Selecciona Edició
Connecta’t

Fàbrica de melòmans

Els grans teatres i auditoris de tot el món treballen per acostar la música als més petits, sovint, amb preus reduïts

Versió infantil de 'La flauta màgica'.
Versió infantil de 'La flauta màgica'.

Un filtre màgic, un camperol enamorat, un militar milhomes...els ingredients (gairebé arquetips) per atraure el públic més jove són poderosos. Si a sobre hi afegim una partitura encomanadissa, una escenografia atractiva i uns bons cantants, la història té molts números de deixar bocabadada la platea. L'elisir d'amore, de Donizetti, ha estat el gran èxit familiar de la temporada d'hivern al Covent Garden de Londres, en una funció especial (Welcome Performance) precedida de 4 hores d'activitats amb tallers de disseny, sessions de cant i d'instruments i exposicions interactives de sastreria. Una immersió global en l'univers de l'òpera, sense fronteres d'edat, que suscita entusiasme i reobre el debat sobre l'oferta musical per a infants i escoles per part dels grans teatres. Heus aquí l'exemple de sis grans escenaris.

Royal Opera House (ROH)

En l'àmbit educatiu, les welcome performances són la joia de la corona a la seu de la companyia reial d'òpera i ballet d'Anglaterra. Sam Sparling, responsable d'Educació i Participació, subratlla la importància de “crear un entorn on els nous públics, sobretot nens i joves, puguin aprendre, participar i jugar”, i amb més motiu en un context com l'actual, “on la televisió, Internet i els videojocs són l'activitat cultural predominant entre nens i joves”. Saber com es fa un vestit d'època elisabethiana i gaudir d'una classe pràctica d'un violinista de l'orquestra formen part, doncs, d'una experiència musical concebuda com un tot. “No es tracta només d'atraure nous públics”, matisa Sparling, sinó de “procurar una comprensió total de l'opera o el ballet a partir de tots els elements que participen en una producció”. Al marge dels costos de producció, quan es tracta de noves audiències la tria dels títols depèn en bona part de la seva popularitat (La Bohème, El llac dels cignes, El trencanous...). Gràcies a donacions privades com l'Annenberg Foundation, els preus van de les 5 a les 20 lliures, en sintonia amb la idea “d'oferir la primera òpera o el primer ballet a famílies que no n'hagin vist mai cap”. Malgrat tot, Sparling considera que “amb imaginació i dedicació, qualsevol teatre hauria de poder acostar l'art a preus assequibles fins i tot sense donacions”. En l'àmbit escolar, la ROH té les Schools’ Matinee, per on passen cada temporada uns 10.000 estudiants.

Gran Teatre del Liceu

Les aventures de Papageno i companyia, en la versió de Comediants, han estat la porta d'entrada a l'òpera per a milers de catalans. La petita Flauta Màgica és l'èxit més visible d'El Petit Liceu, on es concentra el gruix de l'oferta musical per a escoles i famílies del teatre de La Rambla. Actualment consta de 7 espectacles (32 funcions anuals, entre escolars i familiars) però a més aquest any han creat els Tallers en família, amb una sessió pedagògica prèvia per alguns espectacles (La casa flotant, Guillem Tell, Els músics de Bremen) amb instruments, personatges, compassos... Joan Corbera, Director de Comunicació i Relacions Institucionals del Liceu, explica que han “vehiculat a través de les escoles la possibilitat d'assistir a una òpera d'adult, amb una sèrie de títols recomanats al llarg de l'any (el primer, El barber de Sevilla), amb formació prèvia per al professorat i una rebaixa del 30 %”. A partir de secundària i batxillerat, “per evitar la desconnexió emocional amb l'òpera”, han recuperat el projecte Òpera a Secundària, per “potenciar la creació d'un espectacle fet per alumnes de Batxillerat i per professionals”. Acabada d'incorporar al càrrec, la nova directora artística, Christina Scheppelman, espera poder acostar el Liceu “a les famílies i al públic de totes les edats” i reconeix que li agradaria “fer noves produccions per a El Petit Liceu, però també col·laborar i intercanviar experiències amb altres teatres”.

Metropolitan Opera House (Met)

L'etiqueta de referent mundial no es guanya només amb grans estrelles internacionals. El Met novaiorquès ha estat capdavanter a l'hora de portar l'òpera a les escoles amb eines del segle XXI, amb la creació, l'any 2007, del programa "HD Live in Schools", que ara ja arriba a 37 districtes escolars de tot el país amb més de 13.000 estudiants cada any i una programació de cinc títols per temporada. Des de Nova York, la responsable de comunicació del programa Live in HD, Eva Chien, explica que "és una manera de connectar amb els joves o demostrar que l'òpera i les arts són rellevants i accessibles a les seves vides". Com penetrar-hi? "Els nens adoren l'espectacle, i els vestits i l'escenografia d'una òpera en van plens", recorda Chien. Prèviament a classe "el professorat integra les òperes entre els materials curriculars" i, en paral·lel, el programa educatiu permet "fer un tour pel teatre i assistir als assajos previs amb repartiments internacionals", això és, qui vagi a alguna escola de Nova York pot arribar a veure com Anna Netrebko escalfa la veu mentre el maestro James Levine dóna instruccions. De costejar-ho, en el cas del Met, se n'ocupen les fundacions familiars i la iniciativa privada.

