Els sous surten del congelador
El 2015 els increments retributius s'acostaran a l'1% per primera vegada des de fa tres anys. Sindicats i patronals esperen tancar l'acord sobre pujades al gener
"És just que quan les empreses guanyem, els treballadors guanyin. Els negocis són bons quan totes dues parts se'n beneficien". Són paraules de Bernardo Velázquez, conseller delegat d'Acerinox, una declaració d'intencions d'una empresa que tant aquest any com el vinent apujarà els sous dels seus treballadors un 1%, gairebé el doble de la mitjana. I una mica menys que Mahou San Miguel. El seu director de recursos humans, Jesús Domingo, assegura en la mateixa línia: "Les companyies tenim un compromís social amb els treballadors. Ara que les vendes tornen a pujar, la revisió salarial serà superior a l'1% actual".
Aquests dos casos il·lustren un canvi de tendència en la retribució de les plantilles que comença a observar-se i que es consolidarà el 2015. La fi d'una congelació salarial que fa tres anys que està instal·lada a Espanya, malgrat que la CEOE ho negui. Jordi García Viña, el director de Relacions Laborals d'aquesta patronal, argumenta que l'Acord Estatal per la Negociació Col·lectiva "no ha previst mai increments zero, sinó pujades moderades, com la del 0,6% del 2014, que és precisament la revisió mitjana que s'està aplicant als convenis col·lectius signats fins ara". García Viña obvia d'aquesta manera una realitat certificada fins i tot pel Banc d'Espanya: el 2012 i el 2013 les despeses per treballador s'han mantingut inalterables, fet que deixa patent aquesta congelació salarial i la necessitat, segons José Luis Malo de Molina, el director d'Estudis del supervisor, que les empreses més dinàmiques comencin a elevar els sous dels treballadors.
El Banc d'Espanya, tot i això, matisa aquestes pujades: no totes les companyies han d'apujar sous, sinó només les que tinguin beneficis, ja que la institució ha alertat aquesta mateixa setmana que la tornada a increments salarials generalitzats i uniformes suposaria "un pas enrere" que podria interrompre la recuperació de la competitivitat de l'economia espanyola i perjudicar-ne una de les bases fonamentals.
La devaluació salarial que ha patit Espanya durant aquesta crisi és la més intensa d'Europa (a excepció de Grècia) i ha afectat des del 2011 pràcticament tots els sectors, segons l'OIT. Els costos laborals s'han reduït 11 punts, mentre que els europeus ho han fet 1,5 l'últim lustre, indica Ramón Górriz, secretari d'Acció Sindical de CCOO, que per això creu que "l'any que ve ha de ser un any amb una nova política salarial". Els beneficis de les empreses, recorda, han passat de 49.000 a 94.000 milions d'euros entre el 2008 i el 2013, mentre que les remuneracions dels assalariats evolucionaven de manera inversa: de 335.000 milions del 2008 als 283.000 milions del 2013. "El pes de la retribució ha baixat vuit punts, els mateixos que ha augmentat el marge brut d'explotació de les empreses", diu.
Górriz creu que el 2015 hi haurà un increment generalitzat dels salaris, situació que no coincideix amb la moderació salarial que defensa el Govern central —que ha deixat clara la seva preferència a pujar només 3,3 euros el salari mínim o a congelar el sou dels funcionaris— ni tampoc amb la que defensa la CEOE en la negociació col·lectiva. "El discurs que hi havia sobre la recuperació econòmica basada en la reducció salarial s'ha enfonsat. L'actual discurs se centra en el fet que no hi haurà millora si no es guanya poder adquisitiu. Ho diuen l'OCDE, l'FMI o l'OIT... Amb un atur brutal i un consum vacil·lant, la recuperació depèn dels salaris", sosté Toni Ferrer, secretari d'Acció Sindical de la UGT.
Tot i que l'Executiu no comparteixi les pujades, hi ha empreses que sí que segueixen ara aquesta estratègia. Així ho reflecteix Hay Group. "Les remuneracions continuen contingudes, però menys que en anys anteriors. El 2015 des d'administratius a directius, tots els col·lectius, tindran increments iguals o superiors a aquest any. Que cap empresa es plantegi rebaixes és un símptoma d'optimisme", indica Jorge Herraiz, que n'és el director d'estudis retributius.
Entre el 2008 i el 2014 els sous dels operaris han baixat un 12% en termes reals (descomptada la inflació), els dels tècnics i comandaments intermedis un 8% i els dels directius, un 7,9%, segons Hay. La companyia barreja revisions a l'alça de l'1% per al 2015. Una previsió compartida per Susana Marcos, sòcia de PeopleMatters, per qui "els augments salarials de les grans empreses seran moderats, de l'1% a l'1,5%, i s'aplicaran massivament, a l'inrevés que els últims anys de congelació salarial o pujades selectives".
Al gener es podria tancar l'acord salarial que s'està forjant en el marc de la negociació col·lectiva, segons Jordi García Viña. La CEOE vol vincular els augments retributius al PIB i continuar amb la banda màxima de l'anterior acord, "que ha estat molt útil per a la recuperació de l'economia". "Estaríem disposats a pujades de l'1%, perquè ja hi ha creixement del PIB i la realitat no és la del 2012 o 2013", concedeix. Els sindicats, per la seva banda, no volen parlar de límits màxims. "Volem que es recuperi el poder adquisitiu i hi hagi un repartiment de la productivitat en funció del sector", assenyala Ferrer. "La base seria la inflació més el repartiment de la productivitat", sosté Górriz.
Dificultats a les petites empreses
La generositat més gran en les revisions salarials la protagonitzen les grans empreses. En canvi, a les pimes no es preveuen alces salarials. No estan en disposició d'oferir-ne, segons Ernesto Poveda, president d'ICSA Grupo.
Algunes empreses com Repsol no han renunciat mai als increments. "El personal de conveni ha passat la crisi amb contenció salarial, encara que amb pujades que s'apliquen a la retribució variable des del 2012 i són del 3% actualment", expliquen fonts de la companyia, que ha fixat augments del 0,6% per al 2014 i 2015. Els empleats en posicions operatives i directives de la petroliera han tingut menys alegries, per això ara els primers gaudiran d'increments propers al 2,5% l'any que ve i els directius, de l'1%.
Altres empresa sí que van aparcar les pujades i les reprenen ara. "Des del 2012, any del nostre últim conveni, hi ha congelació salarial a La Caixa. Esperem que el 2015 es passi d'aquesta línia de congelació a una de contenció", indica José Ramón Verdú, director de desenvolupament de l'entitat. El mateix que Enagás, on la direcció i l'equip tècnic fa diversos exercicis que no tenen cap pujada salarial. "Aquest any barregem una revisió de l'1% i al personal de conveni se li ha garantit un 0,4%. La companyia, d'una banda, ha de ser austera i, de l'altra, competitiva per retenir els bons professionals. Ja han sortit persones perquè els nostres salaris no són competitius. El 2015 la revisió salarial haurà d'estar per sobre de la mitjana del sector per evitar fugues de talent", sosté Javier Perera, director general de recursos.
Sobre la firma
