Selecciona Edició
Connecta’t
EL CLÀSSIC DE LA LLIGA ENDESA | Entrevista amb Justin Doellman, jugador del Barça

“Aquest Barça té tanta qualitat com els equips de l’NBA”

Barcelona i Madrid s'enfronten (19.00, TVE) amb l'objectiu de marcar territori després del seu irregular primer tram de la Lliga

Justin Doellman, sota una de les cistelles del Palau. Ampliar foto
Justin Doellman, sota una de les cistelles del Palau.

És el quart mes de Justin Doellman al Barça. L'aler pivot nord-americà de 2,04 metres i 29 anys es va guanyar el reconeixement a l'elit europea després d'una llarga travessia per equips més modestos —sis en set anys— i gràcies als seus èxits al València, amb el qual va ser triat el millor jugador de la Lliga Endesa 2013-2014 i va conquistar l'Eurocup, en què finalment també va ser triat MVP. Després dels seus inicis a la Universitat de Xavier (Ohio), les seves credencials a Europa el situen sota la lupa de l'NBA. La prioritat del Capità Amèrica, com l'anomenaven els seus companys quan jugava al Manresa, és triomfar al Barça.

Pregunta. Ha jugat a bàsquet tota la vida?

Respuesta. Sí, el meu pare hi va jugar i, des de molt petit, vaig començar a fer cistelles al pati de casa meva. Sempre he estat ficat en esports: futbol americà, beisbol, bàsquet.

P. El seu pare va destacar a la Universitat Northern Kentucky.

R. Sí. És una universitat petita. Va estar-s'hi quatre anys, i després, a l'Argentina, però allà ho va deixar. El vaig veure jugar un parell de partits. Tenim un joc similar.

P. De petit ja era un llançador o tenia altres virtuts?

R. El mateix que ara. Faig una miqueta de tot [als Estats Units ho defineixen com un jugador all-around, capaç de despuntar en totes les facetes].

P. Què va aprendre del seu pare?

R. Tot. Ell em va entrenar des que era una criatura i quan vaig créixer sempre era al costat dels meus equips, sense ser-ne l'entrenador principal. Em va inculcar la cultura de l'esforç i la importància de treballar els petits detalls. L'esforç és cabdal. Si deixes de posar-te reptes, deixes d'evolucionar i darrere teu hi ha algú que millora constantment. Si entens això, pots tenir una carrera reeixida. Si no, la gent et superarà.

El meu pare em va inculcar la cultura de l'esforç. Em segueix per Internet i encara m'aconsella”

P. El seu pare era molt exigent?

R. [Rialles] Sí. Mira els partits per Internet i, fins i tot ara, encara m'aconsella.

P. Per què va triar una Universitat com Xavier?

R. Era prop de casa, a uns 45 minuts. Va ser una oportunitat i vam tenir un gran equip.

P. Va tenir grans expectatives d'arribar a l'NBA el 2007?

R. No, no esperava ser draftejat. Vaig ser als entrenaments predraft i a la Lliga d'estiu amb Charlotte. Simplement no va funcionar, no vaig agradar prou. Al final del procés vaig pensar que era millor venir a Europa per girar full i créixer.

P. I des de llavors, set ciutats en vuit anys. No és difícil una vida tan nòmada?

R. Per als americans és diferent. Són molt habituals els contractes d'un any, i jo hi estava d'acord. Vaig continuar construint el meu joc i al final ha estat una experiència meravellosa. Ha estat una benedicció poder viure en set ciutats. Hem vist molt de món, hem conegut gent nova i hem viscut moltes experiències. M'ha ajudat a créixer com a persona i com a jugador. Ens ha ajudat, a la meva dona i a mi, a obrir els ulls al món. En alguns moments va ser difícil. Els meus equips em deien al final de temporada que volien continuar comptant amb mi i m'oferien renovar, però venien uns altres amb ofertes molt interessants que em van fer canviar, a França primer, i a Espanya després. Ara no vull canviar, Espanya és com la meva segona casa.

