Selecciona Edició
Connecta’t
LLIGA ENDESA 13a JORNADA | BARCELONA-REIAL MADRID

El Barça es fa fort davant d’un Madrid acovardit

Satoransky, Doellman i Tomic propulsen els blaugrana contra un rival sense rebot ni punteria i que enyora l'empenta de Sergio Rodríguez

Jackson intenta avançar Carroll.
Jackson intenta avançar Carroll. EL PAÍS

El clàssic va començar estrany sense Navarro i va acabar trobant-hi a faltar Sergio Rodríguez. El duel nadalenc va oferir millors sensacions per part del Barça i va confirmar els dubtes i la falta d'empenta del Reial Madrid. El base canari, fora de forma, va ser aclaparat per Satoransky en un tram intermedi del partit que va delatar per on anaven els trets. La convicció, el braó i els ressorts del joc van ser cosa del Barça, que es va engegantir, com si les baixes i l'estrena d'Edwin Jackson, tot just aterrat, no fessin sinó estimular la tasca complicada a la qual s'enfrontava. El Madrid va anar perdent gas i confiança a mesura que avançaven els minuts, cada vegada més acovardit i erràtic.

L'inici va ser un miratge. El Madrid va arrencar a tot drap i el Barça, després d'aguantar l'envestida, va rematar amb un estil guerrer, pausat i pragmàtic. L'equip blaugrana es va anar engrandint  i el Madrid es va anar apagant. Va fer la sensació durant molts minuts que a l'equip de Pablo Laso li va faltar la velocitat vertiginosa i els diversos recursos que l'havien fet imparable i admirable durant molts mesos de la temporada passada. Un cop més es va arronsar al Palau, on no guanya cap partit de la Lliga regular des d'abril de 2006. Va perdre una bona ocasió, tenint en compte les baixes que s'amunteguen al Barça, quatre per lesió, Navarro, Abrines, Oleson i Eriksson —tots alers— i una d'addicional, en aquesta ocasió la de Nachbar, perquè amb aquest actual equip Pascual només pot complir amb els contingents mínims si incorpora en la dotzena d'inscrits per al partit tres jugadors del filial.

Barcelona, 76 - Reial Madrid, 68

Parcials: 24-18; 23-18; 11-15; 18-13

Barcelona: Marcelinho (10), Hezonja (5), Thomas (6), Doellman (12), Tomic (12) —quintet inicial—, Pleiss (6), Lampe (7), Satoransky (10) i Jackson (8).

Reial Madrid: Llull (12), Rudy Fernández (8), Nocioni (6), Maciulis (14), Bourousis (3) —quintet inicial—, Campazzo (-), Rivers (7), Ayón (2), Carroll (10), Reyes (4) i Mejri (2).

Àrbitres: Pérez Pizarro, Cortés, Martínez Fernández. Sense eliminats.

7.261 espectadors al Palau Blaugrana. Enfrontament corresponent a la 13a jornada.

Els dos equips van salpar amb les veles desplegades, refiats potser dels seus repertoris. Llull va arrencar com una locomotora. Els seus companys van buscar amb ferocitat i perícia els primers rebots en atac. El Barça es va veure exigit des dels primers temptejos. Amb 8-13 en el marcador, hi va haver qui va començar a trobar a faltar l'arsenal d'alers que té a la infermeria. Faltant-hi Navarro, Oleson, Abrines i fins i tot Eriksson, Pascual havia apostat per situar Hezonja al costat de Thomas. El primer canvi de l'entrenador blaugrana va revelar les exigències del seu full de ruta. Maciulis li va pispar un rebot a Thomas i l'aler nord-americà va ser el primer a asseure's a la banqueta. El va rellevar Edwin Jackson, recentment arribat. L'aler francès, que encapçalava aquesta temporada la llista de canoners de la Lliga del seu país, va notar la lògica desubicació, però es va mostrar diligent i instintiu en facetes més prosaiques. El Madrid es va trobar d'allò més bé atacant amb la seva extraordinària línia exterior, amb molt inspirats i còmodes. No obstant això, el Barça hi va respondre amb el seu contingent de jugadors interiors. Tomic, Lampe i Doellman van copejar des de l'interior de la zona i el partit es va equilibrar al primer quart.

Els canvis van capgirar el panorama. El Barça va sortir guanyant amb el carrusel, sobretot amb els relleus dels bases. El txec Satoransky es va mostrar devastador. Sergio Rodríguez, fluix, sortint d'una lesió que l'havia mantingut inactiu durant 20 dies, va sortir clarament perdedor en el seu pols amb Satoransky, agressiu i precís en atac com poques vegades se l'havia vist en els seus primers mesos de blaugrana. El Barça va obrir bretxa (39-29), però el Madrid es va refer gràcies de nou a la segona onada d'alers que va proposar Pablo Laso. Els 15 punts de Rivers i Carroll en el segon quart van escurçar la diferència en el marcador. Quan Llull va començar a afluixar en el tercer acte, Laso va donar l'alternativa al seu teòric tercer base. Campazzo va cobrir l'expedient i Mejri, amb un cop de dits en l'últim segon va deixar l'enfrontament molt atapeït, 58-55, en vistes a l'assalt definitiu.

El desencert en els triples, la baixada de revolucions en les transicions i la falta d'idees enfront de la defensa que va plantejar el Barça va fer minvar el Reial Madrid. Va perdre terreny d'una manera exasperant per Laso. Rivers, Bourousis, Llull... tots anaven fallant triple rere triple en un moment molt delicat. El Barça havia aconseguit baixar les pulsacions del joc. Això li va permetre maximitzar els seus encerts i compensar els errors, importants en alguns moments, especialment espès Pleiss. El Barça va perdre vuit pilotes més que el Madrid, però també va capturar 14 rebots i va estar molt més precís en el tir, entre altres coses perquè va moure molt millor la pilota i la va fer anar al ritme que més li va convenir. Davant l'absència d'alers, va respondre amb els punts de les seves bases, Satoransky i Marcelinho, que van complementar a la perfecció l'efectivitat de Tomic i Doellman. El Barça va obrir bretxa en l'últim quart (71-60) i es va permetre el luxe de jugar amb comoditat durant els últims minuts, en un clàssic resolt amb una contundència inesperada.