Selecciona Edició
Connecta’t

La ciència el 2015: candidats a ser fites

El superaccelerador de partícules LHC, la fi de l'ebola, el genoma de l'home d'Atapuerca o una visita a Plutó són algunes de les àrees d'investigació que caldrà tenir en compte els propers 12 mesos, segons la revista 'Nature'

Uns especialistes treballen en el detector CMS, de l'accelerador de partícules LHC, el juny del 2013.
Uns especialistes treballen en el detector CMS, de l'accelerador de partícules LHC, el juny del 2013.

Ningú en ciència té la gosadia d'anticipar un descobriment, però els experts sí que tenen olfacte per saber on i quines àrees d'investigació són més fèrtils per a la novetat profitosa. Una nova instal·lació s'obre amb bones perspectives per entreveure el que no s'ha vist mai, una línia de treball es pot estar acostant a la culminació d'èxits acumulats, una nau espacial que arriba a la seva destinació pot fallar, o no, però té potencialitat d'aportar nova informació. L'equip de la revista científica Nature fa aquesta setmana el seu pronòstic de l'any que ve. En el seu resum Què cal esperar en ciència el 2015, coordinat per Elisabeth Gibney, aposta pel superaccelerador de partícules LHC com a primer candidat a aprofundir en el coneixement de l'univers, entre la desena de qüestions científiques de les quals val molt la pena estar pendents, com el canvi climàtic, la fi de l'epidèmia d'ebola, els nous medicaments contra el colesterol, l'arribada d'una nau espacial a Plutó o el genoma dels humans d'Atapuerca.

Superaccelerador LHC. Per al mes de març està previst que l'accelerador de partícules LHC comenci a tornar a funcionar després de dos anys d'aturada en els quals s'ha posat a punt per aguantar gairebé el doble d'energia en les col·lisions de protons que genera, respecte a la fase anterior. Ja era la instal·lació d'aquest tipus més potent del món i ara anirà molt més lluny. El Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN), al costat de Ginebra, espera cap al maig les primeres col·lisions útils per als experiments. Si el 2012 els científics van descobrir en l'LHC l'històric bosó de Higgs, ara esperen “desvelar fenòmens que tanquin les fissures del model estàndard de física de partícules”, recalca Nature. A més, “la popular [entre els físics] teoria de supersimetries, ja en dubte, podria perdre partidaris si l'actualitzat LHC no troba indicis de les moltes partícules pesades que aquesta teoria prediu”.

Algunes xifres i moltes galetes

  • La inversió mundial en investigació i desenvolupament (R+D) arribarà, el 2015, als 1,55 bilions d'euros (davant de 577.000 milions el 2000; 780.000 milions el 2005 i mil milions el 2010), indica un gràfic de la revista Nature que recull les grans xifres en ciència i tecnologia.
  • Uns 10 milions d'investigadors de tot el planeta i amb una mitjana de 50 hores setmanals de feina sumen 2,9 milions d'anys de tasca científica.
  • El 2015 hi haurà al món 260.000 doctors nous, es publicaran 920.000 articles científics (amb un creixement del 2,8% anual) i els bancs genètics hauran acumulat 1,5 bilions de bases (les lletres químiques de l'ADN), cosa que equival a uns 500 genomes humans.
  • En el capítol de les curiositats, Nature calcula que es consumiran 234.000 galetes a l'estació científica nord-americana McMurdo, la més gran de l'Antàrtida, i els investigadors es prendran a tot el planeta mil milions de tasses de cafè, “el seu estimulant preferit”.

El pacte del clima. Per al desembre del 2015 està fixada una cita important en la lluita contra el canvi climàtic: la conferència anual que, en aquesta ocasió, se celebrarà a París. L'objectiu de la cimera, després de l'acord aconseguit aquest any entre els dos països que són els màxims emissors de gasos d'efecte hivernacle (els EUA i la Xina) per reduir aquesta contaminació climàtica, és aconseguir acords vinculants de control de les emissions per a després del 2020, assenyala Nature. Mentrestant, recorda, el nivell mitjà mundial de diòxid de carboni a l'atmosfera terrestre pot superar les 400 parts per milió per primera vegada des de fa milions d'anys.

Fi de l'epidèmia d'ebola. Els experts en salut esperen posar punt final a l'actual brot d'ebola que castiga tres països de l'Àfrica Occidental: Sierra Leone, Libèria i Guinea Conakry. Aquesta victòria “requerirà mesures que ja estan en marxa com la ràpida detecció [de casos] i l'aïllament de persones contagiades”. Però també, assenyalen els experts de la revista, caldrà estar atents als assajos de vacunes contra el virus (s'esperen resultats cap al juny), així com als medicaments que s'estan provant. També destaquen els tractaments en estudi que utilitzen sang rica en anticossos de pacients que han superat la infecció per ajudar el sistema immune dels malalts.

Viatges espacials a planetes nans. Primer serà Ceres el que rebrà la visita d'una nau espacial. Serà la Dawn, de la NASA, i arribarà el març que ve a aquest objecte del Sistema Solar, el més massiu que es coneix del cinturó d'asteroides que hi ha entre Mart i Júpiter. Després, la nau New Horizons, també de l'agència espacial nord-americana, arribarà a Plutó. Sobrevolarà aquest planeta nan i la màxima aproximació serà el 14 de juliol. S'espera una allau de noves dades sobre aquest cos rocós, les seves llunes i la seva atmosfera.