L'Auditori

Una de les institucions pedagògicament més actives treballa des dels seus inicis abocada a la programació familiar i escolar. En aquest camp programen entre 160 i 180 concerts a l'any de producció pròpia, amb un promig d'entre 120.000 i 130.000 assistents i èxits tan consagrats com Sona Bach i Ma, me mi, Mozart. La directora del Servei Educatiu, Assumpció Malagarriga, va establir des del començament un principi rector: “Em vaig proposar que desaparegués l'escolta intermitent, els músics han de tocar sempre de memòria, això els permet una relació més activa amb el públic”. Perquè “la força de l'educació musical comença a la família", l'Auditori té un projecte continuat durant un any i mig "per treballar la música amb dones embarassades de 4 mesos i mig fins a nadons d'un any", amb la voluntat de reforçar els hàbits musicals des de casa. Els concerts escolars van des dels 2 anys fins els 18 i els familiars dels 6 mesos fins els 18. Com en el cas del Liceu, cal parar una atenció especial a la franja adolescent. "Tenim un projecte amb joves de 14 a 20 anys", explica Malagarriga, "que els involucra en el disseny d'un espectacle musical, ens han d'explicar com se l'imaginen" i en el futur es traduirà en forma de concert sobre l'escenari. En general és possible que "quedi molt per fer", admet, però recorda que "a Catalunya, sumant el públic dels tres grans (L'Auditori, el Palau i el Liceu), més la Fundació Miró i les companyies mitjanes i petites, el públic anual dels concerts educatius frega el milió de persones".

Staatsoper Berlin

En l'àmbit de l'educació musical, Berlin no desmenteix els (bons) tòpics sobre el nivell formatiu al centre d'Europa. L'òpera estatal de la capital alemanya va crear el 2010 les Familienvorstellung (funcions familiars) per fomentar “una relació de proximitat amb els personatges i la música i que construeixin paral·lelismes amb les seves vides”, explica Victoria Dietrich, responsable de comunicació del teatre. El programa és extensiu a les escoles (amb tallers de composició, assajos, trobades amb músics...), sense restriccions d'edat, i al públic infantil i familiar en una oferta que inclou, a més dels workshops, “xerrades i demostracions amb els diferents professionals implicats en una producció: dissenyadors, cantants, músics, directors, escenògrafs...”. Al marge de les jornades familiars de portes obertes, amb concerts i activitats, l'Staatsoper compta amb un Club Juvenil (de 14 a 24 anys) que setmanlment treballa tècniques teatrals i musicals, assisteix a assajos amb professionals i acaben muntant la seva pròpia producció. Al capdavall es tracta, remata Dietrich, de “donar als nous públics l'oportunitat de descobrir que l'òpera està lligada al seu dia a dia, que tothom pot trobar-hi alguna cosa interessant per a les seves vides, ja sigui en la música, en l'actuació, en el disseny o en el vestuari”.

Palau de la Música

50.000 nens van gaudir, al 2013, dels més de 200 concerts i activitats (entre escolars i familiars), que programa el Palau. Un total d'11 espectacles de creació pròpia i 4 tallers específics amb la filosofia a partir de: "Són projectes des dels 4 anys fins als avis, i aquesta és la clau per acostar la música a totes les edats, no només als infants", explica Gemma Canadell, responsable del Servei Educatiu: "Busquem que el nano i el pare i l'àvia aprengui però de manera subliminal, sense haver de dir 'ara t'ensenyarem què és un violí'". Cada concert té una guia didàctica i a més s'hi fan tallers participatius "amb una part d'observació i una altra de vivència musical". Un dels més atractius és Abans de néixer al Palau, amb mares embarassades, per començar a experimentar el món de la música i els sons en fase prenatal. Més tard els espectacles Bim Bom, nadons al Palau (de 0 a 1 anys) i Zig Zag, passets al Palau (a partir d'1 i 2 anys) completen la iniciació més primerenca. Canadell recorda que al Palau operen de manera transversal dos elements programàtics: "els valors de la contemporanitat i la catalanitat", amb exemples tan reeixits com Cobla 2.0., "un concert de cobla adaptat als nous temps i les noves tecnologies". "Quan dissenyem qualsevol concert", subratlla, "procurem que la música sigui el centre. Partim de les músiques que volem transmetre i després creem un guió dramàtic i una escenografia, però aquests elements han d'estar al servei de la música, no a l'inrevés". Potser tenia raó Chopin: la simplicitat és "la gran fita final".