Viure i jugar en set ciutats europees m'ha ajudat a créixer com a persona i jugador”

P. La seva dona, la Meredith, continua jugant a futbol?

R. Ens vam conèixer a la universitat, en l'entorn esportiu en què ens movíem tots dos. Ens vam casar en el meu últim any de carrera [comunicació i publicitat]. Continua jugant, però en aquest moment no perquè tenim dos fills i està molt ocupada amb ells. Va jugar quatre anys a la universitat i després tres anys a França. A Alacant es va entrenar però no va poder jugar a causa de problemes amb el passaport.

P. El seu repte quan va arribar a França ja era fitxar per a un gran?

R. Sempre és un somni, et passa pel cap. Però no vaig rebre aquest tipus d'ofertes. Va ser un dels motius del canvi. La Lliga espanyola és més potent. A València vaig estar-hi genial i el club disposa d'una gran organització. Però el Barça és una altra cosa. Segons el meu parer, el millor club del món. I la mentalitat és diferent: sóc aquí per guanyar títols.

P. Sent més pressió?

R. No. Sento més entusiasme. Vull jugar per guanyar.

P. Va tenir l'opció de triar entre el Barça i el Madrid?

R. Sí, hi va haver ofertes.

P. Com veu aquesta Lliga?

R. Les diferències són petites. Qualsevol equip pot guanyar. El Madrid és un gran equip. Ha canviat algun jugador però el seu bloc és gairebé el mateix. Segurament continuarà aconseguint molt bons resultats i el fet de perdre algun partit no canvia gaire la seva condició de favorit.

El Madrid és un gran equip. Pel fet d'haver perdut algun partit no deixa de ser favorit”

P. I el Barça?

R. Tenim molts lesionats (Navarro, Abrines, Oleson i Eriksson), però és part del joc. Cal adaptar-s'hi, estar més concentrats. Algun jugador haurà d'ocupar diverses posicions. Però amb el nostre equip, replet de bons jugadors tornarem a trobar el nostre ritme. I s'hi ha incorporat Edwin Jackson. Hi vam jugar en contra en pretemporada, ja sabem del que és capaç i crec que ens ajudarà.

P. El seu estil ha canviat respecte al de València?

R. És una mica diferent a causa de la qualitat dels companys. És un luxe formar part d'un equip amb tant de talent, tenir diferents armes a explotar. Els nostres rivals no poden centrar-se en algú per frenar-nos, han de fixar-se en tots. El meu rol és diferent, ja que molta gent pot anotar.

P. Què el preocupa més del Madrid?

R. És el clàssic, és un gran partit i hi ha molta rivalitat. Es tracta d'anar amb la mateixa mentalitat de sempre, intentar guanyar.

P. Quins jugadors admira?

R. Jordan, Bird, Magic… Vaig créixer veient aquestes llegendes. El meu ídol era Larry Bird, per proximitat geogràfica i pel seu estil de joc.

El meu ídol era Larry Bird, per proximitat geogràfica i per estil de joc”

P. Tots els que van destacar a la Universitat de Xavier, com David West, Posey, Brian Grant o Tyron Hill, han jugat a l'NBA.

R. És cert. Es tracta de grans jugadors. David West va jugar a un nivell altíssim. Jo hi vaig arribar quan ell ja havia fet el salt. Hi vaig tenir èxits però també algun fracàs. Jugar amb ells seria un somni.

P. Gairebé tots els MVP de la Lliga espanyola se'n van cap a l'NBA: Nocioni i Navarro en el seu moment, Scola, Marc Gasol, Splitter o, l'anterior a vostè, Mirotic.

R. No m'inquieta. Per mi, el Barça té una qualitat similar als equips de l'NBA. Estic molt content amb la ciutat i amb el meu paper dins l'equip. El meu somni seria retirar-me aquí.