Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern central suprimeix la presó agreujada als piquets que coaccionin

Els sindicalistes són ara els qui paguen més cara la intimidació

Treballadors d'Airbus que s'enfronten a peticions de penes de presó del fiscal per participar en un piquet.
Treballadors d'Airbus que s'enfronten a peticions de penes de presó del fiscal per participar en un piquet.

La pena de presó per coaccions de sindicalistes sobre altres treballadors en jornades de vaga, amb violència o sense, com ara estableix el Codi Penal, se suavitzarà notablement, perquè les penes de presó siguin excepcionals i sempre vinculades a episodis de violència. Aquesta és la intenció del Govern espanyol, que es plasmarà en la reforma del Codi Penal. L'objectiu és posar fi a sentències desproporcionades, com les que s'han repetit després de les protestes dels últims mesos i que han suposat penes de presó, per exemple, de tres anys per a dos sindicalistes de Pontevedra per tirar pintura a la piscina d'un hotel. Uns 300 treballadors de tot Espanya afronten, a més de multes, peticions de penes de presó que sumen prop de 120 anys.

En la legislació actual, la coacció en l'àmbit laboral i sindical té més penalització que si es produeix en qualsevol altra esfera. Les penes van de presó de 6 mesos a tres anys i multa de 6 a 12 mesos. El Govern central “assimilarà les penes per coaccions que puguin produir-se en una vaga amb les d'un altre àmbit que limiti també drets fonamentals”, que se solucionen amb penes de multa i “privació de llibertat limitada”, informen a EL PAÍS, fonts governamentals. “Es tracta de mantenir la coherència entre classes penals equivalents”, recalquen.

El criteri és del nou ministre, Rafael Catalá, i ve precedit d'una intensa pressió dels sindicats i dels partits de l'oposició, singularment d'Esquerra Plural i el PSOE. Així mateix, “la desproporció” de la pena amb la conducta va ser reconeguda per l'anterior fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, poc abans de presentar la seva dimissió, que va considerar en sessió parlamentària, com d'“extraordinàriament dur” és l'article 315 del Codi Penal, una de les bèsties negres del sindicalisme.

Peticions de 120 anys de presó

  • Prop de 300 treballadors s'enfronten a peticions de penes de 120 anys de presó i a multes, després de participar en protestes en 13 comunitats autònomes.
  • Dues treballadores de piscines públiques de Pontevedra que van participar en una protesta per reclamar un conveni del sector van ser condemnades a tres anys de presó per l'Audiència Provincial. Se les acusa de formar part d'un grup que va entrar a empentes en un recinte esportiu i va llançar pintura a les banyeres.
  • Vuit treballadors del grup Airbus s'enfronten a la petició del fiscal de 64 anys de presó per participar en un piquet durant la protesta contra la reforma laboral del Govern de Zapatero, que va finalitzar amb una càrrega policial que va derivar en enfrontaments amb els treballadors.
  • Per a Katia Vicens, secretària general de Comissions Obreres a Balears, el ministeri públic sol·licita quatre anys i mig de presó, per participar en un piquet que va acabar amb el trencament del vidre d'un autobús.

La duresa i la “desproporció” també la veu el Govern espanyol, motiu pel qual el nou titular de Justícia traslladarà la modificació en una esmena del grup popular que només deixaria al jutge triar entre multa i presó, quan hi intervinguessin fets violents.

L'article que Justícia pretén modificar diu que “seran castigats amb penes de presó de 6 mesos a 3 anys i multa de 6 a 12 mesos els que, actuant en grup o individualment, però d'acord amb uns altres, coaccionin altres persones a iniciar o continuar una vaga”. Aquesta és la redacció injuriada per sindicats i oposició, l'apartat 3 de l'article 315 del Codi Penal. Les crítiques s'accentuen perquè l'apartat 1 es refereix als empresaris, amb les mateixes penes, que “mitjançant engany o abús de situació de necessitat, impedeixin o limitin l'exercici de la llibertat sindical o el dret de vaga”. En primer lloc, els detractors assenyalen que, a la pràctica, als empresaris no els passa res, com van denunciar només fa dos mesos en sessió parlamentària Joan Coscubiela d'Esquerra Plural, i Joan Saura, al Senat, del grup de l'Entesa. La discussió jurídica ve perquè el Govern central no vol eliminar del tot la possibilitat de pena de presó tot i que pretengui limitar-la al màxim.

