_
_
_
_
_

L’FMI suspèn el rescat a Grècia fins que hi hagi nou Govern

La decisió del Fons no compromet els pagaments d'Atenes almenys fins al març

Álvaro Romero
Alguns diputats grecs surten del Parlament després de la votació de la setmana passada.
Alguns diputats grecs surten del Parlament després de la votació de la setmana passada.ALKIS KONSTANTINIDIS (REUTERS)

La convocatòria d'eleccions anticipades a Grècia ha tensat aquest dilluns els nervis als mercats europeus per les incerteses sobre el futur polític del país i del rescat. L'avançament de la cita amb les urnes obre la porta a una victòria de l'esquerrà Syriza, el partit favorit en les enquestes però temut pels inversors per la seva promesa de renegociar el programa d'ajuda. La situació, per aquests motius, amenaça amb fer revifar una crisi de l'euro que, quatre anys després, continua sense estar liquidada. A més, per augmentar els dubtes dels mercats, l'FMI ha anunciat que suspèn el rescat fins que hi hagi nou Govern. La decisió, encara que de moment no afecta la capacitat de pagament d'Atenes, deixa en l'aire el que passarà amb l'ajuda quan conclogui l'actual pròrroga que garanteix la liquiditat de l'Estat grec fins al març.

Entre els mercats més damnificats, la mateixa Borsa grega ha arribat a cedir un 11% després de confirmar-se el resultat de la tercera i última votació al Parlament. No obstant això, després ha moderat el correctiu per sota del 5%. En qualsevol cas, es deixa un terç del seu valor el 2014.

En les divises, l'euro ha fregat el nivell més baix dels dos últims anys sobre els 1,21 dòlars, encara que després ha aconseguit remuntar a mesura que avançava la sessió. I a Espanya, el selectiu Ibex 35 ha arribat a retrocedir un 2,4% en el moment en el qual es coneixia el resultat de la votació. No obstant això, després d'aquest mínim intradia ha moderat els números vermells entorn del 2%. La resta dels mercats europeus també ha registrat pèrdues a mitja sessió amb Milà i la seva caiguda del 2,3% al capdavant de tots. París, per la seva banda, ha cedit un 0,6% i, Frankfurt, un 0,8%, mentre que Londres ha aconseguit lleugeres pujades.

En el deute també hi ha hagut tensió durant la jornada. En el cas dels títols de Grècia, la rendibilitat exigida als bons a tres anys, els primers que va posar al mercat després del rescat, han tocat el nivell més alt des del juliol, quan es van col·locar entre els inversors. El seu interès ha arribat a l'11,5%.

El candidat proposat pel Govern grec del conservador Andonis Samaràs, l'excomissari europeu Stavros Dimas, ha recaptat 168 vots a favor, lluny dels 180 necessaris. La d'aquest dilluns ha estat la tercera i última votació i el resultat ha estat el mateix que en l'anterior, celebrada la setmana passada, malgrat els esforços de l'Executiu per convèncer alguns parlamentaris independents de donar suport a Dimas. Els comicis tindran lloc el 25 de gener.

"És una mala notícia per a Grècia i la resta de l'eurozona, haurem d'estar pendents de veure com evoluciona la campanya i les enquestes durant les properes setmanes", ha resumit Raimund Saxinger, de GmbH. Lucca Cazzulani, estrateg d'Unicredit, ha afegit en declaracions a Bloomberg que serà un focus d'incertesa durant un temps.

Els mercats veuen amb molt escepticisme la decisió de convocar eleccions anticipades, tenint en compte que Syriza ha anunciat que no acceptarà cap acord del Govern sortint amb la troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional). Precisament, des de l'FMI, un dels seus portaveus ha anunciat que se suspèn la renovació de l'ajuda a Grècia fins que no hi hagi nou Govern. L'FMI té un programa d'ajuda per a Grècia de quatre anys que conclou el 2016 per uns 29.000 milions dins del gran rescat, que ascendeix a 130.000 milions. La decisió del Fons, no obstant això, no tindrà impacte en la capacitat de pagament d'Atenes després que l'eurozona autoritzés prorrogar fins a finals de febrer el programa que expirava ara al desembre.

Estava previst que la troica tornés a Grècia a mitjan gener per continuar amb l'avaluació del programa de reformes. De moment, el Govern alemany ja ha advertit per boca del seu ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, que han de seguir endavant. Segons ha admès el ministre de Finances grec, Gikas Jardúvelis, els possibles problemes de liquiditat no arribarien fins al març. Referent a això, el país necessita per a l'any que ve els 1.800 milions del següent tram del rescat.

La suspensió de la visita de la troica arriba en un moment en què les relacions entre els creditors i el Govern d'Atenes no travessaven el seu millor moment. L'FMI, el BCE i la Comissió van demanar fa setmanes més esforços a Samaràs, que es va negar a aplicar les últimes mesures sol·licitades (pujada de l'IVA dels medicaments i una nova retallada de les pensions).

Per a la resta d'inversors, el que ha passat a Atenes amenaça d'amargar el final d'any després d'un exercici que, excepte hecatombe, preveuen acabar en qualsevol cas en verd. Per a les dues jornades que queden no hi ha gaires referències i cal recordar que el dia 31 els mercats obren només mitja sessió. En el cas de l'Ibex, el selectiu ha guanyat un 4,1% en tot el 2014, quan falten aquestes dues jornades.

Entre els mercats més damnificats, la mateixa Borsa grega ha ampliat les seves pèrdues fins a cedir un 11% després que s'hagi confirmat el resultat de la tercera i última votació al Parlament. Amb això, es deixa un terç del seu valor el 2014. En les divises, l'euro ha fregat el mínim dels dos últims anys sobre els 1,21 dòlars. I a Espanya, el selectiu Ibex 35 ha arribat a retrocedir un 2,4%, tot i que després d'aquesta baixada ha moderat els números vermells entorn de l'1,7%. La resta dels mercats europeus també han registrat pèrdues a la mateixa hora, encapçalades per Milà i la seva caiguda d'un 1,9%. París, per la seva banda, ha cedit un 0,25% i Frankfurt, un 0,6%, mentre que Londres ha aconseguit lleugeres pujades.

El candidat proposat pel Govern del conservador Andonis Samaràs, l'excomissari europeu Stavros Dimas, ha recaptat 168 vots a favor, lluny dels 180 vots que necessitava. La d'aquest dilluns ha estat la tercera i última votació i el resultat ha estat el mateix que en la votació anterior, celebrada la setmana passada, malgrat els esforços de l'Executiu per convèncer alguns parlamentaris independents de donar suport a Dimas.

Els mercats veuen amb molt d'escepticisme la decisió de convocar eleccions anticipades, tenint en compte que Syriza ha anunciat que no acceptarà cap acord del Govern sortint amb la troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional). El líder de les enquestes també espera aconseguir una condonació de part del deute amb els creditors públics. Els comicis tindran lloc el 25 de gener.

El que ha passat a Atenes amenaça amb amargar el final d'any als inversors després d'un exercici que, en qualsevol cas, preveuen acabar en verd. Fora de Grècia amb prou feines hi ha referències per als inversors en les dues sessions i mitja que queden perquè s'acabi l'any. El dia 31 els mercats només obren mitja sessió. En el cas de l'Ibex, el selectiu ha guanyat un 4,1% quan falten aquestes dues jornades perquè s'acabi l'any.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Álvaro Romero
Redactor del equipo de Redes Sociales y Desarrollo de Audiencias en EL PAÍS. Es licenciado en periodismo por la Universidad Complutense de Madrid.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_