarem una lliçó als grecs. Ens han mentit, han comès abusos i els farem cruixir”, va dir el febrer del 2010, tres mesos abans del desembarcament de la troica a Atenes.

Tsipras ha moderat el to en els últims mesos, però el que planeja —un “keynesianisme suau”, en paraules de l'economista Costas Lapavitsas— va contra la política econòmica d'inspiració alemanya que ha caracteritzat la resposta europea a la crisi. Syriza vol mantenir Grècia en l'euro, però, també, renegociar el rescat. Promet cancel·lar moltes mesures d'austeritat, revertir les retallades en el salari mínim, congelar els acomiadaments de funcionaris i paralitzar les privatitzacions. I, sobretot, reestructurar l'engrossit deute grec, amb el 90% en mans dels socis europeus i l'FMI. “Els riscos són limitats perquè el BCE prepara un programa de compra de deute”, va destacar Mujtaba Rahman, del think tank Eurasia. “El que tem Berlín és un desafiament a la seva política; una rebel·lió que podria estendre's a altres països del Sud”, va dir Lapavitsas. El 25-G ja és una data clau; tres dies abans, el 22 de gener, la pressió estarà sobre el BCE, que podria activar el seu programa de compra de bons. Enorme costa de gener, versió política europea.

MÉS INFORMACIÓ