Fins al 8 de gener, dia en què es reunirà al Congrés la ponència que estudia la reforma del Codi Penal, el ministeri té termini per presentar la seva proposta però ja hi ha línies vermelles de l'oposició, que comparteixen els sindicats majoritaris, CC OO i UGT. El ponent socialista de la llei, Manuel de la Rocha, jurista i especialista en Dret Laboral, invoca la doctrina del Tribunal Constitucional, segons la qual “quan s'està exercint un dret fonamental com el de vaga, si hi hagués un excés punible a càrrec dels piquets informatius, la pena que s'hauria d'aplicar hauria de ser sempre més suau que a qui exerceix una coacció sense estar exercint un dret fonamental. És a dir, més suau que la de classe bàsica de coaccions de l'art. 172.1 CO. I mai igual o més greu”. Aquestes consideracions van en línia de considerar que un membre d'un piquet, tot i que sigui de manera inadequada, defensa un dret constitucional com és el de vaga.

El canvi està pendent de redacció a càrrec del Govern central però una pista la dóna el grup popular, que pretén suavitzar l'apartat 3 de l'article 315, de manera que se substitueixi la presó i multa que avui hi impera, per una cosa o una altra i el criteri general serà sempre el de multa. També hi ha discrepància sobre deixar al mateix nivell l'empresari que “amb coaccions” impedeix el dret de vaga que el sindicalista que el propicia, també amb coaccions, ja que els primers no es basen en cap dret constitucional i els segons, sí.

Als sindicalistes se'ls aplica ara la màxima pena, com va passar fa una setmana a Gijón. Una sentència del jutjat penal número u de la ciutat asturiana condemna cinc sindicalistes de l'UGT a penes de fins a cinc anys per coaccionar treballadors de l'empresa Arcelor, a la vaga general del març del 2012, perquè participessin en la protesta. Alguns d'aquests sindicalistes van llançar petards contra treballadors que no volien participar en aquesta jornada general d'atur. Els afectats van patir danys lleus i, sobretot, van tenir episodis d'ansietat i depressió.

Molts dels casos actuals de condemna a sindicalistes, tots en procés de recurs, procedeixen d'aquesta vaga general, com va passar amb la secretària general de CC OO de les Balears. No obstant això, en molts casos no va haver-hi violència. “N'hi ha prou que el fiscal determini que hi ha hagut coacció perquè demani dures penes de presó per participar en un piquet de vaga”, assenyala Javier López, dirigent de CC OO.

Torres-Dulce, incòmode

Dues setmanes abans de dimitir, l'anterior fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, va manifestar al Congrés la seva “preocupació” per l'article 315 del Codi Penal.

El passat 26 de novembre, i a instàncies de Joan Coscubiela d'Esquerra Plural i Rosa Aguilar del PSOE, va mostrar la seva voluntat d'“estudiar” un canvi davant “la desproporció de la pena”. “Crec que seria bo que opinéssim sobre la reforma d'aquest delicte, que reconec que és extraordinàriament dur”. Li van recordar que la Fiscalia condemnava sempre. “No excuso l'actuació de la Fiscalia, sinó que constato l'existència d'un problema de desvalor de la conducta i de desproporció, sobre el bé protegit”. La seva proposta va ser establir quina és la pena de lesions i de danys i buscar la proporcionalitat. “M'ofereixo a fer-ho perquè nosaltres no hi estem còmodes”, va dir. No va tenir temps, però el Govern sembla que ha recollit el guant.