Grafè i biomedicina. Els centres d'investigació que s'obren, si estan degudament planificats, són una font potencial de descobriments importants. El novembre del 2015 obrirà les portes, a Londres, l'Institut Francis Crick, amb 1.250 investigadors i un finançament de 817 milions d'euros. Serà un centre interdisciplinari orientat a la biomedicina. També al Regne Unit, en concret a Manchester, s'inaugurarà l'Institut Nacional del Grafè. Finançat en part pel Govern britànic, és un element clau del pla de Manchester anomenat Ciutat del Grafè. A la universitat d'aquesta ciutat treballen amb els científics russos Andre Geim i Konstantin Novoselov que, el 2010, van rebre el premi Nobel de Física pel descobriment del grafè.

Il·lustració de la nau espacial 'New Horizons' passant al costat de Plutó el juliol del 2015.
Il·lustració de la nau espacial 'New Horizons' passant al costat de Plutó el juliol del 2015.

Medicaments contra el colesterol. Diverses empreses farmacèutiques competeixen per treure al mercat nous fàrmacs contra el colesterol que poden ser aprovats el 2015. Les teràpies que redueixen la lipoproteïna LDL i que actuen sobre la proteïna PCSK9 han mostrat que són prometedores en els assajos clínics. Nature cita dos fàrmacs en concret, un de la californiana Amgen, i un altre de la francesa Sanofi, que estan pendents d'autoritzacions que podrien donar-se cap a l'estiu.

Ondulacions de l'espai-temps. Cap a finals del 2015 estaran a punt per treballar amb més sensibilitat que fins ara dos grans detectors nord-americans d'ones gravitacionals del programa LIGO: un a Richland (Washington) i un altre a Livingstone (Louisiana). L'objectiu és captar ondulacions en l'espai-temps predites per Albert Einstein. A més, cap a la tardor està previst el llançament a l'espai del LISA Pathfinder, de l'Agència Europea de l'Espai (ESA). És una missió d'assajos tecnològics imprescindibles per llançar a l'espai, cap al 2034, un detector d'ones gravitacionals.

El genoma d'Atapuerca. Després d'un primer genoma (mitocondrial), anunciat el 2013, dels fòssils de la Sima de los Huesos, a Atapuerca (Burgos), de fa uns 400.000 anys, els científics esperen aconseguir ara el genoma del nucli de la cèl·lula. Potser aquest any, malgrat que el repte és enorme tenint en compte l'antiguitat dels ossos i l'escàs ADN recuperable. “Però els resultats poden ajudar a aclarir la relació evolutiva entre els humans, els neandertals i un altre grup remot, els denisovans, i a identificar episodis d'encreuament entre homínids relacionats entre si”, assenyala Nature.

Política científica. El Govern rus es proposa avaluar 450 instituts d'investigació de l'Acadèmia Russa de Ciències. Al Regne Unit, les eleccions generals del maig formaran un parlament que decidirà si permetre, per primera vegada al món, la fertilització in vitro de tres progenitors o no, una tècnica que combina el material genètic de tres adults i que pot ser útil per tractar determinades malalties hereditàries.

Observació oceànica. Dos nous bucs d'investigació nord-americans començaran a operar: el Sikuliaq àrtic, de la Fundació Nacional per a la Ciència (NSF), i el Neil Armstrong de la Institució Oceanogràfica Woods Hole. Alemanya també estrenarà buc científic, el Sonne, que repeteix el nom del seu antecessor. El sistema de la iniciativa d'observació de l'oceà estarà complet el 2015 per a l'estudi marí en temps real. El Japó, per la seva banda, recorda Nature, reiniciarà probablement la captura “científica” de balenes en aigües antàrtiques després de la interrupció imposada per la Cort Internacional de Justícia.

Experiment amb bessons a l'estació espacial

A més de la selecció dels seus propis experts, Nature ha convidat especialistes i investigadors de diverses àrees a presentar els seus reptes per al 2015. Elenor Stofan, científic de la NASA, a més de citar les aspiracions de l'agència nord-americana d'enviar astronautes a Mart cap a la dècada dels trenta, destaca un curiós experiment que començarà a l'estació espacial internacional (ISS) el març vinent: l'astronauta nord-americà Scott Kelly i el cosmonauta rus Mikhail Kornienko iniciaran una estada prevista d'un any de durada a la base orbital (tot un rècord per a la gent de la NASA, encara que per sota de la durada d'estades continuades d'humans a l'espai que es van complir a l'estació espacial soviètica Mir fa un parell de dècades). L'objectiu de la permanència de Kelly i Kornienko és investigar els efectes de la microgravetat en l'organisme humà per aconseguir contrarestar-los en futurs viatges espacials de llarga durada. La novetat, explica Stofan, és que Kelly té un germà bessó idèntic, en Mark, que també ha estat astronauta, i que quedant-se a terra permetrà donar un valor afegit a la investigació aportant un control genètic dels processos que s'observin en l'Scott.

Athene Donald, directora del Churchill College de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) posa l'èmfasi en la participació de les dones a la universitat. El seu objectiu (“per a l'any que ve i els següents”, diu) és anar apropant-se a l'equilibri de gènere entre els estudiants. Només el 35% dels estudiants que accepta cada any la seva institució són dones, “i, menys encara, en matemàtiques i en enginyeria”, recalca. “Atreure les millors dones joves és fonamental, és important educacionalment i moralment”.